PUNK TRAIL DE CASTELLBELL I EL VILAR (22km 1250+)

Ja estan començant a plegar i jo a punt de marxar quan torno a coincidir amb el Domènec Grau (Min Gu Xau), ara ja més tranquil, i m'etziva el comentari: “Deixa'ns bé a la crònica...”

Carai...quina responsabilitat...del que escrigui en depèn alguna cosa? Doncs, potser millor m'estic callat...

Per la majoria de nosaltres tot havia començat feia unes hores...buscant per dins d'un poble, segurament per molts bastant desconegut, el lloc de sortida. Sort n'hi ha que en un poble petitet una aglomeració de cotxes es veu...

Pujant cap al pavelló el primer que veig és una llarga cua, característica distintiva de les últimes punks, símptoma clar de l'auge d'aquest tipus de “trobades d'amics per compartir un recorregut i unes horetes” i que no tinc cap ganes de fer.

Deixo el menjar pel banc d'aliments i en quedo allà on toca el sol on ens anem reunint amics fets a base de curses com aquestes i ens presentem amb altres potser vistos però no coneguts. La rotllana es va fent gran al mateix ritme que s'anima la conversa mentre, de reüll, vaig controlant la fila per afegir-m'hi quan quedin dues persones.

Imagino que quan la gent es posi en marxa no hi haurà problema per anar a “fitxar”, un procés lent però suposo indispensable per portar un mínim control en unes trobades que por fa que no es “surtin de mare”. 

Evidentment sortim tard. Sort n'hi ha que el dia acompanya...si hagués estat un d'aquells dies freds com hauria de tocar per l'època...

Per la megafonia anuncien que la sortida es farà en la direcció contrària al que tothom s'imagina i resulta ser que els que ja ens estava bé sortir al final ara estem a primera fila. La major part de gent simplement fa un gir de 180º i ja està situada. Alguns agònics es recol·loquen per aconseguir un lloc privilegiat i poder guanyar unes posicions (?). Em crida l'atenció veure una senyora de la mateixa edat que valentia davant nostre. No la tornaria a veure fins a l'arribada, rebuda per una gran ovació dels encara presents. Els meus respectes i admiració.

El recorregut de la cursa m'és ja conegut. És el mateix de la Transenyera, amb algunes petites modificacions. Abunda el corriol, aspecte a agrair i quan apareix la pista imagino pel relleu que veig que es deu bàsicament a la impossibilitat d'obrir nous corriols, ja sigui per temps o per la vegetació que hi ha.

Combinant trams de corriols molt agradables i macos (a destacar el preciós tram per la riera) amb algunes pujades curtes però dures i algunes baixades més o menys tècniques (sobretot a la primera part del recorregut) anem desgranant el recorregut que ens proposen i que ens porta a pujar els principals turons de la zona i que va fent que de manera agradable anem sumant desnivell al còmput global.

Una mica de pujada però una zona plana o amb lleugera baixada després, ideal per recuperar-se. Fins arribar a la següent pujada... I tot això sempre acompanyat per unes boniques vistes de la muntanya màgica que es mostra totalment clara, sense una boira, nítida com mai.

I anar fent... enllaçant control amb control, gaudint dels corriols amb el grupet amb qui avui ho comparteixis, parant als controls per fer una mica de festa i retornant l'alegria dels que estan allà per fer aquell moment únic mentre fas el beure de rigor, coneixent els que el destí ha fet que trobis allà davant o els que t'atrapen,...i sant tornem-hi!. Fins al proper control. I la propera cerveseta.

Al final, potser degut a la “diferent” hidratació, a la baixa forma o segurament una mica de tot plegat...el genoll es queixa. Estic content que fins aquí no hagi molestat...però els últims 2km em toca apretar les dents i aguantar les punxades. I a la meva companya de batalla, la Pilar, que després d'uns quants quilòmetres és quan millor es troba, li toca frenar-se un xic per no deixar-me enrere. Importa? Crec que no...i molt menys avui.

A l'arribada degustació de cervesa Guineu, entrepà de butifarra amb dosis de vi i, sobretot, la companyia de tots aquells que s'han quedat a gaudir del bon temps i de millor companyia. Sense ser-ne massa conscients ens passa el temps volant i arribo al dinar familiar tard.

Què tal Domènec? Què et sembla? Es nota que m'ho vaig passar bé? 

Track del Recorregut

Algunes fotos mentre vaig corrent...