UTAG Salvatge by Tallaferros
D'entrada
sembla exagerat quedar a les 4 del matí a Sadernes per anar a fer
una volta amb els Tallaferros. Un xic exagerat tenint en compte que
una gran part de nosaltres tenim una bona estona de cotxe fins allà.
Diuen
que fer esport és salut però tenint en compte les matinades que
obliga aquestes “sortidetes” no ho tinc pas gaire clar.
Sigui
com sigui, aquí estem. Puntualment tothom va apareixent. Almenys els
que no tenen excusa i estan disposats a seguir el “camí” que els
sherpes de torn indiquin.
Aquest
cop el recorregut és “made in” Pere Massó i Josep Artigues. Un
somriure burleta, propi del que sap el que hi ha indica i deixa clar
que avui no el farem córrer com en l'anterior sortida; la UT. Molló.
A
la llum del frontal i tibats pel Josep deixe clar que ho intentarem.
Potser pel fred o per portar la contrària comencem corrent. Dura
poc. Enfilem el primer corriol de pujada a ritme però sense suar. És
un dia ideal per practicar la tècnica de pals. Jo que no n'acostumo
a portar avui no els deixaré. I s'agraeixen...
Els
corriols són camins de “caçadors”. Corriols on les meves cames
avui agrairien la protecció dels pantalons llargs. M'enduc els meus
senyals de guerra ja que no puc pas evitar tots els esbarzers i
branques que hi ha.
Mig
adormits anem pujant i baixant, empalmant corriols no sempre fàcils
de localitzar ni pels nostres guies. Conscient de la dificultat
d'anar trobant els corriols intento ajudar prestant atenció a totes
les possibles desviacions que anem trobant.
Ja
clarejant arribem a dalt del primer gran objectiu del dia; el Ferran.
Un petit cim a la punta d'una bonica carena de pedres que podrem
gaudir avançat el dia amb tota la seva bellesa. Una bonica carena
per fer tot escalant sempre que un estigui disposat a fer la que
intueixo que ha de ser una aproximació força salvatge i complicada.
Traiem
els frontals i baixem cap a Talaixà pel dret. Bé, hi ha una cosa
que sembla un camí... però d'aquells que es tarda més a baixar que
a pujar...
El
recorregut no permet pas córrer. Aquí tot és salvatge. I si hi ha
algun camí “practicable” aviat l'abandonem per entrar a zones
més salvatges. En Pere està obstinat en portar-nos a descobrir els
racons més ferèstegs i salvatges del seu pati de casa. I també els
més bonics.
Entre
tot els racons pels que anem passant n'hi ha alguns que estan
clarament definits a la retina, tot i que no tinc massa clar amb quin
ordre els vam anar trobant... La taula al costat d'aquella
casa/refugi on vam esmorzar sense perdre massa el temps, els tolls
que vam anar creuant per enfilar-nos cap a l'altra banda i quedar
sota aquell mur gegant que semblava que ens hagués de caure a sobre,
el cobert que algú va tenir la idea de muntar allà a dalt sota una
altra bauada, les restes de la “cabanya” on aquell home passava
els dies mentre vigilava els seus cavalls,...
I
mica en mica, tot caminant a bon ritme, ho anàvem deixant enrere amb
la vista posada al cim de les Bruixes i el Comanegre al seu costat.
Rere nostre quedava ja en Ferran i tots els penyasegats pels que
havíem passat, allà, lluny. Ens anàvem apropant al Comanegre al
que al llarg del dia veurem de totes les bandes possibles. La seva
vessant sud i més agresta, la nord vestida amb tot d'arbres i ben
emblanquinada per la neu que aquesta setmana li ha caigut i que per
sort ja en queda ben poca. I la seva carena oest per la que ens
regalem una baixada per sentir els quadríceps com es queixen.
D'allà
crec que amb el pilot automàtic i nas de fura ens vam dirigir a
ritme més viu, gràcies a la poca pista que vam trobar i a la gana
que tots teníem, cap a Santa Maria del Coral, ja a la part francesa,
on ens espera en Massa amb dues sorpreses: un esmorzar i beguda per
revifar-nos i el recaptador de l'impost revolucionari. Acceptem els
dos ja que ens donen energia per seguir ben animats. Un d'ells
important per les cames. L'altre, igualment important, pel cap.
Comentaris i rialles fins que arribem tot corrent, pel mateix corriol
que vam fer el dia de la UT. Molló, fins al poblet on fem el cafè.
D'aquí
en marxem, com no, amunt. Iniciem la pujada que ens ha de portar cap
al turonet, no recordo el nom, on hi ha no una sinó dues torres!! Si
a la UT. Molló arribar a la torre ja em va costar...però aquestes
no és el mateix... potser perquè ja estic mentalitzat o perquè no
es tant... mica en mica...anar fent...a aquestes s'hi arriba millor.
Baixant
de les torres arribem a un dels paratges més bonics pels que vam
passar; el naixement del riu Muga. Un d'aquells que estudies a
l'escola però que mai coneixes... fins avui. La visita és de les
que val la pena. I segurament hi ha un camí més ràpid per
arribar-hi que el que hem seguit nosaltres...
La part francesa és més bona per córrer i a petits trams s'aprofita una mica...poc, que ara un ja té clar que l'important és acabar. No tardem a sentir en Joan Iborra i les nenes que ens criden (han fet un recorregut un xic més curt i van a davant...) Ells ja estan dalt del turonet. Nosaltres a baix. Tot i que pugem rapidet no els atraparem pas fins a baix...on ens esperen per fer tots junts un altre mos.
Ara
ja anem baixant tot junts. Enmig del bosc ens separem d'una manera un
xic freda tenint en compte les hores que portem junts per aquí. Els
valents seguiran cap a fer el Bassegoda i fer-la ben grossa.
Jo,
ja de bon matí, tenia clar que no volia tornar tant tard al cotxe.
No venia mentalitzat per això... Baixo amb la colla que va cap a
Sadernes, que som uns quants.
Anem
seguint el corriol fins que arribem a l'alçada de la riera. Allà el
terreny ja és un altre i engeguem el motoret. Primer tot resseguint
la riera amb les seves aigües cristal·lines i els reflexes de les
últimes llums del dia. Després ja pel ram final de pista fins al
pàrquing on tenim els cotxes. Arribo al cotxe sense obrir el frontal
però amb les últimes llums del dia i la primera suada. Tot i això
estic ben cansat. Han estat 52km (segons el meu rellotge) 3500+ i
15hores trescant per camins de mala petja.
Sort
que la UTAG tan sols és un cop a l'any... Diuen que immillorable
recorregut per posar les bases a totes les proves del
calendari...però ja us dic ara que si no estan ben posades...jo no
les torno a posar fins a l'any vinent!!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada