PUNK TRAIL DE MANRESA 24km 1020d+

Hi ha dies en que sense cap explicació un es pot llevar amb el peu esquerre. Porto estona fent memòria i diria que no a estat així...però ja començo a desconfiar de mi...

Visc a Manresa. Prop de la línia de sortida de la Punk Trail. Avui sortim al jardí de casa, per la zona on quan un té ganes i un temps limitat va a fer la sortideta ja sigui per entrenar o per estirar les cames.

Explicar el que ha estat la Punk-trail de Manresa és una feina més dura del que per mi és l'habitual. He estat a quasi bé totes, sinó totes. He participat en la seva organització de quasi bé totes les maneres possibles; ajudant a fer les butis a la inoblidable festa que em vaig muntar a Sallent, fent de tancador i recollint cintes a la del Pont o treballant en l'elaboració del recorregut de la de Salelles on tantes hores em vaig passar obrint corriols i senyalitzant amb la millor de les intencions.

Crec saber una mica del què va tot això, de la feina que suposa muntar una sortida/trobada per corredors. Cal tenir molt clar l'organització d'abans, durant i de després. I el RECORREGUT!.

Algun amic m'ha comentat que jo estic molt ben acostumat perquè tinc la gran sort de tenir qui em porta i m'ensenya zones i voltes que valen qualsevol esforç. I això esperava...tot i conèixer bé la zona. I m'ha decebut...

El recorregut concentrava la seva duresa (desnivell) al Collbaix, que havíem de fer tres cops! El violavem!! Per davant, pel costat i finalment per darrera. I després, ens n'escapàvem per la tangent...

I tot i això encara aquí m'he endut una sorpresa ben agradable...el corriol que pujava al turonet de darrera no el coneixia...però entre tant sexe una bona carícia quedava quasi bé dissimulada...

I a dalt dell Collbaix... ale...ja ho tenim tot fet! Un moment de sexe intens però cap al monestir de clausura. Ens falten km i ja està tot el desnivell cremat...doncs a pasturar per corriolets que et porten cap allà per tornar cap aquí i,... pista per tornar.

Un moment de sexe desenfrenat però sense amor. Descafeïnat. Hi ha molt més en aquesta zona. Jo volia més! I crec que es pot treure molt més que ens ofereix la zona del Suanya i Collbaix...

Emprenyat més que cansat. Trist. Em sap greu...per mi, no és això.

Es clar que potser m'he llevat amb el peu equivocat...

Però crec que no.

PD: És d’agraïr que el fenòmen punk trail vagi creixent i agraeixo l'esforç de la gent que de manera desinteressada ha muntat amb la millor de les intencions la cursa però per mi, el recorregut no estava a l’alçada.

Esperem que en la propera edició es puguin anar millorant aspectes com els avituallaments, el marcatge no sempre evident entre tants corriols, el temps d’espera del sorteig,... o potser és que ens havíem acostumat massa bé fins ara...

Fotos de la punk

Track de la punk (llarga) 

Track de la punk (curta)