dimarts, 10 de febrer de 2015

PUNK TRAIL DE SANT VICENÇ (18km 815+)



Fa fred. Sortir del cotxe costa... Agafem la bossa amb el menjar pel banc d'aliments i cap a l'arc de sortida on la gent s'agrupa per compartir l'escalfor. A dins del local hi ha encara més gent intentant refugiar-se del fred que el sol que fa encara no ha acabat de fer marxar. 

Un breu briefing que es fa llarg pel fred, perquè repeteix una mica el de sempre (és una festa, disfruteu,no embruteu,...) i el que té la gent és ganes de sortir.

M'alegro de retrobar en Jaumet. Sembla ser que la lesió queda enrere i confirmo que està com sempre l'he conegut, en forma, quan intentant anar darrere seu els primers km de pista no deixa de xerrar entre els que van al primer grup.

M'oblido d'ell i vaig fent al meu ritme, intentant no fixar-me massa amb la pistarraca que ens estem menjant. Coincideixo amb coneguts i el veí, que veig que està fort, o jo més fluix del que voldria, i anem xerrant sobre el que s'acostuma a xerrar per passar el ratu.

Per sort, sembla que el recorregut canvia i enfilem per corriol fàcil i planer que va enfilant-se sense fer gaires estragos cap al control nº1. Allà ràpidament s'acumula molta gent i decideixo marxar, avui cap a la curta, que tinc feina d'aquí una estona. Seguim buscant una carena de turons que ens va acostant cap a la casa de la Serra. D'allà a l'esquerre i a buscar el Puig Soler (524m), cim més alt del terme. Corriol sempre per carena, d'aquells de bones vistes, de mirar a una banda i a l'altra intentant no relliscar amb la neu que hi ha, el fang que comença a sortir,...


Segon avituallament a Sant Pere de Vallhonesta on no trobo les cerveses. Tan sols vasos de xupitos...doncs si no la puc fer amb tranquil·litat jo segueixo avall. Un tram de pista que per sort aviat deixem per enfilar altre cop corriol cap al Turó de les Guineus (416m).

Aquí sí que vam fer una baixadeta digne, i un xic perillosa per la possibilitat que algu dels que tinguis a darrere et faci baixar una pedra que amb mala sort la freni el teu cap.Intento sortir-ne ràpid perquè no sigui el meu cap.

Un altre avituallament. Una altre beure. Tot i tenir ben aprop Sant Vicenç, sembla que el recorregut s'enfila cap un turonet proper on hi ha unes entenes. Apali...amunt. 




Ara sí, sembla que és tot avall, per corriol,...

Arribem al poble i no tardem en aconseguir trobar l'arc i la butifarra que ens regalen com a premi. Mentre recuperem forces arribem els primers de la llarga, que al final no ha estat tan llarga. 

Ha estat una bona matinal...freda però divertida amb la mica de neu i fang que ens hem anat trobant. Ben muntada, amb avituallements que han intentat escalfar tant com han pogut, i amb un recorregut que ha estat lògic i divertit.

Tan sols a millorar, el tema de les cintes que amb el seu color verd costaven una mica de distingir i qui més qui menys en algun lloc o altre s'ha desviat de l'itinerari. De tota manera tampoc crec que hagi estat cap problema si hem acabat arribant a la butifarra per la dreta o per l'esquerre...

Jo, bé que m'ho he passat. I d'això es tractava, no??

Doncs ale,...fins a la propera...

Track de la curta