PUNK DE SALLENT (Entre fogons...)




Diuen que una Punk és una trobada d'amics als que els agrada sortir a córrer... i a fé de Dèu que sembla que ho és. Arribo amb el temps una mica just, problema de llençols,...i intentant arribar al pavelló em perdo entre amics.

Saludes a un i a un altre. Amb algun d'ells ja t'enganxes a xerrar tot comentant coses d'aquí i d'allà. Converses que s'inicien però que normalment no pots mai acabar ja que aviat passa un altre conegut i se n'inicia una altra.

És en aquests ambients que un s'adona que el món és petit i que gent que en principi creies que no estava relacionada i era totalment desconeguda acaba sent més propera; una amiga d'una amiga comuna, el seu germà,... i l'arbre de les amistats es va complementant afegint fletxes que relacionen els uns amb els altres, mostrant una família més extensa però emparentada sempre per amistats comunes.

No sé pas què passa amb la Punk de Sallent que no hi ha manera de fer mai el recorregut... L'any passat per culpa d'uns punts al peu. Aquest any ja no tenia opció ja que em van encarregar fer les butis (content de poder donar un cop de mà) però amb la intenció de conèixer almenys una part del recorregut anant a primera hora a fer una volta prèvia.

Malauradament i per culpa d'un atac de son no vaig pas sentir ni el despertador ni el company que em trucava des de sota a casa. Tampoc sembla que li sabés molt de greu i  se'n va tornar a dormir sense insistir massa...

Doncs ale...anem a fer les butis sense conèixer, tampoc aquest any, el recorregut punkie. Crec que és l'únic que no he fet mai...i algun dia ho haurem de solucionar...

Es fa la sortida dels que van a fer la llarga. Una bona colla i molts d'ells ben coneguts. Sé que la llarga aquest any és més llarga...però hi ha possibilitat de fer diverses escapatòries per retallar el recorregut. Veurem què diuen quan tornin...d'aquí una bona estona.

Temps que hem d'aprofitar per fer el foc, brases i preparar la teca. D'entrada em sembla que hi ha molta buti... una bona colla de punkies famèlics demostraran que no es pas així.

Els encarregats als que ens deixen aquesta feina som els mateixos de l'any passat: en Puntes, el Sergi Cots i jo. Assessorats per el carismàtic Ramon Anglada, al que sé que tornaré a veure segur d'aquí un any.
 



El carismàtic s'encarrega de fer-nos veure que falta el beure. Com pot ser...amb la calor que fa aquí al costat del foc... No tardem a solucionar-ho i ara sí, ja es pot treballar bé.

Potser per no repetir l'experiència de l'any anterior agraeixo els talls de coca i croissants que m'han de permetre fer una petita base per tot el que li ve a sobre.
Surten els de la curta, una hora més tard. D'aquesta manera sembla que no hi ha hagut aglomeracions a la sortida i possiblement així arribarà tothom més junt i el tercer temps serà més interessant. Surten a perseguir als que ja fa una hora que donen voltes pels corriols i marges que els fan saltar els organitzadors. 




Ara, aquí, quedem ja els que estem treballant...i m'adono que som molts. Molts més que l'any passat. Potser perquè hi ha mes voluntaris. Potser perquè aquest any fa un sol que s'agraeix.

Sigui com sigui la nostra matinal es redueix en un petit espai al voltant de les butis. Girar-les, treure, posar,...i anar fent de la millor manera que podem. I tot i estar a un extrem de tot m'adono que el nostre lloc acaba sent un punt de trobada pel que tothom, en un moment o altre, acaba passant; a saludar, a escalfar-se, a manllevar una buti o a fer barrila amb els que estem allà.

I això és tot...mirant les butis i de reüll als que van arribant de fer el seu itinerari. Xerrant amb els que passen a saludar per allà i “rampinyar-nos” les llaunes verdes que tenim a ben fresques...

Entre bromes i conversa alegre, tota aquella carn que semblava molta d'inici va desapareixen de sobre les graelles i s'aventura la possibilitat que hagem fet curt. Com pot ser? Amb tota la teca que hi havia???

Lamentablement els últims es queden sense la buti que segur que s'han guanyat. Tan sols els hi podem oferir el poc que ens queda...unes hamburgueses vegetarianes que al final han acabat quedant... ja no queda res més! Ho sento.

La meva feina s'ha acabat i tan sols llavors un pot conversar ja més tranquil amb els que encara queden per allà. Una mica amb aquest, una altra mica amb aquest altre,...però ja són converses confuses entre tant fum i cervesa.





Records difusos avui quan em llevo. Converses que m'hauria agradat poder disfrutar més i que espero que puguem continuar un altre dia. Sigui com sigui...el record d'ahir és dels que val la pena i farà que l'any vinent repeteixi. Ja hi haurà temps un altre dia per anar a fer el recorregut...

I penseu que si voleu parlar amb mi...us haureu d'acostar a les brases i més val que sigui abans no s'acabin les butis...perquè després ja sóc com els nens... i no sé mentir!

Comentaris

Entrades populars