TRAIL DE ROCACORBA
Diuen
que la ment és el múscul més important del cos. Per tot.
Potser
perquè no li he donat temps als meus músculs perquè es puguin preparar bé,
perquè penso que puc fer més del que realment puc o perquè senzillament no hi
ha el que hi ha d'haver... sigui com sigui...el tail de Rocacorba, per moltes
ganes que en tingués, me l'he hagut de mirar des de la barrera.
 |
| Corredors i seguidors...i les fieres escalfant! |
I
mira que hi ha dies...i resulta ser, pel que diuen els que han tingut
l'oportunitat de gaudir-lo, que m'he perdut un d'aquells recorreguts amb els
que més disfruto. Catxim...
Però
tot i que amb les dents llargues de veure les cares de felicitat dels altres,
tampoc va estar malament el dia...gens malament.
El
dia es presentava propici per ser una gran festa...hi anaven una bona colla
d'amics amb una gran representació de l'inclassificable grup dels Koales. I
aquest cop, potser perquè alguns se'l volien prendre com un entrenament, perquè
és una nova moda o perquè volien esgarrapar una medalla com fos...el cas és que
tothom hi participava en grup. I perquè no???
Que
millor que córrer amb el teu amic, xicota o entrenador personal. Adaptar el
ritme, sigui afluixant el just perquè l'altre et pugui seguir o apretant perquè
el company no hagi d'esperar-te massa. Preocupar-te per tu...però sobretot que
el grup funcioni. Tensar la corda però sense ofegar massa... Notar el ganxo
però que no es destensi...
 |
| On és en Wally / Koala??? |
Si
fer una bona cursa individual ja genera una satisfacció personal, compartir
l'esforç en grup segur que ha de generar una doble recompensa.
I
això és el que vam veure a l'arribada. La satisfacció a la cara d'aquells que
van aconseguir fer un bon grup i, més o menys rebentats, arribaven contents i
feliços de la doble victòria. La personal pel seu esforç individual i la que
desprenia el seu company. Segurament aquesta la més important...
 |
| Alegria per l'esforç compartit |
Almenys
aquesta és de la que més vaig gaudir al veure arribar el meu company al que la
lesió el va deixar/obligar anar sol, segur que més ràpid que amb mi.
Però
fins aquí tan sols era la primera part. Amb el grup dels koalesteam sempre hi
ha una segona part... i, a vegades una tercera,...
Aquest
cop tenien pensat improvisar un dinar “gitano” que, desconeixedor total de com
ho fan els gitanos, a mi em va semblar un dinar d'aquells de recordar. Pel bon
rotllo, per la camaraderia entre tots, siguin més o menys coneguts, més o menys
ràpids quan corren... i també pel menú.
Assegurades
les cerveses...de les que tenen una estrella, de les verdes i algunes de
l'Aldi, també hi havien altres bons menjars...olivetes i patates mentre es va
muntant la taula, pa amb tomàquet, pasta fresca, algunes truites de patates que
no tinc del tot clar com van estar fetes però de les que res no va quedar,
pebrot escalivat i...un pernil al que se l'hi va fer un bon forat.
Si
hi havia alguna cosa més...és que vaig badar!
I
com que amb això no n'hi havia prou...per postres va aparèixer un pastís de
formatge que va volar just abans d'encetar l'ultim...un pastís de xocolata
amb... com no...cervesa negre!
Poc
de tot va quedar...i devia ser per aquell únic núvol que va tapar el sol i ens
va fer adonar que quedava poca estona abans que el fred es tornés a
apoderar del prat el que ens va començar
a fer pensar en recollir. Hi estava bé allà amb tota aquella colla...i suposo
que no sóc l'únic que s'hi hauria quedat més ja que crec que ens vam despedir
dos o tres cops sense decidir-nos del tot en marxar.
 |
| Gran dinar "gitano" en família. |
Però
com tot, sempre hi ha un final. Espero que un punt i seguit. Perquè de les
moltes coses que va dir el Sergi mentre tornàvem cap a casa... avui ha estat un
GRAN DIA. I no és això el que busquem??
PD:
M'he quedat amb unes ganes terribles de fer el recorregut... algun dia jo hi
aniré. Per la cara que vau fer a l'arribar...suposo que algú m'hi
acompanyarà...
“Somos
felices cuando tenemos familia y somos felices cuando tenemos amigos, y casi
todas las otras cosas que creemos que nos hacen felices son, en realidad, vías
para tener mas amigos y más família”
Pues
això!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada