UT LES FONTS - Introducció i Nocturneta
Una de les coses que
vaig aprendre l'any passat és que les cosses s'han d'anar fent
segons el que et diu el cos i el cor a cada moment. Així que vaig
decidir no apuntar-me a cap cursa amb massa antelació.
És veritat que la
Ultra de Les Fonts, a Xerta, la meva primera ultra m'havia deixat un
molt bon record i valorava seriosament tornar-hi...però vaig deixar
passar uns dies per mesurar bé les ganes que en tenia i, per la meva
sorpresa, es van omplir totes les places!
Tampoc és que
m'estrenyés del tot ja que el record que en tinc és magnífic. Et
tracten de meravella, el cuiden i et mimen en tots els avituallaments
i el recorregut, tot i ser dels durs, té unes vistes impressionants
que bé valen la suor i esforç.
La casualitat va fer
que per aquelles coses del destí em toqués una inscripció per
sorteig de @UltresCatalunya. Olé. Que bé! Doncs ja tenim feina...
Però la vida...la
mandra...les prioritats...la data es a tocar i tot i que intento fer
una “empollada” els dies previs ja se sap que això no es manera
de presentar-se a un examen. I menys a un de l'exigència de la UT
Les Fonts.
NOCTURNETA (23km 350+)
Plego de la feina i cap
a Xerta. Arribo amb temps per estirar l'aïllant i el sac a la sala
de sota l'Ajuntament. Preparo la bossa i agafo els pocs trastos que
es necessiten per fer la primera de les curses i cap al poliesportiu.
Aquest és el lloc de
trobada i el millor dels punts. Retrobament amb coneguts. Uns saluden
tranquil·lament i altres, amb nervis per la cursa, tan sols una
mirada... Cadascú va amb la seva idea. Cadascú gestiona a la seva
manera.
Em trobo amb el Dani
Camarero amb qui sovint surto a córrer. Bé, jo xerro i ell corre.
Jo intento seguir... Em promet que anirà tranquil...intentant
guardar.
Sé que és una etapa
trampa però m'agradaria millorar els temps de fa dos anys.
Demostrar-me que he millorat. Sortim i potser perquè fa fresqueta,
perquè és de nit i no t'adones tant de tot plegat o perquè tinc
realment ganes d'estirar-me, el cas és que vaig ràpid (per ser
jo...).
Vaig amb la Marta
Muixí, favorita per guanyar la ultra. Què faig jo aquí? Però vaig
bé al seu ritme... Algu va dir una vegada que si miraves al costat i
veies que anaves amb gent massa bona més valia assentar-se a una
pedra i esperar que arribessin els del teu nivell.
No ho faig. Però sóc
plenament conscient que no estic al meu lloc. Afluixo una mica i
enlloc d'esperar-me quiet vaig fent, esperant que arribin els meus.
M'enganxo a una altra dona (crec que l'Elena, una altra de les
favorites). Vaig a bon ritme però segueixo bé. I observo...Ho
correm tot, fins i tot quan puja. Fa dos anys això jo ho vaig
caminar... Porten un ritme maco (anem a 4'30) i evidentment noto que
alguna cosa es comença a queixar en el meu cos. Afluixo al arribar a
Aldover i vaig fent una mica més lent...guardant.
Em passa el Roger (que
feia rere meu?) i en Mans (??). M'enganxo a ell i tot xerrant anem
fent la pista cap a Xerta. Es fa llarga...per alguns més... Ens
trobem al RaulKoala que va caminant i s'afegeix un tram amb
nosaltres.
Em costa mantenir el
ritme del Mans però sé que si el deixo em costarà més córrer.
Millor anar acompanyat que anar sol. No em fa mal res. Noto però la
falta d'entreno i de km a les cames...i tan sols és la primera
etapa...ja intueixo el que passarà demà...ai, ai, ai,...
Arribem amb 2h12min.
(30 min més ràpid que fa dos anys). Em noto bé i crec que no he
fet cap estrall greu. Demà estaré com nou!
A la sala de
l'Ajuntament tothom comença a fer el niuet...el llum encara està
obert però jo tinc son. M'abaixo el gorro de manera que em tapi els
ulls i no recordo pas ni quan ni com es va apagar. Ni roncs vaig
sentir!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada