dilluns, 7 de juliol de 2014

PUNK-TRAIL NOCTURNA DE SALELLES (23km 900+)


Dissabte 5 de juliol. Matí. No he dormit gaire i      quan el despertador em sona a les 6 costa, com sempre, passar d'horitzontal a vertical. Ens trobem al casal de Salelles una colla prou nombrosa per començar a preparar la Punk trail Nocturna de Salelles.

Ens repartim el recorregut en diversos grups i anem marcant. No sé com ens ho hem fet però el grup amb el que anem tenim la sensació que ens ha tocat el tram més llarg...tota la carena del Gallicanta fins a l'arribada! I primer hi hem d'arribar...

Anem marcant amb la petició, quasibé súplica, de posar poques cintes. Les justes i necessàries. L'any passat la segona part la vaig marcar jo sol i per por que no es perdés ningú la veritat és que en vaig posar bastantes, cada 50mt. El reflectant va funcionar perfectament...així que aquest any...en posem menys.

Encara no sé massa com, acabem els primers. I ens n'anem a esmorzar com toca després de la feina feta.

A les 5 de la tarda surto enmig de tota la calorada per anar a fer una volta al recorregut i comprovar que cap graciós no hagi tret les cintes. Així, aprofitant que està marcat, faig els trams nous que aquest any s'han incorporat. S'aconsegueix sumar algun km més...però per mi, coneixedor de la zona, no em convenç...fem fer alguna volta innecessària si bé amb el canvi d'itinerari es fan alguns corriols que bé que valen la pena.

Així, el recorregut curt queda bastant trencacames i més dur que el de l'any passat. Temo que molta gent al segon avituallament ja tornarà avall i es perdrà la part que fa bonica la cursa...veurem...ara la sort ja està tirada...potser sent de nit la gent no s'adona que els fem passar a 10m dels que ja tornen...

Mentre baixo per la carena paro a l'avituallament dels “Quintos”. L'estan tornant a muntar grossa...i tot i que encara no ho veig del tot muntat mentre faig unes birres ja m'adono que no deixaran indiferent a ningú...


Potser perquè em centro massa amb la música que vaig escoltant mentre baixo, per anar massa ràpid o perquè he fet masses birres, de sobte em trobo volant...i sense capa! Quasibé 2m de mi mateix impacten a terra, plans. El mal al dit gros del peu em fa pensar que he xutat la pedra que sobresurt. La resta del cos sembla sencera. No hi ha sang...però quin mal el peu... Només em faltava això... I mira que amb tots els cops que l'he arribat a fer...seré burro...

Al següent avituallament ja hi son...i m'hi aturo a fer una cerveseta. No em traurà el mal del peu...però es posa bé. Arribo al poble i ja hi ha bastant ambient...la gent arriba aviat, amb ganes de festa,...


Amb cert malhumor per tot plegat decideixo ajudar indicant on aparcar als que van arribant. Allà, sol, em vaig calmant i em recupero per poder viure la punk el millor possible.

Veiem la sortida i anem amb cotxe cap a la Pòpia del Montgròs, el punt més alt, on passaran els valents que facin la llarga i podran gaudir de tota la carena, una de les millors que hi ha al Bages.


Des d'allà es van veient les llumetes com es van acostant...és maco...Moltes d'elles ja giren avall quan arriben al 2n avituallament. Una petita part segueix, però són uns pocs valents...

Els primers que arriben han anat per feina. Paren poquet i segueixen. Els que van arribant després ja s'ho prenen amb una altra filosofia, potser més la que toca en una punk. S'aturen a fer més festa i a xerrar una miqueta. El dia es presta a fer-ho. S'hi està bé.

Arriben les escombres i després de recollir tornem cap a Salelles. Encara no ha arribat tothom però no tarden...La gent que queda l'està fent petar i amb ganes de festa però la major part de gent ja deu fer estona que ha marxat.

Porto molta estona amb tot això i ja començo a estar cansat...ha anat bé...la gent ha disfrutat i sembla que els hi ha agradat. Sembla que el bucle extra que han fet no l'han vist o no els ha sabut greu de fer-lo, i ningú s'ha perdut tot i estar menys marcat que l'any passat. Les meves pors sembla que no tenien raó de ser...millor. Me'n vaig més tranquil. És el que es tractava...que els que vinguessin ho disfrutessin. Aquesta és la raó de la punk. Hem complert. I sembla que, majoritàriament, amb nota.

I, cal dir-ho, això ha estat possible per la feina de molta gent. Del Genís, la veu cantant i la il·lusió personificada per fer-la gran cada any, del Pep i l'Alba que a més de coordinar i treballar com tots o més aporten la serenitat que sempre fa falta, i dels altres que rondem per allà i que aportem el nostre granet de sorra.

A tots els membres dels diversos avituallaments que fan que siguin una festa, una sorpresa o una obra d'art. El desplegament que cada un d'ells fa per amor a la cursa fa que un es senti orgullós i motivat per fer-ne una altra edició.


Però no n'hi hauria prou si no fós per l'impagable feina que fan els veïns de Salelles, facilitant-ho tot. La seva implicació a la festa, en la organització, logística, fan que encara sigui tot més gran. Coure les butis, preparar un tractor amb bales de palla a l'arribada perquè cada corredor sigui especial en la seva arribada... A tots ells, gràcies. Moltes gràcies.