PUNK TRAIL de MANRESA 2015 - Curta (17'50km 650+)

Abans de sonar el despertador ja tinc la gossa al llit cridant-me que hem d'anar a donar la volta... Sigui lavorable o festa ella és un rellotge i no hi ha manera de dormir una mica més del compte...

Tinc temps, així que esmorzo amb tranquil·litat...potser massa ja que són les 9 i encara sóc a casa. Cotxe i cap als Comptals. Allà em trobo amb l'Alvaro amb qui ens hem enganyat mútuament. Ric quan em comenta que si no arriba a quedar amb mi es queda a casa... la veritat és que a mi també m'ha anat bé haver pres el compromís amb ell... bé que se m'ha passat pel cap quan he vist la boira que feia i la fesqueta...

No ens hem d'esperar gaire i tot comença. Tot i que no sabem per on... per on hem de marxar? Cap aquí o cap allà? Ens orienten un xic i ja no hi ha pèrdua. Ràpidament agafem un ritme que ens permeti anar xerrant, signe inequívoc que el ritme no és massa alt. Pugem una mica i avall que fa baixada.

Alguns ens passen. Passem a altres pel simple fet de deixar-nos caure o tenir les cames llargues. Sento algu que comenta al seu company:  "aquests rebentaran" quan els passa algú ben lleuger. El comentari em fa gràcia però no dic res... Rebentarà el que t'ha passat o tu si apuges el ritme? 

Em dec haver fet gran...o estic més tranquil. Voleu passar? Passeu. Total, ens trobem tots parats fent cua per pujar el tallafocs. A totes les punks n'hi ha un. I sembla que competeixin a veure qui el té més dret...i aquest ho és. Però pujant mig parats tampoc es deixa notar massa...

Anem fent xinu xanu. Seguim xerrant de coses nostres tot intentant posar distància d'uns crits que es senten més enrere. El recorregut és bastant conegut a trams... hi he vingut altres cops a córrer per aquesta zona, normalment a l'estiu en busca d'ombra i de fresqueta. Avui per mi en fa una mica massa i no em sobra res. 

Resseguim la riera de Sant Salvador passant un xic allunyats dels gorgs fins trobar el primer habituallament. Allà mentre bevem una mica i menjo mitja taronja saludo a coneguts d'aqui i d'allà. En Joan, en DanielSan que fa la seva primera punkie, en Quim amb la seva xicota,...

Mentre marxem m'adono que ha estat un habituallament disfrutat. No hi he estat massa però ha permès xerrar i compartir amb altres uns riures, unes salutacions i fins al proper. No hi ha hagut ni crits ni massa perafernàlia. 

Sorpresa al descobrir algun nou corriol que no tenia controlat i arribada al gorg del Biarritz on hi ha un altre habituallament. Retrobem els que tenim davant i ens atrapen els que s'han encantat més...i com que tampoc fa molta calor i encara queda anem tirant. 

Alternem algun tram de pista i corriolets de bon córrer, alguns desconeguts tot i que la zona no ho és. La veritat és que cada cop em trobo millor perquè puc anar el meu ritmet, de forma constant. A algunes pujadetes encara m'hi animo i les feig puntejant tot arriscant-me a fer un bon "pet".

L'Alvaro va seguint, potser un xic avorrit amb el ritme que porto però ja li he dit dos cops que així jo anava bé... i la veritat és que quan parla també li costa pronunciar tota la frase... 

Una mica de feina. Una mica d'història, filosofia i evolució de les punks des del nostre punt de vista. Dones. Fills (en el seu cas). I com que encara ens queda temps i km abans d'arribar al tercer habituallement, una mica de política. I en pujada...

Compartim una cerveseta ara que sembla que el sol ens vol acompanyar i retrobem coneguts abans de seguir amb el corriol i amb la conversa. A la última pujada tornem amb el tema: que el Mas, que la CUP, que el somni se'n va a la merda o potser així anirem millor,...i nosaltres què sabem...però a gust que ens quedem! I les cames també! Bona pujadeta...

Baixada tècnica amb olor ja a butifarra on les cames ja es comencen a sentir. Distància justa per les meves forces. Content del que m'han ensenyat si bé m'hi hauria agradat una mica més de corriol. Contents de la matinal, de compartir i retrobar. S'hi haurà de tornar...per descobrir el que amaga la de 30km!

Moltes gràcies.

PD: EL DanielSan va fer-la com un javato. Això de córrer ho fa tan bé com punxar música. 
PD2: La Carme va utilitzar totes les estratègies possibles per poder-me passar: em va fer perdre el camí, em va fer la traveta,...i tan sols feia falta accelerar un xic...:)