NÚRIA: Pont de Daió – Coma de Vaca – Camí dels Enginyers – Camí vell de Núria

Fa molta calor i la veritat és que al matí al llit és quan més bé s’hi està amb la fresqueta que entra per la finestra… A mi això de llevar-se sempre m’ha costat…i més si estic de vacances!

Però hi ha alguns reptes que ja comencen a treure el cap...i vaig veient que, qui més qui menys, tothom va fent alguna cosa per arribar-hi preparat. Menys jo.

Així que una mica de por favor i, com sigui, a aixecar-se i sortir del llit. Un cop s’aconsegueix, sempre passa el mateix. Un se n’acaba alegrant d’haver “matinat” i sortir a trescar per les muntanyes. Que no es pot anar tant ràpid com un voldria...doncs més lent. Però som-hi!!

I, intentant dur a terme és quan un comença a pensar en llocs interessants per descobrir i, amb una mica de sort, fresquets. I la Pilar va parlar de Núria...

Fent esquí de muntanya hi he passat alguns cops però la veritat és que no hi tinc massa tirada. Pot ser un bon moment per canviar-ho. Insisteix que coneix la zona i parlant-me dels diversos llocs per on vol passar i tots els noms sembla que aconsegueix esvair tots els dubtes que tinc sobre la seva orientació... Entesos. Jo aniré seguint. Tu manes.

Així que allà estem començant a córrer amb la primera fresqueta del matí des de la Central de Daió, carregats amb dosis d’aigua i...el mapa! Per poder situar els cims que anirem veient i anar aprenent!! (desconfiats...)

La ruta que hem fet avui segur que és per molts coneguda però tot una sorpresa per mi, gens coneixedor de la zona. Una d’aquelles rutes que tenen una mica de tot...pujadeta on segons el fort que estiguis fins i tot pots fer amb alegria, algun tram tècnic on una relliscada es pagaria cara, corriols plans per córrer amb la muntanya a una banda i aire a l’altre... i tot per una zona amb vistes immillorables.

Això sí, és una d’aquelles rutes en que un pas en fals pot comportar una visita al dentista o a l’hospital perquè et posin els ossos a lloc. Així doncs, o mires vistes tranquil·lament o et concentres a mirar bé allà on poses els peus. Les dues coses alhora...o ets un fiera...o un imprudent!

Em sap greu no haver-hi destinat temps abans per descobrir la zona abans...però encara hi soc a temps,no?

Track de la ruta

Descripció de la ruta:

Des del Pont de Daió creues el riu i agafes el camí que puja cap a Coma de Vaca. Al primer pontet / passarel·la que creues, a mà esquerre hi ha el Salt del Grill que bé que mereix fer els 10m que el separen del camí.

Es va pujant per un corriol que es deixa córrer i on a trams he d’afluixar a agafar aire fins a creuar un altre pontet que tot i no fer gràcia als que les altures ens afecten puc constatar que aguanta.

Aquí el camí comença a serpentejar ara sí cap amunt fins que ja veiem el refugi de Coma de Vaca. Veure’l i arribar-hi no és el mateix ja que haurem d’anar a fer una mica de volta per perdre altitud i creuarem un altre pontet per poder treure el cap a dins d’un dels refugis que no em faria res guardar. A quin lloc més guapo que està...

Darrera mateix del refugi marxa el “Camí dels Enginyers”. Coincideix amb el GR 11.7 així que anirem trobant marques vermelles i blanques. Cap pèrdua. Si us sortiu del camí...malament. Amunt hi ha una paret de roques escarpades i avall...aire i finalment...el terra. És un camí espectacular. Amb alguns torrents que el creuen on podrem agafar aigua si cal i algun pas on s’ha de grimpar una mica i equipat, per si de cas, amb un cable. He passat jo. Així que cap problema.

Quan creiem que ja estem acabant...segueix i sembla que Núria s’amagui de nosaltres...però al final l’acabarem trobant. 9km (de muntanya!!! Vull dir que s’hi tarda una mica...)

Baixem al Santuari esquivant els turistes que depenent del dia poden ser més o molts i que segurament es passaran tot el dia allà al costat del llac. Allà hi ha una altra font, fresqueta i sempre agraïda.

Per baixar hem seguit el Camí vell de Núria (GR11). Camí amb bastantes pedres on millor vigilar on poses els peus i no massa als/les turistes amb qui et creuis. Són guapos els dos “refugis” /baumes que trobes al costat del camí i que en cas de mal temps...

Nosaltres, per tancar el cercle, ens hem desviat al Pont de Cremal cap a l’esquerre per un corriol que baixa cap a la Central de Daió i on, a trams, t’acabes discutint amb la vegetació.

També pot ser una bona opció acabar de baixar pel GR11 fins a Queralbs i retornar uns 3 km per carretera fins al cotxe. Segurament per aquesta banda correreu més...

A veure que us sembla els que no ho conegueu, encara...