Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2014

PUNK DE SALLENT (Entre fogons...)

Imatge
Diuen que una Punk és una trobada d'amics als que els agrada sortir a córrer... i a fé de Dèu que sembla que ho és. Arribo amb el temps una mica just, problema de llençols,...i intentant arribar al pavelló em perdo entre amics.

Saludes a un i a un altre. Amb algun d'ells ja t'enganxes a xerrar tot comentant coses d'aquí i d'allà. Converses que s'inicien però que normalment no pots mai acabar ja que aviat passa un altre conegut i se n'inicia una altra.

És en aquests ambients que un s'adona que el món és petit i que gent que en principi creies que no estava relacionada i era totalment desconeguda acaba sent més propera; una amiga d'una amiga comuna, el seu germà,... i l'arbre de les amistats es va complementant afegint fletxes que relacionen els uns amb els altres, mostrant una família més extensa però emparentada sempre per amistats comunes.

No sé pas què passa amb la Punk de Sallent que no hi ha manera de fer mai el recorregut... L'any passat…

MARATÓ DE LA VALL DEL CONGOST (42km 2700+)

Imatge
Diumenge. A aquella hora en que la poca gent que trobes va de camí del lloc en que un acaba de sortir. He de ser a les 6 a Aiguafreda així que amb els ulls ben oberts faig via des de Manresa. Per company de viatge tan sols la companyia de la lluna, que avui està gran i magnífica.

Ja a Aiguafreda em dirigeixo cap al pavelló i aquella son i mandra que tenia desapareix al trobar els primers coneguts. En Joan, en Massa, en Pau, la Rosa i Sella,en Jordi, el Capi i la Laura... Recollir dorsal i preparar-se abans de buscar refugi de la fresca matinal que està fent.


Cafetonet entre amics i coneguts que serveix per mostrar els nervis que tinc. La veritat és que no sé perquè...però els tinc. Aquests últims dies tots parlen molt de la duresa de la cursa on m'he apuntat tan sols amb la poca informació que proporciona el comentari del Capi; “val la pena”.

A doncs, si val la pena...m'hi apunto. I a mesura que es va apropant la data m'he anat preguntant si aquesta afirmació es referia a …

XERTA DES DEL SOFA (seguiment on-line)

Imatge
A l'iniciar l'any vaig anar veient al Facebook que la gent feia un calendari... una programació de curses que volia fer...una planificació... i com no, jo no volia ser menys.

Vaig agafar un full blanc i el vaig dividir en tants requadres com mesos té l'any. Hi vaig escriure (amb llapis i fluixet, mig amb por i mig per anar-me mentalitzant) algunes curses que tenia ganes de fer.

La Mític d'Andorra, la U.T Les fonts de Xerta, la Rialp Matxicots que tinc ganes de repetir,... i ja està! Cal ser prudent i sensat. Amb aquestes “perles” ja estic més que servit. Objectius molt clars i a preparar-los... però a mi ningú m'ha explicat com es prepara tot això... i no acostumo a fer cas dels plànnings d'entrenament... vaig per “sensacions”... o millor dit...per impulsos!

Així que...en qüestió de pocs dies tot es va anar precipitant...i d'una manera descontrolada...

El “Capi” Artigues em va dir que la Marató de la Vall del Congost era molt maca i que volaven les inscripcion…

TRANSÈQUIA DE MANRESA (24km)

Imatge
Diumenge. Em llevo amb les cames ben encartronades encara de la “volteta” d'ahir però decidit en afrontar el que, per mi, és un gran repte. La Transèquia corrent. No és pas que la distància sigui el repte sinó, en aquest cas, la monotonia del pla etern que hi ha des de l'inici fins al final.

Resulta que em van demanar si hi podria anar els amics de Leksports, una empresa de venta de material per internet amb els que col·laboro, més que res perquè sóc simpàtic i pacient (suposo), no pas per les meves qualitats físiques...

La idea era que corredors “experts” (evidentment es refereixen a altres...) marquessin diversos ritmes que altres corredors poguessin anar seguint. Així, la meva tasca, com a molt, era la de portar el ritme baix. D'aquesta manera s'anirien fent diversos grups... aquesta era la idea inicial...

A la hora de la veritat els corredors “experts” estaven a la sortida...en Just Sociats, l'Agustí Roc, la Laia Andreu, en Pep Gras,...i allà, enrere, amagat...jo!…

UT.MOLLÓ (49km 2550+) by TALLAFERROS

Imatge
He estat aquests últims dies dubtant si aquesta vegada podria anar o no a la sortida dels Tallaferros. Un mal de genoll degut a no se sap massa ben bé què (però que, evidentment, es cura amb temps de descans que sempre costa de complir) ha mantingut el suspens fins a darrere hora.

Sóc positiu. M'animo i em presento a Molló preparat per fer el que sigui que ens tenen preparat. No conec pas la zona i sigui el que sigui segur que serà una descoberta per mi. I estic segur que valdrà la pena. Com sempre.



Vaig fent sempre amb el dubte constant de si el mal tornarà a aparèixer en algun lloc i faré anar malament el grup. Així, amb calma, provant a estones, i sense por pel genoll en altres vaig fent sempre expectant a qualsevol mínim senyal que el genoll em pugui donar.

Baixant cap a Prats de Molló el primer senyal. Potser per baixar frenant...doncs provaré de frenar menys! Baixo més ràpid i freno quan pateixo per les dents.



Mentre mengem el segon entrepà del dia a Prats de Molló evaluo enmig …