dimarts, 24 de febrer de 2015

II KEDADA de CASTELLTERÇOL (42km 2100d+)

Fa fred...i quan el fred es nota la veritat és que les meves ganes es ressenten. Em costa bastant més sortir del llit...sempre hi ha alguna excusa o altra per posposar-ho per més tard, quan faci millor temps... o, simplement, deixar-ho per un altre dia.

I així ja porto un temps...fa falta agafar compromissos, per pocs que siguin, que m'obliguin a fer el més difícil (passar d'horitzontal a vertical) i disfrutar d'alguna manera o altra de la natura.


I la Kedada era una immillorable manera de fer-ho...una trobada de companys, feta per companys, solidària i gratis!! Una manera molt interessant de fer les coses...perquè es vol. Perquè tothom hi posa de la seva part i perquè les coses ben fetes son les que es fan entre tots posant-hi el que es pot i vol.

El problema és que em vaig aixecar tard de la meva hivernació...i les inscripcions ja estaven tancades. Això sí, em vaig oferir per fer de tancament, d'escombra. Vaig pensar que amb el ritme que portava últimament així no m'hauria de preocupar massa per anar seguint...

No recordava la última vegada que em vaig oferir per fer d'escombra...i el que vaig dir quan vaig acabar...

Arribant al poble em trobo el PauCorrecat amb la MireiaKoala que em diuen que ells fan la llarga però que surten una hora abans (???) Això vol dir que m'he llevat quan no tocava??? No. És el Pau que va ben despistat. Surt un segons abans que jo...i ja l'he atrapat. 

Ens ajuntem dues noies més que també fan d'escombra, el Xeix i la Mireia amb la Boira (la gossa) i anem tot xerrant i comentant el forts que estan tots els altres ja que ni els veiem. Clar...ja hem perdut les cintes... Les escombres perdudes... Quin dia que portem!

Una petita equivocació però que ja pot trencar els temps preestablerts que sempre porta tan ben controlats el Pau. És llavors que prenc totalment consciència de la meva tasca. Em sembla sentir parlar de 10hores...i els ulls se'm posen com taronges.

Ara el meu dubte és saber si aconseguiré aguantar...no el ritme, sinó la paciència. Caminant cara amunt i un lleuger trote a la baixada i alguns plans...encara anem fent prou seguit. Això sí, els últims...bé, els del nostre davant...ni rastre!

La conversa és distreta i animada tot i que em sembla que més aviat és un monòleg per la meva part i de la Mireia. Curiosament el Pau sempre està d'acord amb tot el que diem quan estem fent pujades. A vegades, als plans o baixades discrepa...jejeje però ja intentem que no ho faci gaire.




Quan arribem als avituallaments intento que no ens hi encantem gaire...el Xeix que va fent la goma no tarda pas gaire en acabar-se una de verda, el temps just i suficient per menjar una mica, carregar-me les mans de neules i "ossitus" de massapà o xocolata i seguir marxant.

I així anem fent...fins que m'adono que l'escombra ha deixat un grupet darrere seu. El Xeix i l'Anna escombren una mica més enrere. No estic fent pas gaire bé la meva "feina"... Tampoc es perdran...

Fa un vent ben fred i la idea d'estar-me quiet no em motiva en absolut. Seguim, amb la ferma intenció d'aconseguir arribar abans de les 10h. I ho aconseguirem. Crec que amb 8h30 després de diferents discussions sobre el quilometratge del track nou respecte el vell, si hi ha més km o menys dels que diuen,...

És entretingut sentir les dissertacions del Pau sobre el tema. Veure com cada cert temps es va mirant el GPS per veure i comprovar si va "on time", i el temps que ha guanyat o perdut respecte les previsions fetes anteriorment. (sempre, clar, que el track sigui el vell o el nou i els km els que han dit,...bufff....) 

Sí, això... una altra manera de fer. Una manera de passar el dia. Amb companys. Amb amics. Ajudant i gaudint. I per la patilla!!!

I a sobre a l'arribar ens dónen les gràcies per haver aconseguit reunir 8.200kg d'aliments. Amb tot el que ens hem menjat, amb el que hem begut, el que ens han ensenyat de la zona,...i a sobre ens dónen les gràcies?



Doncs això, una altra manera de fer... la Kedada!

Track de la II Kedada

dimarts, 10 de febrer de 2015

PUNK TRAIL DE SANT VICENÇ (18km 815+)



Fa fred. Sortir del cotxe costa... Agafem la bossa amb el menjar pel banc d'aliments i cap a l'arc de sortida on la gent s'agrupa per compartir l'escalfor. A dins del local hi ha encara més gent intentant refugiar-se del fred que el sol que fa encara no ha acabat de fer marxar. 

Un breu briefing que es fa llarg pel fred, perquè repeteix una mica el de sempre (és una festa, disfruteu,no embruteu,...) i el que té la gent és ganes de sortir.

M'alegro de retrobar en Jaumet. Sembla ser que la lesió queda enrere i confirmo que està com sempre l'he conegut, en forma, quan intentant anar darrere seu els primers km de pista no deixa de xerrar entre els que van al primer grup.

M'oblido d'ell i vaig fent al meu ritme, intentant no fixar-me massa amb la pistarraca que ens estem menjant. Coincideixo amb coneguts i el veí, que veig que està fort, o jo més fluix del que voldria, i anem xerrant sobre el que s'acostuma a xerrar per passar el ratu.

Per sort, sembla que el recorregut canvia i enfilem per corriol fàcil i planer que va enfilant-se sense fer gaires estragos cap al control nº1. Allà ràpidament s'acumula molta gent i decideixo marxar, avui cap a la curta, que tinc feina d'aquí una estona. Seguim buscant una carena de turons que ens va acostant cap a la casa de la Serra. D'allà a l'esquerre i a buscar el Puig Soler (524m), cim més alt del terme. Corriol sempre per carena, d'aquells de bones vistes, de mirar a una banda i a l'altra intentant no relliscar amb la neu que hi ha, el fang que comença a sortir,...


Segon avituallament a Sant Pere de Vallhonesta on no trobo les cerveses. Tan sols vasos de xupitos...doncs si no la puc fer amb tranquil·litat jo segueixo avall. Un tram de pista que per sort aviat deixem per enfilar altre cop corriol cap al Turó de les Guineus (416m).

Aquí sí que vam fer una baixadeta digne, i un xic perillosa per la possibilitat que algu dels que tinguis a darrere et faci baixar una pedra que amb mala sort la freni el teu cap.Intento sortir-ne ràpid perquè no sigui el meu cap.

Un altre avituallament. Una altre beure. Tot i tenir ben aprop Sant Vicenç, sembla que el recorregut s'enfila cap un turonet proper on hi ha unes entenes. Apali...amunt. 




Ara sí, sembla que és tot avall, per corriol,...

Arribem al poble i no tardem en aconseguir trobar l'arc i la butifarra que ens regalen com a premi. Mentre recuperem forces arribem els primers de la llarga, que al final no ha estat tan llarga. 

Ha estat una bona matinal...freda però divertida amb la mica de neu i fang que ens hem anat trobant. Ben muntada, amb avituallements que han intentat escalfar tant com han pogut, i amb un recorregut que ha estat lògic i divertit.

Tan sols a millorar, el tema de les cintes que amb el seu color verd costaven una mica de distingir i qui més qui menys en algun lloc o altre s'ha desviat de l'itinerari. De tota manera tampoc crec que hagi estat cap problema si hem acabat arribant a la butifarra per la dreta o per l'esquerre...

Jo, bé que m'ho he passat. I d'això es tractava, no??

Doncs ale,...fins a la propera...

Track de la curta