UT.Les FONTS 2015 - Trail Les Fonts (27km 1650+)
Ja hi tornem a ser.
Tots al galliner. A darrere de tot. Surten tots i nosaltres caminant
els primers km. Les cames s'han d'escalfar i d'aqui pocs km entrarem
en corriols, es fa tap i els atrapem caminant.
Les cames es van
escalfant i decideixo anar a la meva. Vaig tirant amb ganes d'acabar
i no haver de patir pels talls ni per la calor que cada cop serà
més. Em trobo als de davant que no sempre són fàcils de passar.
Intentant no molestar i sense moltes presses vaig passant i m'enganxo
amb alguns coneguts de la ultra d'ahir. Agafem un bon ritmet mentre
baixem cap a la font de Parera.
Em sento bé les cames
i sense forçar en excés vaig fent. No sé del clar el que pot
aguantar el meu cos i sóc conservador en una cursa on tinc ben clar
que no regalen res. Vaig sense pals però a la pujada faig via i vaig
passant a gent que suposo que ahir va apretar més que jo. De sobte
em trobo sol. No veig a ningú davant meu i em deixo anar per un
corriol preciós que ens fa donar la volta cap a l'objectiu del dia,
el Coscollosa.
Foto maca... Evidentment no sóc jo. |
Vaig ben alegre. Noto
que les cames pugen, corrent els meus peus no toquen al terra per uns
segons i aparentment no em canso. Mentida! Però durant uns km
disfruto de veritat fins que torno a activar el pilot conservador en
motiu d'una nova pujadeta. Aquesta estona m'ha permès atrapar a més
gent, coneguda. En Diego amb la seva dona, la Lídia. Sobrat com va
fem la foto de postureo i jo segueixo, sense pressa però al meu
ritme.
M'adono que tb hi va el
Raulkoala en el grup. Em poso a davant per tibar-los però aviat em
quedo sol. Jo vaig caminant...però tinc un caminar ràpid... Allà a davant hi ha la Joana. Salutacions. Diu que va
justa. Necessites alguna cosa? No? Okis. Acabarà. Segur. Quina
lluitadora...ahir a la ultra m'explicava que tenia por de no
acabar-la...i vaja si ho va fer...
Al control m'enganxo a
un trenet d'aquells que tan bé van. Vols passar? I ara, home...si
portes un ritme fabulós. D'aquells d'anar fent però dels que sense
adonar-te'n massa et menges tota la pujada...i al baixar
igual...corrent amb el ritmet que portava un no s'adona de l'esforç.
Anem passant gent que
es van enganxant arribant al control de la Font Nova un trenet
bastant nombrós. Allà el maquinista es queda una estona reposant i
jo segueixo. No tardo en atrapar altres i en adonar-me que ara el
maquinista sóc jo.
Vinga...la última
pujada, a ple sol. Sort que no he parat de beure i menjar...quina
solana que cau...el sol t'esclafa al terra... pista i avall, com es
pot. Un córrer ja pesat i amb ganes d'arribar si no fos perquè sé
que abans del poble hi ha aquell km d'asfalt que fa tan mal...
Atrapo en Mans i no
m'ho crec. Fa mala cara però segueix amb pas pesat. Vols algu? Anem
junts? No, no... tira, tira,...ja arribaré... El maleït tram
d'asfalt. Busco l'ombra dels tarongers i per fi l'ombra del poble.
Algú que encara anima als que arribem a l'hora del bermouth. A
davant en tinc un al que podria atrapar...ufff...ara? Què va...
El de darrere no pensa
igual i m'atrapa just a la meta. Apa doncs, passa home, passa,...que
aquí hi ha menjar per tothom...i beure també! Una mica més de
4h35. Doncs això...120km 6000+ 21h01min. Una bossa de taronges. Una
samarreta màniga llarga amb el meu nom. Un xaleco verd. Un record. I
tota la resta...que és la que compta!
PD: Un dels moments
màgics va ser el moment en que per megafonia van cridar en Santi per
recollir el tan desitjat xaleco. I no el van cridar el
primer...l'escombra la va deixar lluny. En aquesta ultra va patir
però va ser feliç de poder competir!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada