PETITA VOLTA AL CADÍ (28km 1900D+)

“El Comptador de Volls” tal i com diria l’Esteban ens va liar, ens hi vam deixar, segurament molt a gust, a una altra festeta. Fent unes birres per despedir al Rubén que marxava de vacances ens vam reunir, gairebé sense voler, una bona colla d’aquells amics que sempre tens ganes de veure; el Sergi, el Raül, la Marta, el Ruben, el Martox, la Pilar i, l’aparició per sorpresa del Pau Correcat.

Va ser allà que ens vam enterar que el Martox anava a fer la UT del Cadí. I el Raül, com a molt bon amic, va decidir que aniria bé que li pugéssim a donar suport a la carena del Cadí. Va bé. Una excusa com una altra per sortir a la muntanya...i a més per un bon amic.

Tot perfecte fins que a la nit abans de marxar ens envia un wats dient l’hora de quedar: a les 4’45!!...del matí. Cullooons... Però ja havíem quedat... i un simple comentari (Això tan sols és per homes...) referint-se a l’hora de sortir fa que puntualment tots, excepte el gurú del grup, estiguem preparats per marxar.

Déu ni do de la colleta...així dóna gust sortir ala muntanya... El Raül, la Marta, el Manel koala, la Rosa Percentil, el Pere, el Joan Pallars, el Jordi Molist, la Pilar, el Marsi,...i ja dormint a Gósol, el Pau Correcat.

A Gósol deixem el cotxe quan comença a fer una fina pluja tot i que veient el cel tot fa pensar que serà un d’aquells dies en que acabes ben moll. El gruix del grup marxem per el GR en direcció a Josa de Cadí. El Pau, en Pere i la Rosa pugen en cotxe fins allà. La resta anar fent pel corriolet de pujada seguint el guia que sembla que té ganes de posar-nos a prova i ja d’inici i pujada ens fa trotar.

Fins que confon el traçat! Allà ja connecto el meu GPS particular, vista per trobar senyals i l’orientació a veure si no fem km de més. Vaya guia...i mira que porta el gps... (clar que no se’l mira pas...)

Arribem a Josa sense adonar-nos de res. Cap amunt i amunt...Primer per un caminet fàcil de seguir en lleugera pujada fins que arribem al coll...i tot canvia. AMUNT!! Hi ha un km vertical per fer en 2km. Puja recte. Res de fer S ni Z. Recte amunt seguint un corriolet mig tapat per la vegetació, amb alguna grimpadeta i amb el terra humit i pedres soltes que no ho posen fàcil.

Ho passo fatal. Em falta energia però no m’atreveixo a menjar enmig d’aquesta pujada tant dreta. Però n’ha fent...n’ha tirant tot té un final i arribem al Coll de Tres Creus on ens reagrupem tots mentre anem animant a tots els corredors que van passant.

Els primers ja han passat... Allà anem saludant als corredors que hem anat coneixent d’altres curses que queden ben sorpresos de trobar-nos.

I finalment arriba el Martox. Amb un somriure d’orella a orella, emocionat de trobar tota aquella colla allà a dalt,...i sobrat de forces.

Estem una petita estona xerrant, fent fotos i demostrant que en aquesta cursa la competitivitat no li importa pas massa. Bé,... l’acompanyem un ratillo...no sigui que tingui un defalliment (JA!!!)

Així que tots fent el trenet (pichaculo, com diuen alguns)...anar xerrant ara amb un, ara amb l’altre,...segons allà on quedes i depenent de les forces. 

Anem seguint aquesta carena preciosa del Cadí, en la seva banda segurament més desconeguda. Agraeixo que el guía Martox ens vagi formant, com si en una sortida d’escoltes estiguéssim, de les diferents canals que anem creuant, el camí dels Bons Homes,...

El dia està ideal. Aquells núvols que hi havia inicialment han desaparegut i la mica de ventet és ideal per estar aquí dalt. El Martox, el que perillava que defallís, va davant a ritme, ara caminant, ara corrent...i la feina és dels altres per anar-lo seguint.

Així...com qui no vol la cosa acabem arribant al preciós refugi lliure del Cubil. Allà hi ha un control de pas de la UT. En Martox es despedeix després de recuperar energies i nosaltres seguim allà estirats esperant que arribin aquells de la colla que han quedat més enderrerits. Les coca-coles que hem pujat per injectar-li sucre en vena en cas de necessitat les aprofitem els altres...

Ens quedaríem allà estirats prenent el sol i possiblement acabaríem passant la nit en aquest refugi tant “romàntic” però sempre hi ha el que tiba del grup i aconsegueix aixecar-nos.

Una petita pujadeta fins a la bretxa i ja baixem cap a la pista que baixa al refugi d’Estasen i al coll seguint el PR cap a Gòsol on tenim els cotxes.

Hem passat un bon dia a la muntanya i amb una bona colleta i veient que no arribarem a casa a temps per anar a treballar...doncs fem unes cervesetes al bar del poble i l’acabem de petar abans d’arribar a dinar i fer la preciada migdiada amb la que tots estem pensant.

A la tarda tocarà anar a la punk trail de salelles...però això és una altra història...

Fotos de la sortida