QUERALBS- NÚRIA - FONTALBA - FONT DE L'HOME MORT - QUERALBS (21km 1000+)

Vacances. I durant les vacances un es relaxa...i en el meu cas, potser massa. Intentes recuperar aquella son que portes acomulada, el cansament, i això combinat amb el fet que a primera hora del matí és quan s'està millor al llit...em costa, i de quina manera, aixecar-se per anar a la muntanya. Si un té la sort de trobar un company de batalles sembla que ho porto millor...però si hi he d'anar sol, el pas d'horitzontal a vertical és, sense cap dubte, el més dur de tot el dia.

I feia temps que no trobava la força per fer el pas... potser perquè no tocava... Així que de camí cap a Queralbs estava ben content del que estava fent. Fa temps que tinc ganes de descobrir una zona que no queda tant lluny com sembla... De Manresa a Queralbs hi ha una hora llarga mal comptada que bé que val el viatge amb tot el que hi ha per fer i descobrir.



No és massa bona hora de començar ja que la calor ja està començant a apretar...però és la hora en que he arribat...i alguna cosa s'ha de fer. Agafo el camí que puja als apartaments i posteriorment el camí vell de Núria on un rètol em diu que hi ha 3 hores de caminar... Crec recordar que això fa referència a ritme de passeig i espero pujar bastant més ràpid. 

No tardo en començar a suar. Per la calor que fa i segurament perquè m'hi he posat massa fort per la forma que tinc. Afluixo el pas i intento agafar un ritme que pugui mantenir durant tota la pujada. Camino a bon ritme, sense córrer, i pensant amb aquells que pugen corrent per intentar tenir un bon temps a la crono que hi ha muntada al llarg del camí. 

Evidentment quedo molt lluny dels seus temps...però un no pot evitar mirar el que tarda. Per comparar-me i per concienciar-me que no deixo de ser un excursionista nerviós. Hi tardo una hora i mitja curta parant a fer algunes fotos mentre recupero l'alè. 



Arribant a la Creu de'n Ribes m'aturo una estona a un dels bancs solitaris que hi ha en un immillorable lloc per gaudir de la vista; el santuari de Núria amb el seu llac, que sempre trobo espectacular, envoltat de tots els cims que avui intento identificar donant-me el temps per buscar-los al mapa. El Torreneules a la dreta, el Noucreus i el Noufonts darrere del santuari i més a l'esquerre, el Finestrelles.

La barreta que m'he anat prenent s'ha posat bé i el temps de contemplar vistes m'ha permés recuperar-me una mica de la pujada. El temps em sembla que està canviant. El vent sembla que fa una altra flaire, més fresc. Apareixen uns nuvolets...i tenint present el pronòstic meteorològic decideixo canviar els plans i anar a descobrir cap a una altra banda. Aquesta Olla de Núria que tant temps fa que vull fer haurà de seguir esperant...



Decideixo seguir pujant cap a la Collada de Fontalba. Fins aqui, tot conegut d'alguna altra vegada. Però no havia anat mai cap a la Font de l'Home Mort. Li havia sentit anomenar al Jordi Garcia (Yak) i com que sóc curiós...doncs a buscar el corriol que m'hi porti.



M'equivoco al perdre altitud. Cal pujar una mica i ja es veuen les primeres fites acompanyades de tot tipus de marques; blanques, blanques i grogues, alguna de vermella, i també alguna de GR. Hi ha marques per donar i vendre...
Per allà, sense conèixer el camí que segueixo, una mica a l'aventura... atent a les pedres, al fang del pas de les vaques i les seves restes fresques, a les vistes però també en anar trobant les marques... sol. Com un mussol. Si fins a Fontalba un va trobant gent, en aquest tram no hi ha quasibé ningú.




El corriol va seguint flanquejant tota la vessant de muntanya fins a arribar a la confluència de diversos torrents prop de la Font de l'Home Mort. Allà trobo a 3 excursionistes als que demano per la font. Em diuen que no n'hi ha... (???) A no?? Vaja...quina decepció... Quan torno a mirar el mapa crec que si que existeix, simplement que per arribar-hi cal anar una mica més endavant, tot seguint el GR. Hi hauré d'anar a comprovar-ho en una futura sortida...




D'allà segueixo pel GR en direcció cap a Queralbs. Va baixant mica en mica, perdent altitud molt suaument, flanquejant la vall en direcció contrària en la que venia. La calor, a mesura que baixo, es va deixant notar més... Passo pel costat de la casa dels Plaus on hi abunda aigua i fang enmig del camí. Trobo una pista però es van retallant els revols que fa per petits corriols. Al final he de fer una mica de pista. Uns 500m i ja torno a trobar uns corriols que em permeten deixar la pista. Corriols que han netejat fa poc, molt bonics i que, en poca estona i passant per l'ermita de Sant Sebastià, em permet arribar altre cop a Queralbs per la banda oposada per la que he marxat.


Els núvols m'estan perseguint però no m'han acabat d'atrapar. La zona està tota tapada i no crec pas que tardi gaire en ploure...però jo ja no em mullaré.

Travesso el poble, per cert molt bonic on, tot sigui dit, no veig rastre de l'ex-molt honorable per enlloc.

Comentaris

Entrades populars