KILIAN’S CLASSIK (45KM 1500m)
A Font Romeu el dia 6 de juliol fan una de
les curses de més anomenada degut al protagonista que cada any hi va amb els
seus amics, el Kilian.
I m’hi vaig apuntar. Uns 45 km de
recorregut per les muntanyes de la zona. S’inicia amb una zona de pista que ja
va pujant lleugerament fins arribar a la part de les pistes on, després d’una
forta pujada, curta però intensa, i de la posterior baixada s’arriba a l’estany
de les Bulloses . Per mi, allà comença la cursa veritablement bonica. Els que fan la
distància de 25km es desvien i quedem ja molts menys i ja estem distanciats els
uns dels altres. Voregem estanys, ens enfilem anant guanyant alçada de mica en
mica a un ritme que sempre es pot anar corrent... Alguns cops ens veiem
obligats a travessar per clapes grans de neu,... donem la volta a un estanyet i
retornem avall però aviat tornem a enfilar amunt. Arribem a sota del que crec
que és el Carlit i...la mare...
Ens trobem amb un de l’organització que ens
diu que hem de girar a l’esquerre... No pot ser! A 20 m més endavant veiem com
s’allunyen els últims però a nosaltres ens fan girar avall... Segons el
corredor francès que tenim al costat encara falten 5 minuts per tallar... Jo no
en tinc ni idea. Ni m’ho havia mirat...
Emprenyats com mones, sense ganes de córrer
però amb moltes ganes de dir a crits alguna cosa a algú tornem cap avall pel
mateix lloc per on hem pujat.
El caminet pel costat del llac era bonic
però no calia fer-lo dos cops al mateix dia...i a més a més ens haurem de
menjar un km infernal de pista que no em fa pas cap gràcia...i total...per
deixar de fer 3km??? Precisament quan el motoret se’ns havia engegant i
carburava ja tant bé... Ara que havíem aconseguit agafar el ritme tortugueta en
un mal dia...
Encara bo que al final el ritme és capaç de
vèncer les ganes de queixar-me a algú (motius sobrats crec tenir,...) i som
capaços d’acabar amb certa dignitat.
Arribem amb 6hores i 30 min tot i que personalment
gens content ja que m’han obligat a perdre’m una part del recorregut. Una part
que diuen que és ben maca.
No passaran masses dies abans no hi torni a
fer-lo sencer i tranquil·lament, sense multituds ni empentes, de forma autònoma
i minimalista, igual que al dia de la cursa.
M’explico. Que una cursa on segur que va el
Kilian hi ha d’haver molta gent és una cosa que suposo que tots ens imaginem. I
jo ja hi anava ben mentalitzat. Però em va superar... Tothom, els de la cursa
curta i llarga pel mateix lloc, tant de temps junts, potser no es la millor
opció.
Avituallaments. Impossibles de trobar els
primers de la cursa degut a la quantitat de gent que hi havia davant. I si els
demanaves aigua...et donaven un xupito!! D’aigua. Tens més set? Doncs te la fas
passar... A l’únic lloc on em van permetre omplir el camelback va ser al
control més llunyà i amb aigua del llac, que ja em sembla bé.
Quan pagues una inscripció d’una cursa no
dóna dret a líquid?? Si jo en necessito no me’n pots donar?? El raccioneu???
Seguim... Heu anat a córrer mai a França?
T’inscrius i has d’enviar un certificat mèdic o si no una foto de la tarja de
la FECC. Una gestió que em va deixar flipat. Suposo que són així...
Vas a buscar el dorsal el dia abans ...i
necessites ensenyar-los el material obligatori per tal que te’l donin. Com???
Però si després ho puc deixar tot i sortir sense res... No ho entenc.
I el que més em va emprenyar de tot, a part
que m’obliguessin a retallar, és que quan arribes quasi no hi havia res per
menjar!!!!
-
Així Pau... què és el que
et va agradar?
El de sempre... El recorregut era ben
maco...segurament que sense tanta gent molt més...i la gent... a tots aquells
que vas trobant a les curses i amb qui has fet amistat...i als que coneixes de
nou com en Zaid, una autèntica màquina, o la Núria i en Xavi que a part
d’oferir la seva amistat ens van oferir la seva hospitalitat.
Aquestes coses són les que per mi fan que
hagi valgut la pena haver-hi anat. Hi tornaré??? Veurem...
Powered by Wikiloc
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada