divendres, 15 de novembre de 2013

OLLA DEL PUIGSACALM (23km 1730D+)


Coneixeu el Martox?


Fa temps que hem anat coincidint per aquí o per allà...però no ha estat fins ara que ens hem animat a anar plegats i compartir “petits grans tresors” degut a la mateixa motivació per descobrir nous itineraris, ganes de sortir a la muntanya, o a saber què... De fet, no m'importa massa el per què... però és una oportunitat que cal saber aprofitar.

Gran coneixedor de la geografia catalana i dels racons amagats i bonics que tenim per aquí, el simple fet de sentir la seva proposta d'anar a fer...es respon ràpid amb un SÍ i QUAN?. Segur que el recorregut que vol fer val la pena.

El dubte és si una tortugueta com jo podrà seguir a un Koala... Diuen que són animals que entrenen tres cops al dia... Em tranquil·litza dient-me que ell és el koala lent...però jo per si de cas porto una bateria de temes per anar xerrant i així intentar-lo frenar...


El recorregut que vam anar a fer és típic de Martox. És a dir, dur. Dur de collons. D'aquells en que caminar a bon ritme ja costa. Pujada dura i zona per córrer si encara queden forces. Però atenció...que al final hi ha la cirereta...que no té res d'eta i es fa difícil de pair.

Això sí,...ja us dic ara que tot el que té de dur ho té de bonic. Corriols per fagedes plenes de colors, o de frescor a l'estiu, vistes de les de postal, racons on parar a tirar bones fotos o simplement aturar-se a gaudir del moment.


En la “volteta” de 23 km i 1730mD+ feta a ritme tortugueta, és a dir, anar fent i parant solament quan val la pena ja sigui per fer foto, gaudir de les vistes o menjar alguna barreta i a un ritme que es pugui anar xerrant encara que sigui entre esbufecs hi vam invertir unes 5h.(Vaig tenir la sensació que si enlloc de ser “volteta” hagués estat una marató m'hauria mort abans d'arribar...)

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA:


Anem amb cotxe fins a Sant Privat d'en Bas. Seguim fins arribar a l'àrea de pícnic on el camí està tallat. D'allà en marxa un corriol a mà esquerre. Amunt tot i que no tardem en anar a l'esquerre baixant en direcció al restaurant. Fem aquest tram per evitar un tram de pista (característica dels recorreguts del Martox, si es pot, s'evita sempre la pista, encara que suposi fer volta...)

No tardem en enfilar amunt. Amunt i amunt ja que no pararem fins que tota la resta quedi per sota. Crec que són uns 900m+ entre faigs per un sender ben marcat i crec recordar que senyalitzat amb marques grogues que ens portarà fins a Mare de Déu de les Olletes.


És el mateix camí que segueix la Marató del Puigsacalm Extrem. La diferència és que quan aquesta gira cap a l'esquerre per anar a buscar la canal de les clavilles, nosaltres seguim recte amunt per un recorregut ben maco. Al arribar al Coll de Joanetes marxem cap a la dreta per un corriolet que flanqueja un tram la muntanya on hi ha uns tobogans on hiverns molt freds sembla que s'hi fan algunes cascades impressionants. Avui, i sec, m'impressionen quan hi passo pel costat al imaginar relliscar-hi...

Quan ja veiem el cel o sentim la força del vent és que estem arribant a dalt. Anirem a parar al coll que hi ha abans del Puigsacalm. Ens desviem una mica. Anirem primer al Puig dels Llops (1486m). La vista des d'aquest solitari cim és tan maca com solitària. (Crec recordar que hi vam estar 1h10min i que no hi ha més de 5km)


El guia, coneixedor de la zona, em situa tots els pobles i cims mentre aprofitem per compartir una barreta. M'esforço per recordar i aprendre però no puc pas amb tot... Tornem endarrere i ens dirigim al Puigsacalm (1514m) seguint la carena. No hi tardem massa. I no hi ha ningú!!! Suposo que anem massa aviat...


D'aqui fins a Joanetes, és el tram que es pot córrer. Ho fem. Baixem seguint la carena en direcció a Coll de Bracons. Aquesta part la coneixia. Suposo que molta gent... Passem per la Font del Salar lloc on val la pena d'omplir aigua ja que no en tornarem a trobar fins arribar al poble.


Ens creuem amb molta gent que puja cap al Puigsacalm. Excursionistes preparats, una colla de joves que desprenen una característica olor a “farigola”, famílies amb quitxalla, un grup nombrós que em fan pensar amb l'IMSERSO,...i arribem al Coll de Bracons.

A l'altra banda de la carretera hi ha una pista. Marxem cal allà i a 20m agafem un corriol a l'esquerre. Sembla que l'han marcat recentment amb marques grogues...així que a seguir marques. El Martox em comenta que el corriol va planejant i baixant al llarg de tota la Serra dels Llancers just en el moment en que ens devem trobar amb la única pujada que hi ha...

Al llarg dels collets que va fent anem trobant indicadors d'altre rutes i camins que segur que algun altre dia em portarà a conèixer...un d'ells és el del Camí dels Matxos.

Nosaltres anem seguint la carena fina arribar al final a la segona parada que fem al refugi GEiEC, amb l'esglèsia de Sant Miquel de Castelló. És un bon lloc per contemplar les vistes de tot el que hem fet i del que ens queda!!


Menjada la segona barreta del dia seguim el camí cap avall. El corriol passa a ser una pista a trams on crec recordar que hi ha marques de GR (vermelles i blanques) i grogues.

Arribem a baix de tot, creuem la riera i seguint les marques grogues ens apropem al poble de Joanetes per un petit tram d'asfalt.
Portem estona mentalitzant-nos...fa por aixecar el cap... Les primeres marques grogues que s'enfilem amunt les ignorem (el Martox em comenta que es va per pista i és més llarg). Les segones marques grogues són les nostres. Estan 100m més endavant de les altres.


Amunt. Amunt i amunt. No tant com la del matí però poc n'hi falta...600mD+. Ben marcat per les marques grogues enfilem amunt. Ho estic passant malament...el constipat no em deixa respirar be, el cansament passa factura,...ara ja no xerro... Ha aconseguit fer-me callar... Li comento i ens posem a riure...

Al aconseguir arribar a la pedra que té les lletres blanques agafem el corriol que marxa a la dreta. Si seguíssim amunt podríem passar per la canal de les clavilles, per on es veu que passa la Marató del Puigsacalm, però nosaltres per falta de temps, ganes, forces, per què creiem que quedarà millor i per què ens dóna la gana anem flanquejant la paret passant entre boixos primer i posteriorment per una bonica fageda fins que arribem al camí que hem pujat aquest matí, ja prop de les “Olletes”.


Per sort, aquest corriol de flanqueig l'hem fet caminant rapidet. Si s'arriba a posar a córrer... I ara ja torno a poder parlar...recuperat o potser sabedor que ja estem acabant la “volteta”.

Tot i que no parem de xerrar arribo al cotxe amb la sensació de fer just, molt justet. Però l'esforç que hi hem posat bé que s'ho ha valgut!

Ja hem quedat per la propera...