Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2013

TRAIL DE BISAURA (42km 2.360m)

Imatge
Correm un darrera l'altre a suficient bon ritme...potser és perquè ell ha afluixat o potser perquè ja estic ben escalfat, però em sembla que no em costa tant seguir-lo,...i fins i tot puc parlar...
Que perquè corro, Capi?? La gran pregunta...actualment m'inclino a dir que potser perquè no tinc res millor a fer i si no, molt possiblement no m'hauria mogut del sofà. I la veritat és que passar el cap de setmana fent el vago no em sembla una molt bona manera de viure. Així que em busco feina...i que sigui agradable. Córrer em fa sentir bé. M'obliga a superar-me, a esforçar-me, ...però, sobretot, em permet gaudir. Gaudir del paisatge que m'ensenya el recorregut de la cursa. Conèixer i amb sort fer amistats amb la gent que compartim el gran plaer de gaudir, d'una manera o altra, de la natura i tanta muntanya que tenim aquí, a tocar de casa.

I per això, Capi, avui m'he posat com a repte intentar anar a roda teva. Per aprendre a córrer, per empapar-me de la saviesa a…

PUNK TRAIL DEL PONT DE VILOMARA

Imatge
Matí. Molt d'hora per ser cap de setmana si no fos perquè aquesta afició que tinc d'anar a córrer pel monte em fa llevar més aviat del que faria si anés a treballar. Em truca el Santi. Dedueixo que s'han adormit...i vénen de lluny... Tranqui. Alguna cosa em diu que no començarem puntuals i per fer d'escombra... tenim temps. Ja t'esperaré, li dic. Agrairé a teva companyia. Fer d'escombra sol ha de cansar molt...
Arribem al Pont sense massa temps,...però no van puntuals... Em donen les últimes indicacions i em deixen clar a partir de quin lloc he de començar a treure cintes. No fos cas que tragués les dels de les curses més curtes...
Crec que hi ha uns 70 valents que s'han apuntat a la marató...i un terç són dones! Qui ha dit perill???

Fer d'escombra és una tasca una mica sacrificada. Vas al ritme del més lent, darrera de tot. Costa agafar un ritme al que sentir-se còmode. Fa falta paciència i moltes ganes de passar el dia xerrant.
Així, xerrant, contemplant …

TRÈVOL DE NÚRIA

Imatge
El temps, bé, una previsió de mal temps, havia ajornat una de les grans rutes que es fan a Catalunya. Una trobada entre fanàtics de la muntanya en la que es posen a prova en un itinerari dur i exigent però d’una gran bellesa; el Trèvol de Núria.

Un itinerari que molts pintors ja voldrien, que tot aquell que algun cop hagi intentat pensar una ruta voldria visualitzar i per si fos poc, en uns paratges de muntanya excepcionals.

De tot això en podeu deduir que em feia molta gràcia participar-hi. Més si hi afegiu el fet que els responsables en son els Tallaferros, un grup de gent fins ahir un xic desconeguts per mi, tan sols coneguts pel facebook i en algunes curses al reconèixer la seva característica samarreta blava amb el trèvol blanc estampat en ella. I la pota que tenen...

Són gent sorprenent... gent normal. Bona gent. Un grup homogeni d’amants de la muntanya des de fa temps amb quantitat d’històries, curses i aventures que si te les expliquen totes donen temps per fer tot el trèvol (uns…