dimecres, 2 d’abril de 2014

UTAG Salvatge by Tallaferros


D'entrada sembla exagerat quedar a les 4 del matí a Sadernes per anar a fer una volta amb els Tallaferros. Un xic exagerat tenint en compte que una gran part de nosaltres tenim una bona estona de cotxe fins allà.

Diuen que fer esport és salut però tenint en compte les matinades que obliga aquestes “sortidetes” no ho tinc pas gaire clar.

Sigui com sigui, aquí estem. Puntualment tothom va apareixent. Almenys els que no tenen excusa i estan disposats a seguir el “camí” que els sherpes de torn indiquin.

Aquest cop el recorregut és “made in” Pere Massó i Josep Artigues. Un somriure burleta, propi del que sap el que hi ha indica i deixa clar que avui no el farem córrer com en l'anterior sortida; la UT. Molló.

A la llum del frontal i tibats pel Josep deixe clar que ho intentarem. Potser pel fred o per portar la contrària comencem corrent. Dura poc. Enfilem el primer corriol de pujada a ritme però sense suar. És un dia ideal per practicar la tècnica de pals. Jo que no n'acostumo a portar avui no els deixaré. I s'agraeixen...


Els corriols són camins de “caçadors”. Corriols on les meves cames avui agrairien la protecció dels pantalons llargs. M'enduc els meus senyals de guerra ja que no puc pas evitar tots els esbarzers i branques que hi ha.

Mig adormits anem pujant i baixant, empalmant corriols no sempre fàcils de localitzar ni pels nostres guies. Conscient de la dificultat d'anar trobant els corriols intento ajudar prestant atenció a totes les possibles desviacions que anem trobant.

Ja clarejant arribem a dalt del primer gran objectiu del dia; el Ferran. Un petit cim a la punta d'una bonica carena de pedres que podrem gaudir avançat el dia amb tota la seva bellesa. Una bonica carena per fer tot escalant sempre que un estigui disposat a fer la que intueixo que ha de ser una aproximació força salvatge i complicada.


Traiem els frontals i baixem cap a Talaixà pel dret. Bé, hi ha una cosa que sembla un camí... però d'aquells que es tarda més a baixar que a pujar...

El recorregut no permet pas córrer. Aquí tot és salvatge. I si hi ha algun camí “practicable” aviat l'abandonem per entrar a zones més salvatges. En Pere està obstinat en portar-nos a descobrir els racons més ferèstegs i salvatges del seu pati de casa. I també els més bonics.


Entre tot els racons pels que anem passant n'hi ha alguns que estan clarament definits a la retina, tot i que no tinc massa clar amb quin ordre els vam anar trobant... La taula al costat d'aquella casa/refugi on vam esmorzar sense perdre massa el temps, els tolls que vam anar creuant per enfilar-nos cap a l'altra banda i quedar sota aquell mur gegant que semblava que ens hagués de caure a sobre, el cobert que algú va tenir la idea de muntar allà a dalt sota una altra bauada, les restes de la “cabanya” on aquell home passava els dies mentre vigilava els seus cavalls,...

I mica en mica, tot caminant a bon ritme, ho anàvem deixant enrere amb la vista posada al cim de les Bruixes i el Comanegre al seu costat. Rere nostre quedava ja en Ferran i tots els penyasegats pels que havíem passat, allà, lluny. Ens anàvem apropant al Comanegre al que al llarg del dia veurem de totes les bandes possibles. La seva vessant sud i més agresta, la nord vestida amb tot d'arbres i ben emblanquinada per la neu que aquesta setmana li ha caigut i que per sort ja en queda ben poca. I la seva carena oest per la que ens regalem una baixada per sentir els quadríceps com es queixen.


D'allà crec que amb el pilot automàtic i nas de fura ens vam dirigir a ritme més viu, gràcies a la poca pista que vam trobar i a la gana que tots teníem, cap a Santa Maria del Coral, ja a la part francesa, on ens espera en Massa amb dues sorpreses: un esmorzar i beguda per revifar-nos i el recaptador de l'impost revolucionari. Acceptem els dos ja que ens donen energia per seguir ben animats. Un d'ells important per les cames. L'altre, igualment important, pel cap. Comentaris i rialles fins que arribem tot corrent, pel mateix corriol que vam fer el dia de la UT. Molló, fins al poblet on fem el cafè.


D'aquí en marxem, com no, amunt. Iniciem la pujada que ens ha de portar cap al turonet, no recordo el nom, on hi ha no una sinó dues torres!! Si a la UT. Molló arribar a la torre ja em va costar...però aquestes no és el mateix... potser perquè ja estic mentalitzat o perquè no es tant... mica en mica...anar fent...a aquestes s'hi arriba millor.


Baixant de les torres arribem a un dels paratges més bonics pels que vam passar; el naixement del riu Muga. Un d'aquells que estudies a l'escola però que mai coneixes... fins avui. La visita és de les que val la pena. I segurament hi ha un camí més ràpid per arribar-hi que el que hem seguit nosaltres...


La part francesa és més bona per córrer i a petits trams s'aprofita una mica...poc, que ara un ja té clar que l'important és acabar. No tardem a sentir en Joan Iborra i les nenes que ens criden (han fet un recorregut un xic més curt i van a davant...) Ells ja estan dalt del turonet. Nosaltres a baix. Tot i que pugem rapidet no els atraparem pas fins a baix...on ens esperen per fer tots junts un altre mos.


Ara ja anem baixant tot junts. Enmig del bosc ens separem d'una manera un xic freda tenint en compte les hores que portem junts per aquí. Els valents seguiran cap a fer el Bassegoda i fer-la ben grossa.

Jo, ja de bon matí, tenia clar que no volia tornar tant tard al cotxe. No venia mentalitzat per això... Baixo amb la colla que va cap a Sadernes, que som uns quants.

Anem seguint el corriol fins que arribem a l'alçada de la riera. Allà el terreny ja és un altre i engeguem el motoret. Primer tot resseguint la riera amb les seves aigües cristal·lines i els reflexes de les últimes llums del dia. Després ja pel ram final de pista fins al pàrquing on tenim els cotxes. Arribo al cotxe sense obrir el frontal però amb les últimes llums del dia i la primera suada. Tot i això estic ben cansat. Han estat 52km (segons el meu rellotge) 3500+ i 15hores trescant per camins de mala petja.


Sort que la UTAG tan sols és un cop a l'any... Diuen que immillorable recorregut per posar les bases a totes les proves del calendari...però ja us dic ara que si no estan ben posades...jo no les torno a posar fins a l'any vinent!!!