ISLÀNDIA (El desert fred)

Fa molt i molt de temps,...quan els ocells tenien dents...vaig trobar la força interior per llençar-me a l'aventura que feia anys que tenia en ment.
Immensitat i solitud.
Crec que tot va començar quan, de més petit, va caure a les meves mans un Vèrtex (la revista que la Federació de muntanya t'envia a casa amb activitats diverses quan un es federa per tenir una assegurança)i vaig llegir un reportatge d'una parella que havien anat amb bici a Islàndia.

Sense saber-ne massa va anar creixent en mi les ganes d'anar-hi.
Pujant a l'altiplà en direcció a Myvatn
Es va fer realitat a les vacances d'estiu del 2012. Avui, amb calma i potser perquè l'any s'acaba i m'he posat nostàlgic, m'he decidit a escriure'n alguna cosa.

Descarrega't el track (Wikiloc)

Curiositats i anècdotes:
  • Vaig anar-hi una mica amb una sabata i una espardenya... Vaig comprar un mapa de la illa ja que no tenia pas GPS. Vaig rellegir l'article del Vèrtex. Em vaig apuntar els llocs interessants per veure sobre el mapa. La major part estan al costat de la ruta, la carretera principal;que no vol dir que sigui com aqui.
  • Prop de la capital els cotxes no respecten massa els ciclistes. Si pots busca una via alternativa a la carretera. En alguns trams hi ha un carril bici pel costat, una mica separat. 
El carro que es va construir en Cèsar.
  • Vaig decidir anar-hi amb un carro enlloc d'alforges per poder arrossegar enlloc de carregar. Va ser un encert. Anar amb carro va bé, tot i que a les baixades és una experiència fins que no hi agafes confiança.

Càmping a Asbyrgi
  • Autosuficient: Islàndia és car, tot i que estiguèssin en aquelles dates, sortint d'una crisi. Vaig carregar el fogonet i tot el menjar que vaig poder de casa per estalviar. Tampoc feia falta... Els supermercats tot i que una mica més cars que aquí es podia comprar...

  • En la dieta del viatge va abundar la pasta, els ous (en compres mitja dotzena, els fas i vas menjant a tots els àpats fins que s'acaben) i el salmó fumat barrejat amb tot.
Poble i gasolinera
  • A Islàndia la població es concentra a la capital i dues o tres ciutats més. Així, un poble poden ser tres o quatre cases (l'estable pel ramat, el cobert de les eines, la casa del gos i la de la família). Exagero una mica, però no tant. 
  • Trobar un supermercat o un lloc on comprar no sempre és fàcil. Pot ser que en el poble que surt al mapa no n'hi hagi. Cal ser previsor i portar menjar per un parell de dies (jo ho vaig fer i em va anar bé).
Descans abans d'anar a dormir
  • Personalment vaig triar acampar quasi sempre en un càmping per diversos motius; hi ha dutxa i wc amb paper i nets! (en algun dia de mal temps hi vaig menjar a dins). 
  • A molts càmpings no hi ha recepció. Poses la tenda a una parcel·la que no molesti als veïns i si vols anar a dormir aviat deixes un bitllet de 10€ en un roc a la porta de la tenda i l'endemà et trobes el canvi. (Crec recordar que pagava uns 6/7€).
Vorejant la costa. Zona sud-est
  • Dormir en un càmping vol dir trobar-te amb gent. Encara que com jo, el domini de l'anglès sigui, com a molt, bàsic, tothom té ganes de xerrar una mica així que segurament no mengis sol.
Belgues amb qui vaig coincidir uns dies
  • Tots els ciclistes tenen el costum de posar-se junts. És un bon moment per demanar referències de camins, solucionar problemes mecànics,... La camaraderia és important i tothom aporta. 
Petit refugi on resguardar-se.




Islàndia és un desert fred i ventós. A mi em va sorprendre. Veure quatre cotxes al dia és normal (i segurament siguin turistes)

Altiplà. La carretera més important de l'illa. De grava!

              • Té forma de con: El perímetre que toca al mar hi ha prats que aprofiten pels animals de pastura. L'interior és un altiplà on no hi ha verd i el temps ja és diferent.




Et fas un fart de mirar a l'horitzó. Tot és recte! Fins i tot les pujades.

El temps a és totalment canviant. Pot ploure i parar més de cinc cops al dia. (Posa't i treu-te la roba de pluja)
  • Els rius tenen força i l'aigua esta glaçada. Si no tenen pont per creuar-los (zones interiors i anant a fer el trekking del Landmannalougar) s'ha d'anar amb compte i valorar demanar ajuda a un 4x4 per creuar-lo.
  • El paisatge és ESPECTACULAR. Després d'uns dies d'estar per allà un pensa que no n'hi ha per tant...però és degut a que t'has acostumat a un nivell de bellesa que ja no sap valorar.
La Ring Road o Coast Road. Zona sud.
Creuant per la solitària 35
  • Anar passat de ritme pot passar factura. Al cinquè dia jo vaig haver d'aturar-me a una pedra on em vaig posar a plorar, sobrepassat per l'aventura. Més tranquil i amb una marxa menys, vaig anar perfecte. Allà va començar un altre viatge. Busca el teu ritme i sense presses. És dur. I sol, potser més. 
  • Els islandesos son amables i ajuden si veuen que fa falta però tampoc els agrada veure que s'aprofiten d'ells. Pararan a ajudar-te però tampoc cal que vagis a casa seva a demanar-los per dormir...
Rectes infinites, amb molt bones vistes.
  • Les botigues de bicis no són habituals, intenta portar una mica de tot (no oblidis el recanvi de la patilla del canvi, jo vaig aprendre la importància d'aquesta petita peça allà). Reykjavík té crec que tres botigues de bicis on pots trobar recanvis.
Potser no ho sembla, però es una bona baixada.
  • El VENT: Si el tens a l'esquena és el teu amic. Si el tens de cara; valora l'opció de parar. Les tempestes de vent són freqüents i fortes: Jo en vaig viure tres. 
  • Tapadet, tapadet,...que el vent fa agafar fred!
    • A la primera vaig pensar que eren uns exagerats ja que el panell indicatiu de la carretera posava que les ràfegues eren de 40 o 60km/h (no recordo exactament la dada). Em vaig trobar pedalant amb tota la roba posada com a protecció per tot el que volavai pedalant de baixada amb el plat petit i un pinyó gran. (Al revés pujava sense pedalar). Les unitats es veu que eren milles.
    • A la segona vaig parar a dormir en una pensió. (s'avisa per panells informatius i la policia et para i t'informa, si et veu. Avisen amb un parell de dies de temps)
    • La tercera em va enganxar anant cap a l'oest i em pensava que em quedava sense tenda. A la que va afluixar una mica vaig girar cua i cap al sud.
Pistes amb les roderes marcades.

  • Fliparàs amb els 4x4 que corren per aquí. Semblen tractors... i maleiràs les seves rodes quan vagis per pista.



    No tot és carretera asfaltada. N'hi ha al sud i una mica al nord. La resta són pistes bones amb "roderes de tractor" a les que cal saber agafar amb el ritme que toca. Una bici gravel pot ser la més adequada per fer la ruta.


    La ruta 35 que baixa de nord a sud pel mig de la illa és molt solitària, freda i plujosa. Hi ha un refugi/camping al mig i hi passa algun autocar. S'ha de preveure dos dies sol i amb autosuficiència i parlant amb les pedres.
    • Les llums, els colors, les muntanyes, l'aigua per tot arrreu i la seva força, l'energia que té la terra amb els brolladors de fang, fumeres i geisers,...
    Impressionant poder veure una balena tan aprop. (Akureyri)
    • El transport en autocar és bo, sobretot al llarg del perímetre de la illa. S'hi poden penjar les bicis a fora. El preu és islandés.
    Amb ell vaig tornar a la capital quan la bici va dir prou.
    • Hi ha un càmping proper a l'aeroport que et venen a buscar i que a canvi de passar-hi dues nits (arribada i marxar) et guarden la caixa d'empaquetar la bici per facturar-la de retorn (les ampolles de plàstic buides van molt bé per protegir les parts més sensibles).
    Pedalant pel centre de la zona nord sense saber massa quan falta per trobar alguna cosa.
    • El treking del Landmannalougar diuen que es pot ser amb bici. Sí. Sense alforges. I segur que sense carro. Em va quedar pendent i diuen que és un dels millors del món. 
    La bici va dir prou quan començava a entreveure la bellesa del treking.
    • És un país molt segur. Pots anar a comprar o on sigui i deixar la bici carregada i sense por. No la tocaran. Com a molt estaran mirant encuriosits i et demanaran alguna cosa.
    • Al juliol no es fa de nit. Pots pedalar a totes les hores del dia. És si més no, curiós estar pedalant amb claror a mitjanit.
    • Tot i la seva duresa (IBP de 2242), Islàndia és una ruta que s'ha de fer!


    Enllaç a IBP Índex

    Comentaris

    Publicacions populars