BERGA - SANTPEDOR (59km 950+)

El "Tanque" seguint la ruta marcada

És ja una tradició... sense saber mai la data, quan arriba el primer fred ja se sent parlar de la Berga-Santpedor. Una cursa-marxa no competitiva que uneix la ciutat de Berga amb el poble de Santpedor.

Dos recorreguts paral·lels per permetre que tothom pugui fer-la amb el mitjà que prefereixi, ja sigui sobre rodes o sobre potes. I al ritme que pugui o desitgi. Els que lluiten contra un crono, els que s’enfronten a un repte, els que entrenen, els que ho aprofiten per fer esport amb una colleta,...els que no tenen res millor a fer,... tothom hi té cabuda.

Ruta majoritàriament per pistes.

No entrava als meus plans, aquest any. No estic entrenat per tornar-la a fer corrent, bé, corrent-caminant i en bici...em feia una mica de mandra, perquè no reconèixer-ho. Una logística un xic complicada ja que un s’ha d’espavilar per pujar la bici al punt de sortida i després anar a buscar el cotxe altre cop,... o demanar un favor i que algú es llevi aviat per pujar-te...

Va ser culpa del veí, amic de la infància; un d’aquells pocs que un té... Ells hi anaven amb la parella i van provar de convèncer a la parella veïna... La xicota no va picar, jo sí. La promesa d’un recorregut pla i baixada no la va enganyar... i millor... perquè tot i que no fa molta pujada...tampoc és tot pla i baixada.

Ruta sempre acompanyats per altres grups ciclistes.

Al final vam ser quatre. S’hi va apuntar l’irreductible Fede, company de la major part de sortides que faig amb bici, que sempre atent i positiu va facilitar la logísitica del transport de bicis demanant primer un remolc per enganxar al cotxe i que al final va acabar sent un porta bicis de bola.

Tot ben preparat per començar la ruta, que es va anar transformant en aventura quan al matí, a casa, comença a ploure. Per sort quatre gotes, però que presagiaven el que venia a darrere...una trucada avisant de problemes... els llums del cotxe no feien llum...

Doncs ale... dos cotxes cap a Santpedor per quan arribéssim i dos més cap a Berga amb les quatre bicis...Com trobo a faltar un bon portabicis...perquè ja a Berga i, més tard del que volíem, em trobo que s’espatlla i no em deixa treure-la. Paciència, unes alicates i una mica de manya i aconseguim despenjar-la però ara hauré de pensar en arreglar-lo...

Fred matiner intens.

L’Albert comenta que les desgràcies (bé, petits problemes) mai venen sols. Diu que de tres en tres,... Un, els llums del cotxe. Dos, el meu portabicis. I la tres?? Encara havíem de començar però jo ja anava pensant en quina podria ser la tercera...

Sento que li comenta a la xicota si ha agafat les càmeres noves que l’altre dia va anar a comprar per si punxava...No les tens tu?? Serà aquesta la tercera??

Bé, sortim. De fet, quasi ens fan fora. Si no som els últims poc n’hi falta... Amb la mateixa il·lusió que nens baixem animats pels carrers de Berga fins a la primera pujadeta cap a Avià. La frase de l’Albert es repeteix al cap de tots... pla i baixada...jejeje...Els radiadors s’escalfen i tothom intenta trobar el seu ritme, molt diversos en el grup.

En Fede i els seus pantalons clàssics.

No tardem a parar per treure roba. El sol, no esperat en un dia que es preveia núvol, i les pujades que anirem trobant fins a arribar a Casserres escalfen. Intentem trobar el ritme de grup, de manera que ningú hagi de forçar massa i no siguin necessàries masses parades. Vaig fent com els gossos i així fent fotos de tots alhora que em prenc el meu temps per gaudir del paisatge.

Aquest primer tram, separat dels que van a peu, em resulta atractiu. Sempre amb bones vistes, amb algun corriol ben senzill mig enfangat,...no ho recordava així dels cops feta a peu...molt més plana i per pistes...

Petit tram de corriol

En un d’aquests corriols l’Albert, que avui estrena les cales dels peus, fa la tortuga. Cau sense temps i/o habilitat per treure el peu. Per sort, sobre una bona capa d’herba... No passa res. Riem. I jo torno a pensar si és ja la tercera??

A Casserres (alt.620m) trobem el preuat esmorzar ja amb molta feina feta. Crec que hem fet uns 600m+ del desnivell que hi ha previst (950+) i es nota a les cares i cames dels companys. La butifarra ha d’ajudar a poder seguir en condicions...

Esmorzar a Casserres

Ara hauríem d’anar millor... però es veu que per la zona de Viver (alt.759m) hi ha algunes pujadetes... Sí, és veritat. Els radiadors s’escalfen i algun ha de parar i acompanyar a la bici.

El Fede, no sé si per gelós de l’Albert, decideix emular-lo i també fa la tortuga, ell en un pitjor lloc. Ha estat de sort perquè mig metre al costat hi havia un bon barranc...una rascada a la cara, per sort no para de riure i tranquil·litza a tothom. Un cop net veiem que surt més sang del que és. Aquesta és la tercera??

Em surt la vena mestre... a veure si vigilem i podem arribar a casa sencers... Ho dic però també m’ho hauria d’aplicar a mi... No sé si per estar fred, perquè el meu cos necessita descans o perquè ha de ser la tercera, el cas és que he fet una estrebada i l’esquena em fa mal. I sé que me’n farà més... Catxim...

Arribem a Sant Cugat del Racó (alt. 553m) en un avituallament pràcticament buit en comparació del que recordava dels altres cops. El solet escalfa i descansem una mica mentre mengem i xerrem amb aquells que ja fa una bona estona que ens anem passant... el pare cicloturista que la fa amb la filla, unes noies que arribaran ni que sigui per «collons», alguns coneguts d’un i de l’altre,... L’estona passa ràpida...i em poso al paper de pastor per reunir les ovelles i prosseguir.

Ara sí, avancem rapidet per pistes molt ciclables ja amb alguns caminants als que animo quan passo. A la pujada a Castellnou em quedo per animar i intentar distreure a l’Albert, que lluita contra els seus fantasmes. Coronem el gran port i ara si,...tot baixada...

Foto artística al costat de la Torre del Moro

I allà, per aquelles pistes, em trobo una sorpresa agradable; el Jordi Koala! Feia temps que no coincidíem enlloc. Espera al seu pare que ho fa corrent... M’aturo a xerrar amb ell. Conversa tranquil·la i agradable. Sempre se’m fan curtes aquestes converses amb gent amb la que s’està bé...

Ara tocarà córrer per atrapar els altres... A l’habituallament de Castellnou no hi són. Han anat tirant... Durant una estona exprimeixo la bici, i la gravel treu tot el seu potencial,... pistes a plat i 25 o 30km/h. Els atrapo ràpid i seguim tots junts fins a Santpedor (alt.314m) on gaudim de la cara de felicitat d’un repte treballat i aconseguit.

Arribada a Santpedor

Però no s’ha acabat,... ara haurem de portar les bicis fins a casa,...anar a buscar el cotxe a Berga, trobar un lloc per fer un mos que no sabem si és per dinar, berenar o ja sopar,... i curar les ferides que cada un tingui...en el meu cas un mal d’esquena que no em deixa moure!!

Per mi, aquesta és la tercera desgràcia! Sort que ens ho vam passar bé amb la colla d’amics...

Anàlisi IBP Index