dimarts, 19 de novembre de 2013

RAJADELL – 3 CREUS – COGULLÓ – RAJADELL (15km 750d+)


Una de les coses que més m'agrada d'anar a fer curses és la possibilitat que donen de descobrir noves zones i caminets i corriols desconeguts fins aleshores.

Ara ja fa un any, quan tot just començava a córrer, vaig anar a fer la Arcs de Rajadell i el que em van ensenyar em va enamorar. Les carenes tant de pujada com de baixada, aquí al costat, per corriols,... Tenia clar que hi tornaria... i bé que hi he tornat. I m'hi he anat entretenint per seguir buscant altres recorreguts igualment d'interessants, espero.


El recorregut que descric a continuació busca les carenes i els turons / cims importants de la zona passant per corriols bastat marcats i evidents. És una ruta amb molta vista de la zona i bastant ràpida de fer ja que no presenta desnivells massa forts, exceptuant dos petits trams.

Comencem al pàrquing del poble vell de Rajadell. Si hem de carregar aigua haurem d'anar a la plaça del poble on hi ha una font. Un cop ja llestos, des del pàrquing, marxarem en direcció a l'est per una lleugera pujada que sembla que ens porti a dins d'una casa. Ja veurem, a mà dreta, un petit corriol poc marcat al principi que es va enfilant cap al turó des d'on, sobre unes roques, podem veure una bona vista del poble vell.


Anirem seguint el corriol sempre amunt i recte anant en direcció a l'est. El corriol és molt evident i està molt marcat. Trobarem alguns corriols que es creuen i separen però els ignorem i sempre seguim pel principal i més evident, paral·lel a la carretera que puja cap a la casa de Can Massana, el nostre primer destí.


El corriol va pujant sense grans desnivells tot i que trobarem alguna pujada un xic dreta que ja ens farà bufar. Arribant a Can Massana ens trobarem amb pista, molt poca, prop d'un gran dipòsit.

La seguirem sense perdre alçada fins a arribar a un revolt molt marcat cap a l'esquerre, d'on marxa un corriol / trialera a la dreta. Anirem a parar una mica més amunt a una altra pista que seguim a l'esquerre. Uns 200m més endavant en un altre revolt trobarem unes fites que marquen un corriol que va per la banda est de la carena (ens tocarà el sol i no passarem fred).

El corriol va mantenint l'alçada mentre ens mostra unes bones vistes del pla de Bages, el pla de Fontanelles més aprop, la carena del Gallicanta amb la Pòpia del Montgròs al final (ruta per on va la Punk Trail Nocturna de Salelles) i amb la sempre impressionant muntanya màgica de Montserrat al fons.


En un dia clar, les vistes que tindrem durant tota la ruta fan la delícia dels amants de la muntanya i de tots aquells que quan veuen una muntanya ja se'ls activen els somnis de conèixer i noves idees per dur a terme.

El corriol s'acaba en un camp. Seguim pel lateral fins arribar a una pista. L'haurem de seguir una estoneta fins aconseguir arribar a dalt de la carena (500m) al costat d'un camp.

Un cop a la carena caldrà anar en compte per veure un corriol a l'esquerre (sud) que ja s'enfila directe fins al vèrtex de la carena. A partir d'aquí ja no hi ha pèrdua perquè sempre hem d'anar seguint la carena.

El corriol va fent alguna pujada dreta seguit d'una zona més plana que permet recuperar l'alè als que anem faltats. Així, quasi bé sense adonar-nos-en i mentre gaudim de les vistes que tenim als dos vessants arribarem a xocar amb el cim del Tres Creus (altitud), on hi ha...3 creus!!


Hem assolit el primer objectiu del dia i tenim a davant el segon i últim; el Cogulló de Can Torre. Cap allà per un corriol que ens fa perdre alçada de forma ràpida. El camí és evident si anem seguint sempre el que va resseguint la carena.


Per arribar al Cogulló haurem de recuperar l'alçada perduda...i una mica més. I es fa per un corriol que puja ben dret. És poca estona i no tardarem en arribar al cim on hi ha un lloc de guaita i una rosa de vents on podem entretenir-nos a conèixer el que la vista ens ofereix (fa falta bona vista per poder llegir bé la placa).


Un cop contemplada la vista i recuperat l'alè marxem en direcció a l'oest seguint el recorregut del PR com ens marca el pal indicatiu que veurem. La baixada que farem és, al meu entendre, una de les més maques que tenim per la zona. Ràpida però amb les seves trampes. Vigileu no us emocioneu massa i acabeu malament la matinal.


Arribarem a la pista que ens portaria a Rajadell però l'anirem retallant agafant corriols que ens permeten evitar-la. Primer un corriol a mà esquerre que puja al turonet. Hi podem anar o seguir per la pista ja que tan sols ens estalviem uns 100m de pista i potser ja les forces van justes...

Allà on es troba amb la pista, ben bé davant, marxa un corriol avall. Anirem a parar quasi bé a dins d'un camp. A la dreta segueix. I, ULL,... immediatament a l'esquerre (aquest és el lloc on és més fàcil perdre's). Arribarem a un dipòsit. A l'altra banda en marxa un corriol poc marcat enmig d'unes pedres. L'agafem. Anirem seguint el corriol poc trepitjat i amb branques que va rodejant camps fins que al final tornem a trobar-nos la pista.

Un xic més endavant trobem un corriol a la dreta. Cap allà. I tornem a anar a parar a la pista. Davant mateix i a la seva banda esquerre ens en marxa un altre que empalmem per retallar pista.

Cap allà i tot baixada avall fins que arribarem a la riera, normalment sense aigua. A l'esquerre i agafem la pista a la dreta. Veurem un indicador que marca les Casetes de Rajadell. Cap allà. Passem pel costat d'uns contenidors i arribem a una carretera asfaltada. La creuem i cap a la pista de grava de l'esquerre. A 50m trobarem (atenció que costa de veure) un corriol amb una fita a l'esquerre. Alehop. Seguim corriol fins que trobem una pista. La seguim amunt tot acostant-nos a una casa. Quasi bé ja arribant-hi a l'esquerre marxa un corriol que, tot resseguint la banda obaga del final de la carena ens anirà acostant altre cop a Rajadell. És una zona humida amb una vegetació completament diferent. Un final de festa diferent. Arribem a un camp d'on en marxa el corriol a l'esquerre. Passarem alguna font i possiblement alguna zona on, després de moure'ns tota l'estona per secà, farà que arribem amb els peus molls i enfangats.


Si no ens hem perdut arribarem a la pista del final del pàrquing de Rajadell. Si estem perduts...ens haurem de trobar primer abans de tenir l'opció de poder acabar la sortida al bar de Rajadell tot fent un beure.


Fa uns dies un company va anar a fer la ruta i la va gravar amb una d'aquestes càmeres modernes... no va quedar gens malament... (veure vídeo)

divendres, 15 de novembre de 2013

OLLA DEL PUIGSACALM (23km 1730D+)


Coneixeu el Martox?


Fa temps que hem anat coincidint per aquí o per allà...però no ha estat fins ara que ens hem animat a anar plegats i compartir “petits grans tresors” degut a la mateixa motivació per descobrir nous itineraris, ganes de sortir a la muntanya, o a saber què... De fet, no m'importa massa el per què... però és una oportunitat que cal saber aprofitar.

Gran coneixedor de la geografia catalana i dels racons amagats i bonics que tenim per aquí, el simple fet de sentir la seva proposta d'anar a fer...es respon ràpid amb un SÍ i QUAN?. Segur que el recorregut que vol fer val la pena.

El dubte és si una tortugueta com jo podrà seguir a un Koala... Diuen que són animals que entrenen tres cops al dia... Em tranquil·litza dient-me que ell és el koala lent...però jo per si de cas porto una bateria de temes per anar xerrant i així intentar-lo frenar...


El recorregut que vam anar a fer és típic de Martox. És a dir, dur. Dur de collons. D'aquells en que caminar a bon ritme ja costa. Pujada dura i zona per córrer si encara queden forces. Però atenció...que al final hi ha la cirereta...que no té res d'eta i es fa difícil de pair.

Això sí,...ja us dic ara que tot el que té de dur ho té de bonic. Corriols per fagedes plenes de colors, o de frescor a l'estiu, vistes de les de postal, racons on parar a tirar bones fotos o simplement aturar-se a gaudir del moment.


En la “volteta” de 23 km i 1730mD+ feta a ritme tortugueta, és a dir, anar fent i parant solament quan val la pena ja sigui per fer foto, gaudir de les vistes o menjar alguna barreta i a un ritme que es pugui anar xerrant encara que sigui entre esbufecs hi vam invertir unes 5h.(Vaig tenir la sensació que si enlloc de ser “volteta” hagués estat una marató m'hauria mort abans d'arribar...)

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA:


Anem amb cotxe fins a Sant Privat d'en Bas. Seguim fins arribar a l'àrea de pícnic on el camí està tallat. D'allà en marxa un corriol a mà esquerre. Amunt tot i que no tardem en anar a l'esquerre baixant en direcció al restaurant. Fem aquest tram per evitar un tram de pista (característica dels recorreguts del Martox, si es pot, s'evita sempre la pista, encara que suposi fer volta...)

No tardem en enfilar amunt. Amunt i amunt ja que no pararem fins que tota la resta quedi per sota. Crec que són uns 900m+ entre faigs per un sender ben marcat i crec recordar que senyalitzat amb marques grogues que ens portarà fins a Mare de Déu de les Olletes.


És el mateix camí que segueix la Marató del Puigsacalm Extrem. La diferència és que quan aquesta gira cap a l'esquerre per anar a buscar la canal de les clavilles, nosaltres seguim recte amunt per un recorregut ben maco. Al arribar al Coll de Joanetes marxem cap a la dreta per un corriolet que flanqueja un tram la muntanya on hi ha uns tobogans on hiverns molt freds sembla que s'hi fan algunes cascades impressionants. Avui, i sec, m'impressionen quan hi passo pel costat al imaginar relliscar-hi...

Quan ja veiem el cel o sentim la força del vent és que estem arribant a dalt. Anirem a parar al coll que hi ha abans del Puigsacalm. Ens desviem una mica. Anirem primer al Puig dels Llops (1486m). La vista des d'aquest solitari cim és tan maca com solitària. (Crec recordar que hi vam estar 1h10min i que no hi ha més de 5km)


El guia, coneixedor de la zona, em situa tots els pobles i cims mentre aprofitem per compartir una barreta. M'esforço per recordar i aprendre però no puc pas amb tot... Tornem endarrere i ens dirigim al Puigsacalm (1514m) seguint la carena. No hi tardem massa. I no hi ha ningú!!! Suposo que anem massa aviat...


D'aqui fins a Joanetes, és el tram que es pot córrer. Ho fem. Baixem seguint la carena en direcció a Coll de Bracons. Aquesta part la coneixia. Suposo que molta gent... Passem per la Font del Salar lloc on val la pena d'omplir aigua ja que no en tornarem a trobar fins arribar al poble.


Ens creuem amb molta gent que puja cap al Puigsacalm. Excursionistes preparats, una colla de joves que desprenen una característica olor a “farigola”, famílies amb quitxalla, un grup nombrós que em fan pensar amb l'IMSERSO,...i arribem al Coll de Bracons.

A l'altra banda de la carretera hi ha una pista. Marxem cal allà i a 20m agafem un corriol a l'esquerre. Sembla que l'han marcat recentment amb marques grogues...així que a seguir marques. El Martox em comenta que el corriol va planejant i baixant al llarg de tota la Serra dels Llancers just en el moment en que ens devem trobar amb la única pujada que hi ha...

Al llarg dels collets que va fent anem trobant indicadors d'altre rutes i camins que segur que algun altre dia em portarà a conèixer...un d'ells és el del Camí dels Matxos.

Nosaltres anem seguint la carena fina arribar al final a la segona parada que fem al refugi GEiEC, amb l'esglèsia de Sant Miquel de Castelló. És un bon lloc per contemplar les vistes de tot el que hem fet i del que ens queda!!


Menjada la segona barreta del dia seguim el camí cap avall. El corriol passa a ser una pista a trams on crec recordar que hi ha marques de GR (vermelles i blanques) i grogues.

Arribem a baix de tot, creuem la riera i seguint les marques grogues ens apropem al poble de Joanetes per un petit tram d'asfalt.
Portem estona mentalitzant-nos...fa por aixecar el cap... Les primeres marques grogues que s'enfilem amunt les ignorem (el Martox em comenta que es va per pista i és més llarg). Les segones marques grogues són les nostres. Estan 100m més endavant de les altres.


Amunt. Amunt i amunt. No tant com la del matí però poc n'hi falta...600mD+. Ben marcat per les marques grogues enfilem amunt. Ho estic passant malament...el constipat no em deixa respirar be, el cansament passa factura,...ara ja no xerro... Ha aconseguit fer-me callar... Li comento i ens posem a riure...

Al aconseguir arribar a la pedra que té les lletres blanques agafem el corriol que marxa a la dreta. Si seguíssim amunt podríem passar per la canal de les clavilles, per on es veu que passa la Marató del Puigsacalm, però nosaltres per falta de temps, ganes, forces, per què creiem que quedarà millor i per què ens dóna la gana anem flanquejant la paret passant entre boixos primer i posteriorment per una bonica fageda fins que arribem al camí que hem pujat aquest matí, ja prop de les “Olletes”.


Per sort, aquest corriol de flanqueig l'hem fet caminant rapidet. Si s'arriba a posar a córrer... I ara ja torno a poder parlar...recuperat o potser sabedor que ja estem acabant la “volteta”.

Tot i que no parem de xerrar arribo al cotxe amb la sensació de fer just, molt justet. Però l'esforç que hi hem posat bé que s'ho ha valgut!

Ja hem quedat per la propera...



dilluns, 11 de novembre de 2013

PUNK TRAIL DE MANRESA 24km 1020d+

Hi ha dies en que sense cap explicació un es pot llevar amb el peu esquerre. Porto estona fent memòria i diria que no a estat així...però ja començo a desconfiar de mi...

Visc a Manresa. Prop de la línia de sortida de la Punk Trail. Avui sortim al jardí de casa, per la zona on quan un té ganes i un temps limitat va a fer la sortideta ja sigui per entrenar o per estirar les cames.


Explicar el que ha estat la Punk-trail de Manresa és una feina més dura del que per mi és l'habitual. He estat a quasi bé totes, sinó totes. He participat en la seva organització de quasi bé totes les maneres possibles; ajudant a fer les butis a la inoblidable festa que em vaig muntar a Sallent, fent de tancador i recollint cintes a la del Pont o treballant en l'elaboració del recorregut de la de Salelles on tantes hores em vaig passar obrint corriols i senyalitzant amb la millor de les intencions.


Crec saber una mica del què va tot això, de la feina que suposa muntar una sortida/trobada per corredors. Cal tenir molt clar l'organització d'abans, durant i de després. I el RECORREGUT!.

Algun amic m'ha comentat que jo estic molt ben acostumat perquè tinc la gran sort de tenir qui em porta i m'ensenya zones i voltes que valen qualsevol esforç. I això esperava...tot i conèixer bé la zona. I m'ha decebut...

El recorregut concentrava la seva duresa (desnivell) al Collbaix, que havíem de fer tres cops! El violavem!! Per davant, pel costat i finalment per darrera. I després, ens n'escapàvem per la tangent...


I tot i això encara aquí m'he endut una sorpresa ben agradable...el corriol que pujava al turonet de darrera no el coneixia...però entre tant sexe una bona carícia quedava quasi bé dissimulada...


I a dalt dell Collbaix... ale...ja ho tenim tot fet! Un moment de sexe intens però cap al monestir de clausura. Ens falten km i ja està tot el desnivell cremat...doncs a pasturar per corriolets que et porten cap allà per tornar cap aquí i,... pista per tornar.

Un moment de sexe desenfrenat però sense amor. Descafeïnat. Hi ha molt més en aquesta zona. Jo volia més! I crec que es pot treure molt més que ens ofereix la zona del Suanya i Collbaix...


Emprenyat més que cansat. Trist. Em sap greu...per mi, no és això.

Es clar que potser m'he llevat amb el peu equivocat...

Però crec que no.

PD: És d’agraïr que el fenòmen punk trail vagi creixent i agraeixo l'esforç de la gent que de manera desinteressada ha muntat amb la millor de les intencions la cursa però per mi, el recorregut no estava a l’alçada.

Esperem que en la propera edició es puguin anar millorant aspectes com els avituallaments, el marcatge no sempre evident entre tants corriols, el temps d’espera del sorteig,... o potser és que ens havíem acostumat massa bé fins ara...


Track de la punk (llarga)