dimecres, 18 de setembre de 2013

TRANSENYERA (22km 1100d+)

Heu muntat mai una cursa???

Posar un temps que no sempre tens i que has de treure d’allà on pots per destinar-lo a fer quelcom que valgui la pena, que faci disfrutar als que vinguin, que siguin ben tractats i que marxin amb un bon record i que el pròxim any vulguin repetir... Aquelles ganes de que tot surti bé... Oferir un recorregut variat i divers que mostri el bo i millor de la zona... Fer-lo apte per aquells que amb poc en tenen prou però també pels que en volen més...

Això, és una feinada! Això acaba sent sempre molt més temps del que un pensa al principi... I és d’agrair que hi hagi gent pertot arreu disposat a oferir-lo i fer possible aquestes petites – grans curses.

A Castellbell i el Vilar és el que ofereixen cada 11 de setembre; la TRANSENYERA.


Així que aquells que ni en aquestes dates fan festa de les seves vambes, o precisament perquè tenen festa, es reuneixen per fer alguns quilòmetres de pujades i baixades per uns entorns que no deixen indiferent. La vista de Montserrat alegra i deixa fotos d’aquelles de penjar a la paret.

Feia mesos que el Domènec Grau no parava de penjar fotos demostrant que passava moltes hores per aquests camins, deixant-los en perfecte estat per tal que poguéssim passar sense problemes... Semblava que hi vivia... i com que en aquest dia també hi havia alguna altra opció pels catalans (anar a la Via Catalana a formar part de la història) hi havia el dubte de saber si la feina no seria recompensada amb la participació desitjada...

En Domènec. La recompensa al seu esforç és l'alegria de tothom al acabar el recorregut.

Res més lluny d’això. Crec que vam ser molts els que vam veure clar que tot era possible en un dia així... Primer la cursa i després ja anirem a donar-nos les mans. Les curses, en totes les opcions que ofereix, estaven plenes.

I s’ho valia. La veritat és que crec que tots els que hi vam anar vam quedar ben satisfets. Un recorregut amb bastant corriol, pujades a tots els turons que hi havia per zones que es veia que s'havien obert feia poc i amb molt de carinyo, controls ben avituallats i amb els voluntaris sempre disposats a fer-nos la cursa el màxim d’agradable.

L'Alvaro. Vam fer tota la cursa junts mentre l'anàvem fent petar...
El recorregut llarg, feia un 8, i oferia de tot. Pujades que ben bé que feien bufar a tothom, alguna baixada més o menys tècnica per la quantitat de pedres que hi havia, corriols dels que fan disfrutar i on es corre a plaer i tot sempre ben acompanyat de vistes immillorables. A destacar el tram que es va per dins el torrent...guapíssim! I sort que no hi baixava aigüa...

Ei... Aquesta "tortuga"... sóc jo...

I com a bona cursa...a l'arribada un bon entrepà de butifarra amb sortidor de cerveseta... Com ha de ser! No som catalans??? On és el porró???

I a sobre, la samarreta que et regalen amb la inscripció és del color que toca en aquest dia... Així que, content de la cursa, i cap a lluir-la a la Via Catalana!

El grupet. Formant part de la història...