It 16: Pel Nord del Moianès. (100km 1700+)

Una ruta amb encant...

Mapa esquemàtic de la ruta

La ruta que proposa el llibre “Cicloturisme per Catalunya, 50 itineraris amb bicicleta de carretera” de Carles Sans i Ravellat, s’inicia a Moià i es dirigeix cap a l’Estany, Santa Eulàlia de Riuprimer, Muntanyola i Collsuspina per arribar altre cop a Moià després de 50km i 955+. La ruta està classificada amb un Index IBP de 45 i una dificultat baixa.

Però sóc dels que, de moment, quan surto amb bici em costa agafar el cotxe. I, sobre el mapa, Moià tampoc està tan lluny.

Així que el cap de setmana passat em vaig decidir a fer-la. El diumenge surto d'Artés en un dia bastant gris després d'un dissabte radiant. Aviat m'adono que la meva forma física no és la que un dia va ser. La pujada fins a Calders no la recordava així... i de Calders a Moià em torna de cop la memòria d'altres vegades que l'havia feta. Amb cotxe és ben pla. Amb bici,...és diferent. Fals pla...

Arribo a Moià ben desgastat. I la pujadeta que hi ha al mig del poble... fins a l'Estany tot és pujada. Xino xano hi acabo arribant i precisament quan estic més lluny es posa a ploure. Res de l'altre món, una pluja fineta... però que va calant... Al trencall cap a Santa Eulàlia de Riuprimer decideixo que més val deixar-ho per un altre dia que es pugui disfrutar més...

Carretera coneguda paral·lela a l'Eix Transversal i aviat sóc a casa. Queda per un altre dia...

Cap de setmana següent. Hem quedat amb la Rosa, la dona del Titan. L'any passat vam anar a la Mallorca plegats i aquest any hi tornem. Des d'aleshores hem dit que aniríem entrenant plegats... però no ho hem fet encara. Ella ha anat fent els seus entrenaments que segueixo amb admiració i cert respecte per l'Strava. Jo no he fet res. Començo a dubtar si aquest any podrem anar junts... No tinc gens clar que la pugui seguir...

Em planteja de quedar a les 7 del matí... però ja li dic que llevar-me més aviat del que faria per anar a la feina ho veig complicat. Quedem a les 8.30 i quan arriba comprova que amb el clima de la zona sortir una hora més tard, en aquesta època, és la diferència entre passar fred i gelar-se.

Sortim sense massa destí i amb la consigna que ja anirem decidint depenent de com ens trobem. Avinyó i direcció a Santa Maria d'Oló. Una carretereta que primer suaument i després menys va pujant , guanyant alçada fins que s'arriba a l'Estany. 

La Rosa i el "menda"

A l'encreuament de Santa Eulàlia de Riuprimer ens mirem i li plantejo el tema... sí, som-hi. A veure com és... No hi he passat mai. Ni en cotxe ni moto... però sembla que pot valer la pena... i s'ho val. Seguim tirant amunt fins que coronem el coll de la Gallina, coll situat sobre els característics dos túnels que hi ha a l'Eix Transversal tot anant cap a Vic. La baixada és de les que bé valen l'esforç de la pujada. Apareixen a banda i banda cases antigues ben cuidades, masos imponents semblants a castells,... es disfruta baixant i mirant.

A Santa Eulàlia de Riuprimer ens dirigim a la dreta cap a Muntanyola, un nom que ja permet imaginar-se el que ens ve. Algunes rampes una mica dretes que creen pics en el meu ritme cardíac, ja per si prou alt.

La carretera careneja direcció Collsuspina i ens imaginem que, tot mantenint l'alçada evitarem un descens i una pujada que no estaria malament deixar per un altre dia. Però no. Baixem. De cop. Quina baixada! I mentre ho fem no puc deixar d'alegrar-me que l'haguem fet en aquest sentit de la marxa... haver de pujar això seria tot un repte...

Coll de la Pullosa, pujant per la banda de Vic

Vinga va. El coll de la Pollosa... xino-xano... sense mirar massa el que falta i anar pedalant. No acaba sent tant... però es deixa notar a les cames... Ara sí, baixada. 

Ens aturem al restaurant la Bufa i hi fem unes coca coles. És d'una companya de feina i hi fan unes favetes... Val la pena parar-hi tan sols per elles... i pel tracte que et donen...

Acabem d'arribar a Moià amb una mica de vent de cara. A mi em faria gràcia tancar el cercle... i com que sembla que a la Rosa el recorregut li està agradant s'avé a agafar la direcció de l'Estany. A la rampa del mig del poble la sento que em comenta alguna cosa... i alguna altra cosa em va comentant abans no arribem a l'Estany... Ja està Rosa, aquesta és la última... abans de... Ara tan sols ens quedarà algun repetxonet... i algun fals pla...

Volta tancada. Una ruta amb molt d'encant. Altament recomanable. Ara ens queda arribar a Artés... Desfem el camí fet al matí, paral·lels i tranquils a l'Eix Transversal. La Rosa es sorprèn del que hem anat pujant... Recollim un company ciclista que va mig fos i que s'enganxa al trenet. Intento ser generós en l'esforç i tibo de tots... i a la que afluixo una mica la Rosa em passa i es posa a tirar! Carai... sembla que els entrenos es noten...

Potser no ho sembla, però ve pujada!

Total... matinal espectacular per una ruta 5 estrelles que bé val l'esforç. 
Conclusions: per molta genètica que digui la Rosa que tinc més em val que faci hores i km sobre la bici perquè si no sort tindré si la puc seguir.

Al final, sortint d'Artés ens han sortit unes 100km i 1700+ que hem fet en unes 4h30.
Índex IBP: 103

Descarrega el track (Wikiloc)
Anàlisi IBP Índex