PETITA VOLTA AL PEDRAFORCA – LES 2 DAMES (COMABONA i GALLINA PELADA) 46km 3000+
Fa
algun temps que un bon amic em va donar una idea... fer un recorregut per la
zona del Pedraforca...les 3 dames. S'hauria de buscar la manera de pujar el
Pedraforca, la Gallina Pelada i el Comabona.
Em
vaig apropiar la idea i últimament hi he anat alguns cops per anar explorant i
coneixent corriols que permetessin empalmar-ho tot de la millor manera i la més
bonica. I ja tinc clar com fer-ho...
I
amb aquesta proposta vam quedar amb alguns dels Tallaferros: el Josep Artigues
i la Inseparable Laura i l'altree que mai no diu que no a res, el Jordi
Cremapota, YAK.
El
dia abans però el possible recorregut va passar per mans d'un sensat Josep
Artigues que va proposar no empatxar-nos i deixar-ho en una circular al
Pedraforca. La veritat és que, d'entrada, no és pas el que volia, però quan es
va en grup cal pactar i saber escoltar les propostes dels altres...reconèixer
l'experiència i començar per el fàcil i, si de cas, ja ho anirem complicant.
Així
doncs a les 6 a Saldes. Com sempre massa aviat per la meva mandra... És el
problema que té voler fer coses llargues, a la muntanya i sent del grup
d'esforçats però lents. Si un fos ràpid i no necessités tant de temps per
fer-ho...
La
situació era una mica nova, estranya,... el Capi que no fa de Capi i la
Tortugueta fent de pastor d'un petit ramat amb força i ganes. Al sortir de la
plaça ja no saben ni trobar el corriol...així, és veritat? Em toca fer de
guía?? Però no va ser ben bé així,...si bé alguns trams els van ser una total
sorpresa, agradable segons el seus comentaris i ulls, en altres trams no anaven
del tot perduts i mai desorientats. És el que té anar amb gent de muntanya...
Sortim
de Saldes en busca del Castell amb un dels molts miradors que anirem trobant
per gaudir de les vistes. No hi havien estat mai...Que bé poder ensenyar alguna
cosa nova per ells...que gratificant... Seguim pel camí de la Costa, corriol
entre boixos que flanqueja per sota el Pedraforca. Un dels corriols més bonics
que hi ha per córrer: planet, amb alguns miradors naturals,...una autèntica
joia.
S'ajunta
amb el que baixa del Refugi Estasen del Pedraforca. El que, els que fan els
Cavalls de Vent, els destrossa les cames per baixar fins a Gresolet. Aquí comença
la pujada... De Gresolet iniciem amunt tot seguint pel mateix camí de Cavalls
cap al Coll de la Bauma. Aquí nosaltres ens desviem i cap a l'esquerre seguim
pujant uns revolts més fins que tot seguint unes fites ens llancem recte amunt.
La pujada es forta i el pas més lent i concentrat. I perdem les marques. Anem
pujant en diagonal cap a l'esquerre per dins el bosc fins que les recuperem i,
ara sí, no les deixem fins a dalt de tot.
Però
la pujada al Comabona no és ni ràpida ni fàcil... Per sort les vistes que veiem
a mesura que guanyem alçada i sortim del bosc valen tot l'esforç. El dia es va
llevant i comencem a girar el Pedraforca...i veiem el que ja hem fet, el que
haurem de fer immediatament i com, allà darrere, mig burleta, ens mira la
Gallina dubtosa del que volem fer...
De
Gresolet al Comabona hi ha 1200+. Tenim temps de mirar vistes... Al Coll dels
Terrers ens trobem amb les marques del GR i les seguim però aviat ens adonem
que flanqueja per sota i ens estàvem saltant el cim. Diagonal recte amunt i cap
a conquistar la 1a Dama!!
Curiosament
al cim no hi fa gens de vent. I hi ha una pedra plana al terra que permet
estirar's-hi sense mal d'esquena. Un mos ràpid mentre gaudim del paisatge i
aviat seguim, ara carenejant fins al Pas de Gasolans. Seguim recte per un dels
corriols marcats (recomenable seguir pel de més aprop de la carena per evitar
sifonades posteriors) a la recerca del Cortal de Cortils, cabaneta idíl·lica
que apareix quasi bé sense avisar. Hi ha una font.
Una
paradeta ràpida i seguim cap a buscar el pas per creuar la Serra Pedregosa. El
corriol està molt marcat, no té pèrdua...però s'ha de fer una bona pujadeta,
entre pedres que no sempre estan quietes. Al arribar a dalt tornem a guanyar
vistes...i prosseguim pel camí de cavalls que passa per allà en direcció al
Collell. Ens desviem a la dreta i, pel GR, corriol ben fressat i bonic ens
dediquem a gaudir d'un dels altres grans corriols de la zona.
Anem
baixant tot voltant el Pedraforca, la dama que avui tan sols cortejem. Passarem
una altra font, Font Tarrés, on hi ha unes taules. 2Km més per corriol i ja
serem a Gósol. Aquí a més a més de font al centre del poble, hi ha
disponibilitat de bars. Aprofitem per fer una cerveseta, que no solament de
córrer es viu...
Sortim
de Gósol pel GR107 i aviat girem a la dreta i per corriols i antigues pistes
arribem a Sorribes. A vegades ens mig perdem però es van trobant senyals del
Camí dels Bons Homes i anem avançant per un tram que, sense cap dubte, és el
més lleig de la ruta...però cal fer-lo fer arribar fins a l'Espà i baixar sota
Faners on, al creuar la riera, comença la gran pujada; 1100+.
Al
aixecar la vista per sort no veus el cim de la Gallina...i quasi bé millor. Es
canvia la marxa i es posa la reductora. Els tractorets van treballant...lents,
però sense pausa. El camí es fa per l'ombra i s'agraeix a aquestes hores...però
es deixa sentir la calor. Arribem a una pista. No correm pas... intentem
recuperar i estalviar... A l'esquerre fins trobar un tallafocs que marxa a la
dreta, vertical. Amunt. Les marques van a donar una volteta però les trobarem
30 m més amut. No tardem a deixar el tallafocs per anar altre cop per corriol,
un corriol ben bonic que ens permetrà pujar fins trobar de cara la Font del
Portet, una font posada al lloc perfecte, ja sigui per beure o per banyar-se a
l'abeurador.
Queden
uns 500+... uns metres que recordareu...per la duresa, per la bellesa del camí,
per les vistes,... Feu uns metres per la pista i a l'esquerre cap a sobre
l'herba i a buscar algunes fites. Hi són tot i que cal afinar la vista. Els
primers 150+ són drets i durs però per sota els arbres. S'ha d'anar resseguint
la carena i com que les fites a vegades es perden entre l'esforç i la vegetació
el consell és anar, després dels 150+, amb el tallat de pedres a la dreta.
Anireu trobant fressat i les fites que hi ha. A més, és el millor lloc per
veure vistes.
Anar
pujant, mica en mica, per un terreny que no és tant dret fins als últims
metres, quan s'arriba a la tartera...hi ha unes Z per fer-la més fàcil...però qui
les va fer estava fort. Pugen dretes...però almenys sembla que les pedres s'hi
aguanten una mica més...
Arribem
a la carena rocosa i aquí el Capi i en Yak ja saben altre cop on són. El Yak ha
tornat a fer la Gallina, cim on diu que sempre hi pateix molt i per una ruta
que li ha agradat però que creu que és més dura... Aquí ens trobem les marques
vermelles de la Marató de Muntanya de Berga, al capdamunt de la roca del Ferrús
que ens arriben per la nostra banda dreta. Cap a l'esquerre ja tan sols queden uns
metres per assolir la carena del cim.
La
resta de carena que ens queda fins a la Gallina serveix per gaudir. De les
vistes, de tot el recorregut que hem fet avui, del que hem descobert i del que
hem compartit. Hi ha felicitat... no ens espera cap arc de triomf enlloc però
ens sabem guanyadors...almenys d'un gran dia!
Portem
uns 36km... Queda la baixada... La normal...Cap al refugi d'Ensija que trobem
tancat i per la baixada trenca-cames cap a la Palomera. Els genolls ja es
senten...no són molts km però tot comença a grinyolar...
Anem
seguint unes marques vermelles i alguns de grogues que prop de la carretera
primer i després ja per corriols, que en algun tram són ben bonics, anem
perdent alçada molt lentament. Fem algun bucle innecessari seguint les marques
vermelles però al final empalmem amb les grogues i unes de verdes i blanques
que, ara sí, ens baixen més directament cap a Saldes. (Tinc entès que es el
camí de pujada de la Núria-Queralt).
Creuem
la riera i, ara sí, la última pujada. De la riera a la plaça del poble. No és
gaire...però a algun se li fa dur...i als que no és perquè el cap ja el tenim a
la terrassa del bar amb una cerveseta ben fresca al davant.
Ara
ja al voltant de la taula del bar, fent-la petar una mica mentre ens
refem...les primeres conclusions...que sempre són les més bones i sinceres. Els
companys estan ben contents de la volta; pels corriols que hem passat, per les
vistes i l’entorn i també per la seva duresa. Ara queda clar que la meva idea
inicial de pujar el Pedra s’haurà de mesurar bé i avui hauria estat excessiu.
De
tota manera tenim clar que hi quedaria bé i fent la volta ens ha quedat clar
com fer-ho la propera vegada. Així, si algú altre la vol fer, recomanem que la comenci
per Gósol i cap a la Gallina. Agafarà primer el tram més lleig i quan s’arribi
al Comabona un ja ho pot donar tot sense por que és quasi bé tot baixada. I si
vol guanyar el premi especial... que quan arribi a Font Tarrés enfili cap a la
carena del Verdet i baixi pel camí de l’enforcadura cap a Gósol. Nosaltres
segurament l’esperarem a la terrassa del bar...
Pels
que la vulguin fer que sàpiguen que aniran trobant fonts de les que sempre hi
ha aigua cada cert temps, un aspecte pel que no han de patir sempre que siguin
una mica previsors. Pel que fa al temps...nosaltres hi vam estar unes 11hores 40min que segur que podríem retallar un xic però cal destinar-hi temps. Si sou dels
bons...llavors em faria gràcia saber quan hi tardeu... Vinga, va,...ja m’ho
fareu saber...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada