dimarts, 24 de febrer de 2015

II KEDADA de CASTELLTERÇOL (42km 2100d+)

Fa fred...i quan el fred es nota la veritat és que les meves ganes es ressenten. Em costa bastant més sortir del llit...sempre hi ha alguna excusa o altra per posposar-ho per més tard, quan faci millor temps... o, simplement, deixar-ho per un altre dia.

I així ja porto un temps...fa falta agafar compromissos, per pocs que siguin, que m'obliguin a fer el més difícil (passar d'horitzontal a vertical) i disfrutar d'alguna manera o altra de la natura.


I la Kedada era una immillorable manera de fer-ho...una trobada de companys, feta per companys, solidària i gratis!! Una manera molt interessant de fer les coses...perquè es vol. Perquè tothom hi posa de la seva part i perquè les coses ben fetes son les que es fan entre tots posant-hi el que es pot i vol.

El problema és que em vaig aixecar tard de la meva hivernació...i les inscripcions ja estaven tancades. Això sí, em vaig oferir per fer de tancament, d'escombra. Vaig pensar que amb el ritme que portava últimament així no m'hauria de preocupar massa per anar seguint...

No recordava la última vegada que em vaig oferir per fer d'escombra...i el que vaig dir quan vaig acabar...

Arribant al poble em trobo el PauCorrecat amb la MireiaKoala que em diuen que ells fan la llarga però que surten una hora abans (???) Això vol dir que m'he llevat quan no tocava??? No. És el Pau que va ben despistat. Surt un segons abans que jo...i ja l'he atrapat. 

Ens ajuntem dues noies més que també fan d'escombra, el Xeix i la Mireia amb la Boira (la gossa) i anem tot xerrant i comentant el forts que estan tots els altres ja que ni els veiem. Clar...ja hem perdut les cintes... Les escombres perdudes... Quin dia que portem!

Una petita equivocació però que ja pot trencar els temps preestablerts que sempre porta tan ben controlats el Pau. És llavors que prenc totalment consciència de la meva tasca. Em sembla sentir parlar de 10hores...i els ulls se'm posen com taronges.

Ara el meu dubte és saber si aconseguiré aguantar...no el ritme, sinó la paciència. Caminant cara amunt i un lleuger trote a la baixada i alguns plans...encara anem fent prou seguit. Això sí, els últims...bé, els del nostre davant...ni rastre!

La conversa és distreta i animada tot i que em sembla que més aviat és un monòleg per la meva part i de la Mireia. Curiosament el Pau sempre està d'acord amb tot el que diem quan estem fent pujades. A vegades, als plans o baixades discrepa...jejeje però ja intentem que no ho faci gaire.




Quan arribem als avituallaments intento que no ens hi encantem gaire...el Xeix que va fent la goma no tarda pas gaire en acabar-se una de verda, el temps just i suficient per menjar una mica, carregar-me les mans de neules i "ossitus" de massapà o xocolata i seguir marxant.

I així anem fent...fins que m'adono que l'escombra ha deixat un grupet darrere seu. El Xeix i l'Anna escombren una mica més enrere. No estic fent pas gaire bé la meva "feina"... Tampoc es perdran...

Fa un vent ben fred i la idea d'estar-me quiet no em motiva en absolut. Seguim, amb la ferma intenció d'aconseguir arribar abans de les 10h. I ho aconseguirem. Crec que amb 8h30 després de diferents discussions sobre el quilometratge del track nou respecte el vell, si hi ha més km o menys dels que diuen,...

És entretingut sentir les dissertacions del Pau sobre el tema. Veure com cada cert temps es va mirant el GPS per veure i comprovar si va "on time", i el temps que ha guanyat o perdut respecte les previsions fetes anteriorment. (sempre, clar, que el track sigui el vell o el nou i els km els que han dit,...bufff....) 

Sí, això... una altra manera de fer. Una manera de passar el dia. Amb companys. Amb amics. Ajudant i gaudint. I per la patilla!!!

I a sobre a l'arribar ens dónen les gràcies per haver aconseguit reunir 8.200kg d'aliments. Amb tot el que ens hem menjat, amb el que hem begut, el que ens han ensenyat de la zona,...i a sobre ens dónen les gràcies?



Doncs això, una altra manera de fer... la Kedada!

Track de la II Kedada