diumenge, 6 de novembre de 2016

POBLES MEDIEVALS del BAIX EMPORDÀ (60km 450+)



Viatjar és el que té... coneixes i descobreixes nous llocs...i no cal que siguin llunyans...poden ser al costat de casa, racons per on pots haver passat abans però potser massa ràpid, oblidats o menystinguts per ser massa pròxims o enmig d’altres zones que desperten més interès en aquell moment...

La meva primera visita al Baix Empordà em va permetre obrir els ulls i la inquietud per motivar una propera sortida, ganes de més,...una zona lluny de muntanyes de rellevància, una zona, per mi, d’aquelles que passes sense aturar-te... i carai si val la pena de fer-hi parada...i fonda!


Així que amb una colla vam decidir anar-hi a fer una visita calmada amb les bicis. La proposta era tranquil·la, calmada,...adaptada a les característiques i expectatives de companys que agafen la bici quan els proposo alguna ruta pensada en gaudir de la bici de manera relaxada i amb poca dosi d’esforç. Traduit: pla i bonic.


La colla, diversa. Tots ells bona gent...condició indispensable. Gent amb la que qualsevol contratemps es soluciona, que s’adapta i que col·labora en intentar que tot flueixi. Físicament i tècnicament potser no tant preparats però amb ganes... i sobretot, amb ganes de disfrutar d’un bon cap de setmana.


El plan, llogar una casa de turisme rural i establir-nos-hi durant el cap de setmana i des d’allà fer la ruta proposada i, segons com, una altra el dia següent.

La ruta triada, els pobles medievals del Baix Empordà. Una petita joia del cicloturisme, habitual pels de la zona, desconeguda per nosaltres. Un itinerari circular per carreteres terciàries amb poc o molt poc trànsit, camins de grava i desnivell quasi bé nul.


Lloguem una masia de turisme rural a Pals (Can Segué) on estem com reis i molt ben tractats. Una masia on cabem tota la colla i on podem fer els àpats al voltant d’una taula rodona que fa que s’allarguin amb una gran sobretaula.

El dissabte ens posem en marxa amb calma, un grup divers amb algun ciclista, gent que ha llogat bicis i algun pare amb la cadireta amb la nena... Per alguns la gran aventura, un gran repte,... i tots amb ganes de passar-ho bé, de fer-ho fàcil,...de passar-ho bé.

Els ritmes s’adapten...i anem fent...
Els dos que portem GPS seguim un track baixat del Wikiloc. Jo agafo la responsabilitat d’anar buscant el camí desconegut sense masses errors. M’adono que el GPS no agafa el mapa de base amb els problemes que comporta per anar seguint la ruta amb calma. Vaig més endavant i així quan els altres m’atrapen ja estem al camí que toca.

No anem gaire ràpid però també és veritat que així podem anar impregnant-nos del paisatge, de les vistes i anar xerrant amb els companys, un al costat de l’altre,...


Ens sorprèn trobar arrossars...estem al Delta de l’Ebre? Jejeje...sorpreses...

El temps ens acompanya tot i ser finals d’octubre/inici de novembre. Pedalem sense fred i amb un sol que ens acompanya i que va guanyant força sense molestar...

Arribem als primers pobles... Gualta, Fonolleres,... a vegades simplement quatre cases, boniques, amb carrerons antics i que bé valen una volta per visitar-los. Volta que fem a ritme de bici, ciclant amb calma...

A mig matí trobem un lloc idíl·lic per fer un mos i recuperar forces, avaluar la feina feta i xerrar una estona. Anem bé...i estem bé...costa tornar-nos-hi a posar...

Anem fent,...passant poblets petits i altres de més grans... Algun moment ens sorprèn alguna pujada, poca cosa, però acostumats a anar pla sembla molt. Cap al migdia arribem a Monells on a més de visitar-lo és el lloc previst per dinar. Al bar de la Plaça hi estem bé. Intentem no allargar massa la sobretaula, sobretot perquè degut a l’època i al ritme si ens encantem massa perilla que arribem de fosc...



Anem amb el temps una mica just i trobem a faltar una mica més de temps per disfrutar dels carrers de Peratallada on no ens podem encantar massa.


La pujada que ens espera al arribar a Pals es fa dura per alguns...sort que és l'última i ja arribem a la casa...

La dutxa ens espera, el soparet tots junts, la conversa i les aventures, les passades i les futures,...però això es un altre tema...



El diumenge alguns de la colla teníem ganes de més i mirant un mapa ens vam decidir per fer una volta tot resseguint els arrossars fins a la desembocadura del Ter. Vam anar enllaçant camins i carreteres terciàries però aquest cop consultant el mapa a cada encreuament, més lent i amb algunes equivocacions en el traçat pensat. A la desembocadura del Ter, a la platja, al costat del mar amb vistes a les Medes regnava felicitat d’un bon cap de setmana que ja s’acabava...



Em va sorprendre el tamany del riu, la calma de la zona, la pau de la zona,...i sabeu què? Tinc ganes de tornar-hi més cops...Repetirem!!