PUNK-TRAIL NOCTURNA DE SALELLES (23km 900+)
Dissabte
5 de juliol. Matí. No he dormit gaire i quan
el despertador em sona a les 6 costa, com sempre, passar d'horitzontal a
vertical. Ens trobem al casal de Salelles una colla prou nombrosa per començar
a preparar la Punk trail Nocturna de Salelles.
Ens
repartim el recorregut en diversos grups i anem marcant. No sé com ens ho hem
fet però el grup amb el que anem tenim la sensació que ens ha tocat el tram més
llarg...tota la carena del Gallicanta fins a l'arribada! I primer hi hem
d'arribar...
Anem
marcant amb la petició, quasibé súplica, de posar poques cintes. Les justes i
necessàries. L'any passat la segona part la vaig marcar jo sol i per por que no
es perdés ningú la veritat és que en vaig posar bastantes, cada 50mt. El
reflectant va funcionar perfectament...així que aquest any...en posem menys.
Encara
no sé massa com, acabem els primers. I ens n'anem a esmorzar com toca després
de la feina feta.
A
les 5 de la tarda surto enmig de tota la calorada per anar a fer una volta al
recorregut i comprovar que cap graciós no hagi tret les cintes. Així,
aprofitant que està marcat, faig els trams nous que aquest any s'han
incorporat. S'aconsegueix sumar algun km més...però per mi, coneixedor de la
zona, no em convenç...fem fer alguna volta innecessària si bé amb el canvi
d'itinerari es fan alguns corriols que bé que valen la pena.
Així,
el recorregut curt queda bastant trencacames i més dur que el de l'any passat.
Temo que molta gent al segon avituallament ja tornarà avall i es perdrà la part
que fa bonica la cursa...veurem...ara la sort ja està tirada...potser sent de
nit la gent no s'adona que els fem passar a 10m dels que ja tornen...
Mentre
baixo per la carena paro a l'avituallament dels “Quintos”. L'estan tornant a
muntar grossa...i tot i que encara no ho veig del tot muntat mentre faig unes
birres ja m'adono que no deixaran indiferent a ningú...
Potser
perquè em centro massa amb la música que vaig escoltant mentre baixo, per anar
massa ràpid o perquè he fet masses birres, de sobte em trobo volant...i sense
capa! Quasibé 2m de mi mateix impacten a terra, plans. El mal al dit gros del
peu em fa pensar que he xutat la pedra que sobresurt. La resta del cos sembla
sencera. No hi ha sang...però quin mal el peu... Només em faltava això... I
mira que amb tots els cops que l'he arribat a fer...seré burro...
Al
següent avituallament ja hi son...i m'hi aturo a fer una cerveseta. No em
traurà el mal del peu...però es posa bé. Arribo al poble i ja hi ha bastant
ambient...la gent arriba aviat, amb ganes de festa,...
Amb
cert malhumor per tot plegat decideixo ajudar indicant on aparcar als que van
arribant. Allà, sol, em vaig calmant i em recupero per poder viure la punk el
millor possible.
Veiem
la sortida i anem amb cotxe cap a la Pòpia del Montgròs, el punt més alt, on
passaran els valents que facin la llarga i podran gaudir de tota la carena, una
de les millors que hi ha al Bages.
Des
d'allà es van veient les llumetes com es van acostant...és maco...Moltes
d'elles ja giren avall quan arriben al 2n avituallament. Una petita part
segueix, però són uns pocs valents...
Els
primers que arriben han anat per feina. Paren poquet i segueixen. Els que van
arribant després ja s'ho prenen amb una altra filosofia, potser més la que toca
en una punk. S'aturen a fer més festa i a xerrar una miqueta. El dia es presta
a fer-ho. S'hi està bé.
Arriben
les escombres i després de recollir tornem cap a Salelles. Encara no ha arribat
tothom però no tarden...La gent que queda l'està fent petar i amb ganes de
festa però la major part de gent ja deu fer estona que ha marxat.
Porto
molta estona amb tot això i ja començo a estar cansat...ha anat bé...la gent ha
disfrutat i sembla que els hi ha agradat. Sembla que el bucle extra que han fet
no l'han vist o no els ha sabut greu de fer-lo, i ningú s'ha perdut tot i estar
menys marcat que l'any passat. Les meves pors sembla que no tenien raó de
ser...millor. Me'n vaig més tranquil. És el que es tractava...que els que
vinguessin ho disfrutessin. Aquesta és la raó de la punk. Hem complert. I sembla
que, majoritàriament, amb nota.
I,
cal dir-ho, això ha estat possible per la feina de molta gent. Del Genís, la
veu cantant i la il·lusió personificada per fer-la gran cada any, del Pep i
l'Alba que a més de coordinar i treballar com tots o més aporten la serenitat
que sempre fa falta, i dels altres que rondem per allà i que aportem el nostre
granet de sorra.
A
tots els membres dels diversos avituallaments que fan que siguin una festa, una
sorpresa o una obra d'art. El desplegament que cada un d'ells fa per amor a la
cursa fa que un es senti orgullós i motivat per fer-ne una altra edició.
Però
no n'hi hauria prou si no fós per l'impagable feina que fan els veïns de
Salelles, facilitant-ho tot. La seva implicació a la festa, en la organització,
logística, fan que encara sigui tot més gran. Coure les butis, preparar un
tractor amb bales de palla a l'arribada perquè cada corredor sigui especial en
la seva arribada... A tots ells, gràcies. Moltes gràcies.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada