dimecres, 17 d’abril de 2013

SALELLES: GORGS DEL SUD...O DELS POUS DE GEL (14km 350md+)


El meu avi té una casa de pagès a la zona de Salelles on acostumàvem a passar els estius amb la bici amunt i avall per camins i caminets fins a quedar ben rebentats i molts cops, ben estarracats. En aquestes caluroses contrades vaig aprendre a anar amb bici i, sobretot, a aixecar-me cada cop que queia.

Així que suposo que era lògic que al enterar-me que es feia una Punk Trail a Salelles hi volgués participar.  Aquest cop des de dins, intentant aportar el meu granet de sorra perquè la festa que es prepara sigui el més guapa possible. És, també, una excusa per conèixer, o reconèixer, una zona que tenia un xic oblidada. El que en recordava estava difús, borrós.

Així que motivat per ajudar, aquests dies la meva atenció la poso en mirar mapes (gran descobriment www.icc.cat) i imaginar possibles rutes que llavors amb les vambes als peus i memòria per localitzar el que abans he vist a vol d’àliga intento trobar.

I així, gairebé com qui no vol, ja el primer dia he trobat una ruta, no molt llarga ni amb massa desnivell, però que em va sorprendre molt positivament. Algunes imatges tenia de tots aquests llocs...que mentre els he anat enllaçant m’han portat records del passat quan per tota aquesta zona hi passejàvem les tardes d’estiu amb els avis ara ja en la memòria.

La ruta, pels de Manresa, comença al Pont Vell. D’allà anem pujant de forma tranquil·la i mantinguda per una pista que s’agafa al costat del barri de la Guía i que ens deixarà al camí que va a Can Poc Oli (Gossera). La creuem tot davallant cap a la riera de Rajadell (o popularment, del Xup).


En arribar-hi, el que tenim a davant és el Gorg de les Escaletes. A la banda esquerre tot seguint el curs de la riera hi marxa un caminet que creua un pont de fusta (què hi fa aquí??). Seguirem avall fins a arribar a un altre gorg, el dels Esparvers. 

Un xic més endavant ja trobarem un pal indicador que ens senyalitza un pou de gel mig derruït a mà dreta. En arribar-hi, si ens hi fixem una mica veurem unes marques grogues pintades al terra i que es veu que uneixen els dos pous de gel que hi ha a la zona. Unes marques que anirem seguint gairebé durant tota la ruta. Així que pèrdua, no té. (Tinc entès que aquestes marques les devem a algun CAU/Mijac,... que es va entretenir en marcar la ruta.)

El camí s’enfila directe amunt cap a la dreta anant a buscar la carena del cingle dels Esparvers, força impressionant i que seguirem fins arribar a dalt, els plans de Montlleó. Tranquils que aquesta és la única pujada que trobarem en tota la ruta...i és curta.

Anem a parar a una pista que creua la carena d’est a oest i que seguirem en direcció oest fins que les marques grogues ens facin desviar cap al sud, en direcció Montserrat per baixar cap a la riera del Cornet (o de St.Salvador) seguint una pista que sort que és de baixada. 

Un cop allà, creuem la riera per unes pedres que hi ha (i que es mouen totes) i ens separem un xic de la riera seguint el corriol. Aquest ens porta a un camp que creuem per la banda dreta fins al final, on segueix el camí. Encara no passats 10 metres cal estar atents perquè les marques s'enfilen a l'esquerre a una pista paral·lela que seguim fins que tornem a baixar al costat de la riera.


Més endavant creuem un altre camp d'arbres tot ben arrenglerats de punta a punta. Així, sempre seguint les marques grogues anem pujant prop de la riera tot passant per diversos gorgs: el Salat, el de l’Oller,...fins que ja a la banda dreta de la riera, el camí gira amunt i a la dreta en direcció a la Masia Vella. D’allà baixem per pista fins als boscos de sota el Mas Oller.

És aquí que jo proposo abandonar les marques grogues i marxar a la dreta per una pista que ens portarà tot pujant xino xano altre cop als plans de Montlleó. D’aquesta manera podrem contemplar millors vistes de la zona i posar una mica més de desnivell a les cames.(*)

Abans d’arribar a la zona per on abans ja hem passat, hem de buscar un corriol cap al nord (esquerre tot pujant) i que ens baixarà fent-nos passar prop de la casa de Cal Cisteller, la última que hi ha, al final de la pista del raval del Monistrolà. Quan trobeu el corriol aneu agafant els corriols que s'allunyin de la casa (ja sentireu els gossos i tot i que a mi no em van sortir...millor passar allunyadets...)

Anem seguint la pista fins que abans de fer una pujadeta i just al costat d’una casa fa poc rehabilitada i ballada (Cal Gasparó), entrarem a la riera on ja tornarem a trobar les marques grogues. Un últim repetxonet i avall fins a trobar altre cop el gorg de les Escaletes.


D’aquí, a l’esquerre (oest) per la pista aniríem a parar al Xup. A la dreta per la pista (est) baixaríem a Can Poc Oli. Recte (nord) anirem per on hem arribat. Decidiu què voleu fer...o feu una altra volteta mentre ho penseu...

(*)Si es volen seguir les marques grogues...cap problema. Anirem a parar al mateix lloc. Uns hi aniran per la vall i els altres per la carena.

Si preferiu sortir de la zona de Salelles...serà un xic més curt (10km aprox.) i amb un millor final ja que podrem acabar fent una cerveseta sota els pins del bar.

Des de la betzinera creuarem la urbanització en direcció a l’est fins al final. Allà hi ha una pista i quan comença la baixada marxem pel camí de l’esquerre, tallat amb un gual de terra perquè no hi passin cotxes. Es transforma en corriol i ens porta cap a un camp del Mas Oller que aviat deixem entrant altre cop a una pista. Després de la baixada i abans de creuar el petit torrent de l’Oller, trobarem les marques grogues. Les podem seguir o fer la variant proposada marxant per la pista de la dreta i posteriorment esquerre i així anar a buscar la carena. I ja està...la resta és igual...

Si teniu la sort d’anar-la a fer quan hi ha aigua veureu els gorgs i entendreu perquè em va agradar...i potser us mullareu els peus en creuar!

Alehop...a disfrutar!

Nota: Quan la vaig fer vaig tardar 1h40min parant a fer les fotos i caminant a les pujades. La meva forma no és especialment bona,...però ja ho anirem solucionant...

Ah...Tinc entès que hi ha dos pous de gel...jo, tan sols vaig trobar l'evident. Si us hi voleu entretenir...