UT.Les FONTS 2015 - Trail Les Fonts (27km 1650+)

Ja hi tornem a ser. Tots al galliner. A darrere de tot. Surten tots i nosaltres caminant els primers km. Les cames s'han d'escalfar i d'aqui pocs km entrarem en corriols, es fa tap i els atrapem caminant.

Les cames es van escalfant i decideixo anar a la meva. Vaig tirant amb ganes d'acabar i no haver de patir pels talls ni per la calor que cada cop serà més. Em trobo als de davant que no sempre són fàcils de passar. Intentant no molestar i sense moltes presses vaig passant i m'enganxo amb alguns coneguts de la ultra d'ahir. Agafem un bon ritmet mentre baixem cap a la font de Parera.

Em sento bé les cames i sense forçar en excés vaig fent. No sé del clar el que pot aguantar el meu cos i sóc conservador en una cursa on tinc ben clar que no regalen res. Vaig sense pals però a la pujada faig via i vaig passant a gent que suposo que ahir va apretar més que jo. De sobte em trobo sol. No veig a ningú davant meu i em deixo anar per un corriol preciós que ens fa donar la volta cap a l'objectiu del dia, el Coscollosa.

Foto maca... Evidentment no sóc jo.

Vaig ben alegre. Noto que les cames pugen, corrent els meus peus no toquen al terra per uns segons i aparentment no em canso. Mentida! Però durant uns km disfruto de veritat fins que torno a activar el pilot conservador en motiu d'una nova pujadeta. Aquesta estona m'ha permès atrapar a més gent, coneguda. En Diego amb la seva dona, la Lídia. Sobrat com va fem la foto de postureo i jo segueixo, sense pressa però al meu ritme.

M'adono que tb hi va el Raulkoala en el grup. Em poso a davant per tibar-los però aviat em quedo sol. Jo vaig caminant...però tinc un caminar ràpid... Allà a davant hi ha la Joana. Salutacions. Diu que va justa. Necessites alguna cosa? No? Okis. Acabarà. Segur. Quina lluitadora...ahir a la ultra m'explicava que tenia por de no acabar-la...i vaja si ho va fer...

Al control m'enganxo a un trenet d'aquells que tan bé van. Vols passar? I ara, home...si portes un ritme fabulós. D'aquells d'anar fent però dels que sense adonar-te'n massa et menges tota la pujada...i al baixar igual...corrent amb el ritmet que portava un no s'adona de l'esforç.

Anem passant gent que es van enganxant arribant al control de la Font Nova un trenet bastant nombrós. Allà el maquinista es queda una estona reposant i jo segueixo. No tardo en atrapar altres i en adonar-me que ara el maquinista sóc jo.

Vinga...la última pujada, a ple sol. Sort que no he parat de beure i menjar...quina solana que cau...el sol t'esclafa al terra... pista i avall, com es pot. Un córrer ja pesat i amb ganes d'arribar si no fos perquè sé que abans del poble hi ha aquell km d'asfalt que fa tan mal...

Atrapo en Mans i no m'ho crec. Fa mala cara però segueix amb pas pesat. Vols algu? Anem junts? No, no... tira, tira,...ja arribaré... El maleït tram d'asfalt. Busco l'ombra dels tarongers i per fi l'ombra del poble. Algú que encara anima als que arribem a l'hora del bermouth. A davant en tinc un al que podria atrapar...ufff...ara? Què va...

El de darrere no pensa igual i m'atrapa just a la meta. Apa doncs, passa home, passa,...que aquí hi ha menjar per tothom...i beure també! Una mica més de 4h35. Doncs això...120km 6000+ 21h01min. Una bossa de taronges. Una samarreta màniga llarga amb el meu nom. Un xaleco verd. Un record. I tota la resta...que és la que compta!

PD: Un dels moments màgics va ser el moment en que per megafonia van cridar en Santi per recollir el tan desitjat xaleco. I no el van cridar el primer...l'escombra la va deixar lluny. En aquesta ultra va patir però va ser feliç de poder competir!