dimarts, 2 d’agost de 2016

LOIRE A VÉLO (Nevers- Saumur) 500km


Com que la meva xicota sap que m’agraden les vacances actives i amb bici crec que ja fa temps que es va anar mentalitzant d’intentar-ne fer-ne algunes així.


Després de parlar-ne durant temps, quan per la festa de Sant Jordi em va regalar el llibre de Los castillos del Loira em va fer ben feliç i a partir d’aleshores em va començar a entrar un xic de por... una por fruit de les ganes que tot anés bé...que la ruta complís les expectatives i algunes condicions importants per tal que l’aventura no esdevingués un trauma: poc o inexistent desnivell (cap amunt), zona interessant que la fes atractiva,... i tot un seguit d’exigències que jo em vaig posar amb la intenció de triomfar i que no esdevingués l'última.

La veritat és que ho hem ben disfrutat i possiblement no serà l'última si sé trobar una altra ruta que la iguali o superi, complint els requisits...

És una ruta molt fàcil de fer. De fet, m’ha donat la sensació que pels francesos la Ruta del Loire és el mateix que per nosaltres és el Camino de Santiago, amb la diferència que està tot molt millor; tot molt ben indicat i amb uns paisatges preferibles al rostoll, sequedat i pols que acompanya en la major part del Camino.


França és verd. I per aquest motiu el dia que ens va agafar algun ruixat no ens vam quedar gens sorpresos. Però és ràpidament passatger. En una zona on tot és pla el mateix vent que porta el núvol se l’endú en pocs minuts. Quan ens hi vam trobar, que va ser poc, vam observar els autòctons i aprendre de l’exemple: parar sota un arbre i esperar.


I es clar, amb tota aquesta verdor hi abunden els jardins i les plantes... i ho saben! Totes les casetes tenen el seu jardinet sempre ben cuidat, amb la gespa ben tallada i un bon reguitzell de plantes de colors que adornen i ens obliguen a parar a fotografiar-les.


No cal dir doncs com són els castells. L’edifici s’assembla al típic de la pel·lícula ja sigui el de la Blancaneus, el del Tintin o el pavelló de caça de no sé pas quin rei. Sorprenen les mides...la seva majestuositat...però sorprenen sobretot els jardins; ja siguin per una gespa immillorablement ben tallada, per les mides o, en el cas d’alguns més exclusius, dels jardins IMPRESSIONANTS que tenen.



La combinació de terreny pla i sempre en bones condicions, els castells, jardins, els pobles i, fins i tot les ciutats que tot i la seva aglomeració ofereixen racons que inviten a quedar-s’hi, ha fet que els aproximadament 50km que fèiem diàriament no fossin tan durs si bé la calor que no esperàvem que fos tanta no sempre ha ajudat.


I què dir dels càmpings... molt diferents dels d’aquí...barats i sense haver de pagar pel que ja se suposa que ha de tenir un càmping. Això ha permès desconnectar a cada final d’etapa, en un espai normalment tranquil, lluny de crits, amb gent respectuosa amb els altres i conèixer gent que es mou de la mateixa manera que nosaltres.


Una parella d’holandesos, un parell d’alemanys i altres que tot i no conèixe’ls els hem anat trobant de manera regular al llarg de la ruta. Companys desconeguts de viatge amb qui estem units pels quilòmetres i la mateixa ruta viscuda.


Cas a part han estat l’entranyable parella d’australians. Una parella de jubilats que viatgen amb un tàndem carregat tirant d’un remolc. Un viatge de 4 mesos...recorrent França i en direcció a Irlanda. Els vam trobar ja el primer dia, el segon, el tercer i el quart ja ens vam despedir. Ens vam tornar a retrobar el sisè...i ho vam celebrar tot fent un sopar de parelles a la taula del càmping ben amanit amb una ampolleta de vi blanc de la zona. Un luxe... i una gran vetllada xerrant amb poc domini de l’anglès i del francès però amb moltes ganes de conèixer coses dels altres. I altra cop despedida... fins que ens retrobem altre cop en el lloc més insospitat...potser anant a veure’ls a Austràlia?


Ha estat doncs, una ruta fàcil...tot i que hi ha hagut moments més o menys durs, nervis, cansament i com no, el típic mal de cul que converteix tot en un turment. Crec però que amb la part de la ruta que vam fer (500km des de Nevers a Saumur) hem disfrutat del bo i millor de la ruta. Qui sap quina serà la següent??


PD: Quan arribàvem a Saumur, on nosaltres havíem deixat el cotxe, endevineu qui vam trobar?? Doncs si...la parella entranyable... quin final!! Bé, amb ells no tinc clar que sigui el final...


Apali...