UT.MOLLÓ (49km 2550+) by TALLAFERROS




He estat aquests últims dies dubtant si aquesta vegada podria anar o no a la sortida dels Tallaferros. Un mal de genoll degut a no se sap massa ben bé què (però que, evidentment, es cura amb temps de descans que sempre costa de complir) ha mantingut el suspens fins a darrere hora.

Sóc positiu. M'animo i em presento a Molló preparat per fer el que sigui que ens tenen preparat. No conec pas la zona i sigui el que sigui segur que serà una descoberta per mi. I estic segur que valdrà la pena. Com sempre.



Vaig fent sempre amb el dubte constant de si el mal tornarà a aparèixer en algun lloc i faré anar malament el grup. Així, amb calma, provant a estones, i sense por pel genoll en altres vaig fent sempre expectant a qualsevol mínim senyal que el genoll em pugui donar.

Baixant cap a Prats de Molló el primer senyal. Potser per baixar frenant...doncs provaré de frenar menys! Baixo més ràpid i freno quan pateixo per les dents.



Mentre mengem el segon entrepà del dia a Prats de Molló evaluo enmig de la música de la xaranga i l'olor dels calçots de la festa que allà tenen muntada el dolor i les possibilitats que hi ha que el mal vagi a pitjor.

Endavant. I amunt! Sobretot amunt. Allà... lluny...es veu la Torre del Mir. És on hem d'anar. Una torre màgica...Per molt que t'hi acostis sempre la veus una mica massa lluny. I quan la veus aprop resulta que el camí marxa en contra direcció. Total...que a mi se'm fot dur de "pilotes" (per ser políticament correcte...)



I mentre m'esforço tot carregant la meva pesada creu amunt, em pregunto pel cos de guàrdia encarregats de la seva custòdia...i pels pobres soldats que potser algun dia van tenir la pesada feina d'assaltar-la... Quina feinada! La dels uns i la dels altres!



La torre és una talaia privilegiada de tota la zona; dels pirineus fins al mar. Muntanyes a una banda i, a l'altra, el mar. Amb la vista del Cap de Creus ben definida. (ULL! Me'n fa adonar la Pilar. Sembla que amb els Tallaferros s'ha anat tornant una experta en temes d'orientació). Aneu-hi algun dia. Val la pena. Entendreu això de la vista...i de la pujada. I després en parlem!



Aprofito per estirar el genoll mentre la vista es regala amb el paisatge i el cap pensa amb el que ens queda. Aparentment poc. Anar carenejant... Lleugera baixada i plans que farem a ritme  de la "cabreta" Pilar ja que algú li va dir que per entrenar bé les ultres s'havia de córrer tot. Olé tu!!

Doncs això. A trotar...i si no a córrer amb el que portem a sobre i amb el que li quedi a cadescú, que en el meu cas, és ben poc.



I mentre anem fent el que ens falta per arribar no em puc deixar de mirar els altres...un grup curiós... Dec ser dels més joves...i dels més inexperts. Destaquen un grupet "d'abuelos" (carinyosament...ja m'agradaria ser jo algun dia un abuelo així...) que tot i que no són tant ràpids no hi ha manera de veure'ls amb mala cara. A ritme sempre constant, xerrant encara que pugi fort, coneixedors de la zona i del món ultra com pocs...sempre allà. Els meus respectes...i la meva atenció en el que diuen i fan. Intentant aprendre tant com sigui possible de tot.



Hi ha un altre grupet digne de menció especial: el de les dones. Sabeu allò que alguns diuen del sexe dèbil??? Doncs que m'ho expliquin...perquè jo les veig sempre a davant, a ritme constant. Molt capacitades per mostrar-te les mancances pròpies.

També hi ha l'anomenat "Caballo Blanco" Capi que tot i que en un principi tenia la responsabilitat d'anar posant "pressió" al grup tot marcant un ritme viu allà on es podia, ben aviat va veure com el deslliuraven de feina amb l'aparició de la Cabreta i algun Cabró que també s'apuntava a la juerga. Així va poder dedicar-se a fer fotos i a trobar totes les dreceres possibles en pujades i baixades.



Finalment,...també hi havia un altre especímen...com a mínim peculiar... en Massa. Però d'ell en podríem explicar tant que potser millor en un altre "post".



Vam matinar. Vam cansar-nos. Vaig patir en algun moment. Vaig gaudir del paisatge i de la companyia de grans corredors o excurionistes ràpids i millors persones. Crec que...vam txalar!!

I de la propera... Qui se'n cuida d'això?

Fotos de la sortida (pròpies i recull)

Comentaris

Entrades populars