PETITA VOLTA AL PEDRAFORCA – LES 2 DAMES (COMABONA i GALLINA PELADA) 46km 3000+

Fa algun temps que un bon amic em va donar una idea... fer un recorregut per la zona del Pedraforca...les 3 dames. S'hauria de buscar la manera de pujar el Pedraforca, la Gallina Pelada i el Comabona.

Em vaig apropiar la idea i últimament hi he anat alguns cops per anar explorant i coneixent corriols que permetessin empalmar-ho tot de la millor manera i la més bonica. I ja tinc clar com fer-ho...

I amb aquesta proposta vam quedar amb alguns dels Tallaferros: el Josep Artigues i la Inseparable Laura i l'altree que mai no diu que no a res, el Jordi Cremapota, YAK.

El dia abans però el possible recorregut va passar per mans d'un sensat Josep Artigues que va proposar no empatxar-nos i deixar-ho en una circular al Pedraforca. La veritat és que, d'entrada, no és pas el que volia, però quan es va en grup cal pactar i saber escoltar les propostes dels altres...reconèixer l'experiència i començar per el fàcil i, si de cas, ja ho anirem complicant.

Així doncs a les 6 a Saldes. Com sempre massa aviat per la meva mandra... És el problema que té voler fer coses llargues, a la muntanya i sent del grup d'esforçats però lents. Si un fos ràpid i no necessités tant de temps per fer-ho...

La situació era una mica nova, estranya,... el Capi que no fa de Capi i la Tortugueta fent de pastor d'un petit ramat amb força i ganes. Al sortir de la plaça ja no saben ni trobar el corriol...així, és veritat? Em toca fer de guía?? Però no va ser ben bé així,...si bé alguns trams els van ser una total sorpresa, agradable segons el seus comentaris i ulls, en altres trams no anaven del tot perduts i mai desorientats. És el que té anar amb gent de muntanya...


Sortim de Saldes en busca del Castell amb un dels molts miradors que anirem trobant per gaudir de les vistes. No hi havien estat mai...Que bé poder ensenyar alguna cosa nova per ells...que gratificant... Seguim pel camí de la Costa, corriol entre boixos que flanqueja per sota el Pedraforca. Un dels corriols més bonics que hi ha per córrer: planet, amb alguns miradors naturals,...una autèntica joia.


S'ajunta amb el que baixa del Refugi Estasen del Pedraforca. El que, els que fan els Cavalls de Vent, els destrossa les cames per baixar fins a Gresolet. Aquí comença la pujada... De Gresolet iniciem amunt tot seguint pel mateix camí de Cavalls cap al Coll de la Bauma. Aquí nosaltres ens desviem i cap a l'esquerre seguim pujant uns revolts més fins que tot seguint unes fites ens llancem recte amunt. La pujada es forta i el pas més lent i concentrat. I perdem les marques. Anem pujant en diagonal cap a l'esquerre per dins el bosc fins que les recuperem i, ara sí, no les deixem fins a dalt de tot.



Però la pujada al Comabona no és ni ràpida ni fàcil... Per sort les vistes que veiem a mesura que guanyem alçada i sortim del bosc valen tot l'esforç. El dia es va llevant i comencem a girar el Pedraforca...i veiem el que ja hem fet, el que haurem de fer immediatament i com, allà darrere, mig burleta, ens mira la Gallina dubtosa del que volem fer...


De Gresolet al Comabona hi ha 1200+. Tenim temps de mirar vistes... Al Coll dels Terrers ens trobem amb les marques del GR i les seguim però aviat ens adonem que flanqueja per sota i ens estàvem saltant el cim. Diagonal recte amunt i cap a conquistar la 1a Dama!!



Curiosament al cim no hi fa gens de vent. I hi ha una pedra plana al terra que permet estirar's-hi sense mal d'esquena. Un mos ràpid mentre gaudim del paisatge i aviat seguim, ara carenejant fins al Pas de Gasolans. Seguim recte per un dels corriols marcats (recomenable seguir pel de més aprop de la carena per evitar sifonades posteriors) a la recerca del Cortal de Cortils, cabaneta idíl·lica que apareix quasi bé sense avisar. Hi ha una font.



Una paradeta ràpida i seguim cap a buscar el pas per creuar la Serra Pedregosa. El corriol està molt marcat, no té pèrdua...però s'ha de fer una bona pujadeta, entre pedres que no sempre estan quietes. Al arribar a dalt tornem a guanyar vistes...i prosseguim pel camí de cavalls que passa per allà en direcció al Collell. Ens desviem a la dreta i, pel GR, corriol ben fressat i bonic ens dediquem a gaudir d'un dels altres grans corriols de la zona.



Anem baixant tot voltant el Pedraforca, la dama que avui tan sols cortejem. Passarem una altra font, Font Tarrés, on hi ha unes taules. 2Km més per corriol i ja serem a Gósol. Aquí a més a més de font al centre del poble, hi ha disponibilitat de bars. Aprofitem per fer una cerveseta, que no solament de córrer es viu...


Sortim de Gósol pel GR107 i aviat girem a la dreta i per corriols i antigues pistes arribem a Sorribes. A vegades ens mig perdem però es van trobant senyals del Camí dels Bons Homes i anem avançant per un tram que, sense cap dubte, és el més lleig de la ruta...però cal fer-lo fer arribar fins a l'Espà i baixar sota Faners on, al creuar la riera, comença la gran pujada; 1100+.


Al aixecar la vista per sort no veus el cim de la Gallina...i quasi bé millor. Es canvia la marxa i es posa la reductora. Els tractorets van treballant...lents, però sense pausa. El camí es fa per l'ombra i s'agraeix a aquestes hores...però es deixa sentir la calor. Arribem a una pista. No correm pas... intentem recuperar i estalviar... A l'esquerre fins trobar un tallafocs que marxa a la dreta, vertical. Amunt. Les marques van a donar una volteta però les trobarem 30 m més amut. No tardem a deixar el tallafocs per anar altre cop per corriol, un corriol ben bonic que ens permetrà pujar fins trobar de cara la Font del Portet, una font posada al lloc perfecte, ja sigui per beure o per banyar-se a l'abeurador.


Queden uns 500+... uns metres que recordareu...per la duresa, per la bellesa del camí, per les vistes,... Feu uns metres per la pista i a l'esquerre cap a sobre l'herba i a buscar algunes fites. Hi són tot i que cal afinar la vista. Els primers 150+ són drets i durs però per sota els arbres. S'ha d'anar resseguint la carena i com que les fites a vegades es perden entre l'esforç i la vegetació el consell és anar, després dels 150+, amb el tallat de pedres a la dreta. Anireu trobant fressat i les fites que hi ha. A més, és el millor lloc per veure vistes.


Anar pujant, mica en mica, per un terreny que no és tant dret fins als últims metres, quan s'arriba a la tartera...hi ha unes Z per fer-la més fàcil...però qui les va fer estava fort. Pugen dretes...però almenys sembla que les pedres s'hi aguanten una mica més...


Arribem a la carena rocosa i aquí el Capi i en Yak ja saben altre cop on són. El Yak ha tornat a fer la Gallina, cim on diu que sempre hi pateix molt i per una ruta que li ha agradat però que creu que és més dura... Aquí ens trobem les marques vermelles de la Marató de Muntanya de Berga, al capdamunt de la roca del Ferrús que ens arriben per la nostra banda dreta. Cap a l'esquerre ja tan sols queden uns metres per assolir la carena del cim.


La resta de carena que ens queda fins a la Gallina serveix per gaudir. De les vistes, de tot el recorregut que hem fet avui, del que hem descobert i del que hem compartit. Hi ha felicitat... no ens espera cap arc de triomf enlloc però ens sabem guanyadors...almenys d'un gran dia!


Portem uns 36km... Queda la baixada... La normal...Cap al refugi d'Ensija que trobem tancat i per la baixada trenca-cames cap a la Palomera. Els genolls ja es senten...no són molts km però tot comença a grinyolar...



Anem seguint unes marques vermelles i alguns de grogues que prop de la carretera primer i després ja per corriols, que en algun tram són ben bonics, anem perdent alçada molt lentament. Fem algun bucle innecessari seguint les marques vermelles però al final empalmem amb les grogues i unes de verdes i blanques que, ara sí, ens baixen més directament cap a Saldes. (Tinc entès que es el camí de pujada de la Núria-Queralt).

Creuem la riera i, ara sí, la última pujada. De la riera a la plaça del poble. No és gaire...però a algun se li fa dur...i als que no és perquè el cap ja el tenim a la terrassa del bar amb una cerveseta ben fresca al davant.

Ara ja al voltant de la taula del bar, fent-la petar una mica mentre ens refem...les primeres conclusions...que sempre són les més bones i sinceres. Els companys estan ben contents de la volta; pels corriols que hem passat, per les vistes i l’entorn i també per la seva duresa. Ara queda clar que la meva idea inicial de pujar el Pedra s’haurà de mesurar bé i avui hauria estat excessiu.

De tota manera tenim clar que hi quedaria bé i fent la volta ens ha quedat clar com fer-ho la propera vegada. Així, si algú altre la vol fer, recomanem que la comenci per Gósol i cap a la Gallina. Agafarà primer el tram més lleig i quan s’arribi al Comabona un ja ho pot donar tot sense por que és quasi bé tot baixada. I si vol guanyar el premi especial... que quan arribi a Font Tarrés enfili cap a la carena del Verdet i baixi pel camí de l’enforcadura cap a Gósol. Nosaltres segurament l’esperarem a la terrassa del bar...

Pels que la vulguin fer que sàpiguen que aniran trobant fonts de les que sempre hi ha aigua cada cert temps, un aspecte pel que no han de patir sempre que siguin una mica previsors. Pel que fa al temps...nosaltres hi vam estar unes 11hores 40min que segur que podríem retallar un xic però cal destinar-hi temps. Si sou dels bons...llavors em faria gràcia saber quan hi tardeu... Vinga, va,...ja m’ho fareu saber...

Comentaris

Entrades populars