POBLES MEDIEVALS del BAIX EMPORDÀ (60km 450+)
Viatjar
és el que té... coneixes i descobreixes nous llocs...i no cal que
siguin llunyans...poden ser al costat de casa, racons per on pots
haver passat abans però potser massa ràpid, oblidats o menystinguts
per ser massa pròxims o enmig d’altres zones que desperten més
interès en aquell moment...
La
meva primera visita al Baix Empordà em va permetre obrir els ulls i
la inquietud per motivar una propera sortida, ganes de més,...una
zona lluny de muntanyes de rellevància, una zona, per mi, d’aquelles
que passes sense aturar-te... i carai si val la pena de fer-hi
parada...i fonda!
Així
que amb una colla vam decidir anar-hi a fer una visita calmada amb
les bicis. La proposta era tranquil·la, calmada,...adaptada a les
característiques i expectatives de companys que agafen la bici quan
els proposo alguna ruta pensada en gaudir de la bici de manera
relaxada i amb poca dosi d’esforç. Traduït: pla i bonic.
La
colla, diversa. Tots ells bona gent...condició indispensable. Gent
amb la que qualsevol contratemps es soluciona, que s’adapta i que
col·labora en intentar que tot flueixi. Físicament i tècnicament
potser no tant preparats però amb ganes... i sobretot, amb ganes de
disfrutar d’un bon cap de setmana.
El
plan, llogar una casa de turisme rural i establir-nos-hi durant el
cap de setmana i des d’allà fer la ruta proposada i, segons com,
una altra el dia següent.
La
ruta triada, els pobles medievals del Baix Empordà. Una petita joia
del cicloturisme, habitual pels de la zona, desconeguda per
nosaltres. Un itinerari circular per carreteres terciàries amb poc o
molt poc trànsit, camins de grava i desnivell quasi bé nul.
Lloguem
una masia de turisme rural a Pals (Can Segué) on estem com reis i
molt ben tractats. Una masia on cabem tota la colla i on podem fer
els àpats al voltant d’una taula rodona que fa que s’allarguin
amb una gran sobretaula.
El
dissabte ens posem en marxa amb calma, un grup divers amb algun
ciclista, gent que ha llogat bicis i algun pare amb la cadireta amb
la nena... Per alguns la gran aventura, un gran repte,... i tots amb
ganes de passar-ho bé, de fer-ho fàcil,...de passar-ho bé.
Els ritmes s’adapten...i anem fent...
Els dos que portem GPS seguim un track baixat del Wikiloc. Jo agafo la responsabilitat d’anar buscant el camí desconegut sense masses errors. M’adono que el GPS no agafa el mapa de base amb els problemes que comporta per anar seguint la ruta amb calma. Vaig més endavant i així quan els altres m’atrapen ja estem al camí que toca.
No
anem gaire ràpid però també és veritat que així podem anar
impregnant-nos del paisatge, de les vistes i anar xerrant amb els
companys, un al costat de l’altre,...
Ens
sorprèn trobar arrossars...estem al Delta de l’Ebre?
Jejeje...sorpreses...
El
temps ens acompanya tot i ser finals d’octubre/inici de novembre.
Pedalem sense fred i amb un sol que ens acompanya i que va guanyant
força sense molestar...
Arribem
als primers pobles... Gualta, Fonolleres,... a vegades simplement
quatre cases, boniques, amb carrerons antics i que bé valen una
volta per visitar-los. Volta que fem a ritme de bici, ciclant amb
calma...
A mig matí trobem un lloc idíl·lic per fer un mos i recuperar forces, avaluar la feina feta i xerrar una estona. Anem bé...i estem bé...costa tornar-nos-hi a posar...
Anem
fent,...passant poblets petits i altres de més grans... Algun moment
ens sorprèn alguna pujada, poca cosa, però acostumats a anar pla
sembla molt. Cap al migdia arribem a Monells on a més de visitar-lo
és el lloc previst per dinar. Al bar de la Plaça hi estem bé.
Intentem no allargar massa la sobretaula, sobretot perquè degut a
l’època i al ritme si ens encantem massa perilla que arribem de
fosc...
Anem
amb el temps una mica just i trobem a faltar una mica més de temps
per disfrutar dels carrers de Peratallada on no ens podem encantar
massa.
La
pujada que ens espera al arribar a Pals es fa dura per alguns...sort
que és l'última i ja arribem a la casa...
La
dutxa ens espera, el soparet tots junts, la conversa i les aventures,
les passades i les futures,...però això es un altre tema...
El
diumenge alguns de la colla teníem ganes de més i mirant un mapa
ens vam decidir per fer una volta tot resseguint els arrossars fins a
la desembocadura del Ter. Vam anar enllaçant camins i carreteres
terciàries però aquest cop consultant el mapa a cada encreuament,
més lent i amb algunes equivocacions en el traçat pensat. A la
desembocadura del Ter, a la platja, al costat del mar amb vistes a
les Medes regnava felicitat d’un bon cap de setmana que ja
s’acabava...
Em
va sorprendre el tamany del riu, la calma de la zona, la pau de la
zona,...i sabeu què? Tinc ganes de tornar-hi més cops...Repetirem!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada