dilluns, 17 d’abril de 2017

It.23: ELs pobles Medievals del Baix Empordà

La Bisbal de l'Empordà - Fonteta - Vullpellac - Canapost - Peratallada - Palau-Sator - Fontclara - Fontanilles - Gualta - Serra de Daró - Parlavà - la Sala - Foixà - Sant Llorenç de les Arenes - Flaçà - Sant Joan de Mollet - Sant Martí Vell - Madremanya - Monells - Cruïlles - la Bisbal d'Empordà

  El Baix Empordà és una comarca ideal per fer-hi cicloturisme. S'hi conserven una àmplia xarxa de camins rurals esfaltats lluny de les vies més transitades. De fet, des del Consell Comarcal s'ha impulsat la creació d'una xarxa de cicloturisme ben indicada i que permet conèixer la comarca i tots els raconets que s'hi amaguen. 


La ruta que proposa el libre "Cicloturisme per Catalunya, 50 itineraris amb bicicleta de carretera" de Carles Sans i Ravellat és una ruta circular pels pobles medievals que hi ha al Baix Empordà. Una ruta amb encant, en la que es passa per petits pobles, no sempre coneguts, amb vestigis més o menys importants de la seva etapa medeival. 

La ruta és bàsicament plana tot i que la pujada (opcional) al coll de la Mare de Déu dels Àngels (6km i 5,4% de pendent mitjà) li dóna caràcter i desnivell. En total la ruta fa uns 65km, un desnivell de 545m+ i un Index IBP de 47.


Aprofitant la Setmana Santa i que estavem a la zona de vacances em vaig endur la bici per fer alguna sortideta. La ruta que es proposa ja l'havia fet amb bicicleta gravel i uns amics en anterioritat. Això sí, en un altre ritme i passant per pistes majoritàriament.

Aquesta vegada tenia la oportunitat de fer-la per carretera i al meu ritme. Vaig sortir de l'Estartit en direcció a Torroella de Montgrí, on jo empalmaria amb la volta circular que es proposa.


La carretera que va de l'Estartit a Torroella, a Serra de Daró i fins a Parlavà és una de les que té més trànsit però potser perquè era diumenge tampoc en vaig notar massa. De fet, l'ample voral que té ajuda a poder anar més tranquil en la primera part i després, bé,... jo hi poso ganes i els cotxes que tinguin molta pressa que m'adalantin... però que vagin a l'altre carril. I de fet, segurament ja molt acostumats a ciclistes, la majoria ho van fer amb molta seguretat. Menys un cotxe,...un francés. Curiós... però acostumen a deixar poc espai aquests francesos...

A Parlavà els cotxes s'acaben. La ruta va per carreteres encara més secundàries. Resseguint el curs de rius i rieres la carretera va serpentejant bastant plana. De fet, em sorprén que la major part de la ruta la pugui fer amb el plat gran i a una mitja per mi, alta. Camps de colze, alguns de faves i de blat o ordi que encara està ben verd t'acompanyen durant tota la ruta. Algun cotxe que sembla perdut o explora com jo la zona... I vas descobrint poblets d'esvelts perfils, amb els campanars que es veuen des del poble veí, algunes restes de muralles i cases i masos de pedra on un voldria viure. De fet, és un bon lloc per viure...


Em costa passar ràpid. La ruta evoca tranquil·litat. Calma. I al final el ritme de la pedalada es va acompassant al ritme de la zona. Anar fent...però sense presses. Amb el cap enlaire, gaudint de l'entorn. 

Abans d'arribar a Madremanya hi ha la pujada als Àngels. Anada i tornada pel mateix lloc. Hi vaig per fer la ruta exactament proposada però carai amb la pujadeta. Jo que anava tranquil i relaxat... No m'ho esperava. Quina suada... i aquí sí que faig servir el plat petit!! 



Un cop dalt, uns altres ciclistes em comenten que per aquest vessant és el que puja més...que bé. Després m'explicaran que era un dels llocs on venien els de l'USPostal a entrenar... Bé que m'agradaria veure'ls pujar...però segurament em deprimiria...

La ruta passa per Monells. Per mi, un dels pobles que té més encant. M'encanta la seva plaça porxada. M'imagino vivint en un lloc així, fent el cafè a l'ombra dels seus porxos, la xerrada relaxada,... i aprofito per fer-hi una cerveseta recordant encara la pujadeta als Àngels. 


Seguint per carreteres secundàries passo per Cruïlles i arribo a la Bisbal d'Empordà, capital de la ceràmica segons tinc entés. Evitant la carretera principal vaig cap a la Fonteta, Vullpellac i en direcció a Peratallada. Aquest és el poble medieval més important, molt turísitic però que si no es coneix bé cal aturar-s'hi per descobrir-lo. Un poble envoltat per un fossar, amb la seva muralla i els carrers estrets i tortuosos, amb les cases rehabilitades, bons restaurants (Papibou, per fer tapes) i declarat conjunt historicoartístic. 


Segueixo la ruta ara ja amb ganes de fer el bermouth amb la parella. Hem quedat que em vindria a buscar a la Serra de Daró a la que arribo quan el sol ja pica amb moltes ganes. El vent comença també a mostrar-se i quan toca de cara...estem a l'Empordà...i ja se sap. 

Allà carreguem la bici al cotxe i anem a buscar un lloc on remullar la gola. Tasca no sempre fàcil, ja que molts dels pobles per on es passa no sempre tenen bar o està obert. 

Trobem però un lloc que bé val la visita i un dinar. A la carretera de la Serra de Daró cap a Torroella, Horta de'n Patxei. Separat de la carretera principal però amb un bon menú, barat i amb molta tranquil·litat. Apunteu-lo... i la ruta també!!


Bé que val la pena!

Així, la ruta sortint de l'Estartit i aturant-me a Serra de Daró acaba fent uns 76km i 900m+ en 3h 10 min

Índex IBP: 57


Track de la ruta

Anàlisi IBP Index