Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: agost, 2013

MONTSERRAT. Monistrol. St. Jeroni. Collbató. Monistrol. 23km 1450d+

Imatge
A vegades no entens massa perquè però tens una sorpresa ben agradable quan et truca algun amic que ha pensat en tu per anar a córrer. I segons quin amic és...tot i les ganes que puguis tenir d'anar amb ell, no saps massa quina és la resposta adequada i, sobretot, més sensata.

Això és el que em passa amb el Jordi. Fa temps que corre. I quan dic que corre, vull dir això: que corre. Anar amb ell, per molt que digui, vol dir un dia exigent...però em dic que em pot anar bé...si sobrevisc.

Així... per motius de calor i família (és el que té anar amb pares de criatures) em llevo a aquella hora en que dormilegues com jo estem tant bé al llit i vaig fent mentre m'adono per mitjà de facebook i twitter que hi ha altres bojos coneguts que s'han llevat pel mateix. Ole tu...

Ja he anat algun altre cop amb el Campru i sé el que em tocarà. Patir darrera seu...aguantar com pugui i forçar-me més del que estic acostumat. M'anirà bé em dic...


Anar amb ell és per mi el mateix que fer una ultra…

NÚRIA: Pont de Daió – Coma de Vaca – Camí dels Enginyers – Camí vell de Núria

Imatge
Fa molta calor i la veritat és que al matí al llit és quan més bé s’hi està amb la fresqueta que entra per la finestra… A mi això de llevar-se sempre m’ha costat…i més si estic de vacances!
Però hi ha alguns reptes que ja comencen a treure el cap...i vaig veient que, qui més qui menys, tothom va fent alguna cosa per arribar-hi preparat. Menys jo.

Així que una mica de por favor i, com sigui, a aixecar-se i sortir del llit. Un cop s’aconsegueix, sempre passa el mateix. Un se n’acaba alegrant d’haver “matinat” i sortir a trescar per les muntanyes. Que no es pot anar tant ràpid com un voldria...doncs més lent. Però som-hi!!
I, intentant dur a terme és quan un comença a pensar en llocs interessants per descobrir i, amb una mica de sort, fresquets. I la Pilar va parlar de Núria...
Fent esquí de muntanya hi he passat alguns cops però la veritat és que no hi tinc massa tirada. Pot ser un bon moment per canviar-ho. Insisteix que coneix la zona i parlant-me dels diversos llocs per on vol passar i t…

TRANSPIRINAICA amb BTT

Imatge
Ja fa temps que em vaig adonar que sóc una d’aquelles persones que no poden estar massa quietes…de fet, o estic en plena activitat i de manera continuada o faig com els óssos, que es posen a hibernar.
Les vacances és una petita gran oportunitat per fer allò que per temps no podem fer durant l’any...i també he anat descobrint que viatjar m’agrada. A l’aventura...una mica...

I la bici em sembla el mitjà ideal per fer un turisme actiu. El cotxe o moto t’aïlla més de l’entorn, et fa anar més ràpid...i és car. Caminant em sembla que vaig massa lent...
Així, tot i que de ciclista en tingui més aviat poc sinó gens... cada estiu trec la pols acumulada de tot un any de no fer-la servir, li faig una posada a punt i carregat amb les alforges (rotllo tortugueta, amb el que crec indispensable a sobre i que sempre acostuma a ser més del que acabo necessitant i amb coses que em deixo a casa) m’embarco en alguna travessa que m’ha de permetre descobrir una zona, país,...i normalment gent com jo que també…

TRANSPIRINAICA. Dia a dia.

Imatge
DIJOUS 13 de JULIOL. LLANÇÀ - ALBANYÀ
Amb la intenció de passar-ne via surto de Llançà, tard. No tardo en comprovar que anar ràpid aquí serà difícil… Pujades de no molt desnivell però carregades de pedres que fan relliscar, que amb les alforges carregades i la falta de pràctica en btt després de tot un any sense tocar-la costen més del que voldria. A tot això s’hi ha d’afegir que he d’estar atent al llibre que em marca l’itinerari intentant veure a temps la traicionera pedra que es posa a sota de la meva roda. La veritat és que aconsegueixo no caure...però faig alguns km de més...

Calor...molta. A Cantallops em dutxo a la font i a la Jonquera ja estic ben sec. Saludo a una simpàtica senyoreta però no m’aturo. Porto la cartera plena i la veritat és que prefereixo gastar-ho d’altres maneres...

Trobo una parella d’anglesos que sembla que també fan la Transpirinaica...els adalanto... A Darnius la calor i la gana em fan decidir aturar-me i ja que hi estic posat...em faig un bon menú.

M’aturo …