PUNK TRAIL DEL PONT DE VILOMARA (Marató)

Sant tornem-hi...

Fa quatre dies que la vam fer. No fa ni 6 mesos que era aquí fent d'escombra i recollint cintes de la Marató. Una feinada...

La Punk del Pont es mou per un terreny bastant salvatge. Els corriols són tipus Montserrat, d'aquells en que córrer no sempre és fàcil ja que t'hi has d'anar mirant bastant amb les pedres i els peus. A més, els corriols que hi ha, suposo que pel fet d'estar dins d'un Parc Natural, són salvatges. Abunden les branques a mitja alçada que per gent alta com jo són força emprenyadores si no les veus a temps. Alguna bona esgarrinxada em vaig ben endur...

En fi, a les 7 una petita colla ja estàvem preparats per sortir. No masses, tot sigui dit. Una quarentena a tot estirar... i molt més adormits i tranquils que els que van sortir a la mitja segons he vist als vídeos que s'han anat penjant...

Sortim una mica tard, després de saludar al “Capi” que tot i que fa la mitja ha vingut abans per saludar i anar a esmorzar amb tranquil·litat. Sent molt optimista penso que potser el trobaré al final...jejeje...

El frontal no fa pas falta. Ningú el porta. Mentre anem pujant saludo els coneguts als que puc anar seguint el ritme...em trobo a @copderoc, un amic de twitter amb el qui anem coincidint en curses però del que no sé ni el nom. És ben curiós això de les tecnologies...

Al començar la carena m'espero tot admirant el fantasmagòric paisatge que crea les boires amb el contrast dels primers rajos de sol a que m'atrapi la Pilar que, avui, cansada de la sortida d'ahir, li costa més arrencar. Pugem per la carena enmig de les boires que no deixen veure mai tot el que ens queda. Passem per la zona més estreta sense ser-ne conscients del tallat que hi ha a banda i banda i, mica en mica, mentre anem pujant i el sol ja comença a escalfar, anem gaudint de les vistes de Montserrat i les valls del costat amb les boires que, ara sí, ja es queden al fons de la vall. Va ser uns minuts, però d'aquest espectacle tan sols en vam poder gaudir els que vam anar a fer la Marató.

Aquest any no acabem de pujar fins al Puig Gil. Una llàstima ja que baixem fins al coll per pista i a mi sempre se'm fa més avorrida però és el “peatge” a pagar per poder fer una cursa per aquest paratges amb el consentiment dels responsables del Parc. Ens perdem el corriol de baixada del Puig Gil...

A l'arribar al primer control no dubto ni un moment d'agafar una voll. És una punk i tot i que sé que farà que em costi tot una mica més i possiblement em deshidrati una mica...què carai...em ve de gust.

Xerro una mica amb el Raul que està animant el “cotarro” però no ens entretenim massa. El temps de beure'm la cervesa i menjar una xic. Fent la marató tampoc no t'hi pots entretenir tant o no arribarem ni a l'hora del futbol...(es clar que tenint en compte la pena que van fer...)

Marxem per pista. Aquella que l'any passat estava amb 20cm de pols. La pluja d'ahir l'ha deixat millor però no està, ni molt menys, enfangada. Es fa llarga...i queda clar que això no es el meu. La corro però no atrapem pas a ningú...

Enfilem cap al segon control passant per la casa abandonada de Casasaies. Fem un tram per una carena molt bonic. Al arribar al control pròxim a Rocafort m'alegro que aquest any l'hagin mogut de lloc. No caldrà anar per tornar enrere després... Gràcies. Un gran detall.

2a voll i fresca. Acompanyada amb unes barretes de bon gust però un xic estopenques. Sort del líquid per fer-la baixar. Seguim en direcció a l'Alzina bonica, el 3r avituallament. Un seguit de puja-baixa per carenes i corriols preciosos on ens anem trobant amb més d'un que no dubta en reconèixer que la zona val molt la pena i està gaudint d'allò més.

Per sota d'alzines, a l'ombra, ens anem acostant a la següent voll. La calor no es nota massa encara però sí la molta humitat que fa. Arribant a l'alzina bonica m'adono que ja portem la meitat del recorregut (23km) i sorprenentment 1450+. Olé amb la mitja...

Aquí l'avituallament no té desperdici. Pa amb tomàquet, formatge, pernil,...i voll. Als avituallaments ens anem trobant més o menys els mateixos de sempre...els que van a davant i els que venim darrere coincidim i entre alguns riures i tonteries ens anem coneixent.

I amb aquestes, arriba en @charlieconway. Quan l'hem passat? Si anava al davant... Resulta que s'ha saltat un trencall... això li passa per anar massa ràpid! I despistat perquè estava tot molt ben senyalitzat!

Ens arribem fins al coll del Boix on la noia que portem a davant ja s'estava equivocant. Per corriol anem baixant, ara ja sentint tot el pes de la calor i comprovant en la pròpia carn que la cervesa deshidrata. Arribem altre cop per pista a l'avituallament 4 prop de la casa del Farell. No n'aprenc i agafo una altra voll.

D'allà en marxem per un corriol que no coneixia i que ens porta fins al torrent. I allà...ara sí, a pujar. Enmig de la solana. Amb un aire ja calent que es fa més dur que la pròpia pujada fins a St. Jaume de Vallhonesta.

La Pilar va seguint però està patint. Bé, patim tots. Així que el meu pla no troba cap tipus d'oposició. Al Puig Soler i la solana que allà ens espera ja hi anirem un altre dia. Entrem a l'avituallament i una altra voll. Hi ha música i molta festa però no estem massa per brocs ara... ens col·loquem en un raconet intentant refrescar-nos però no sembla possible estar tranquils... M'enduc una trepitjada al dit d'aquelles que fa mal. M'aparto una mica més però me n'enduc una altra d'aquelles que emprenyen... Fa calor, estic cansadet,...i m'estic escalfant ràpid! Decideixo engolir la voll ràpid i desaparèixer abans de la tercera trepitjada.

D'allà tot es baixada fins al Pont. Baixem amb ganes d'arribar i passem alguns que deuen estar acabant la mitja. Ells van a un altre ritme...nosaltres tan sols ja volem arribar...ja en tenim suficient...de km i de calor...

Arribem a la Plaça de l'Ajuntament després de quasibé 6hores i, tot i que hem retallat, hem fet 39km i 1750+. No està malament...

Encara hi ha bastanta gent. Tenim temps de fer un 3r temps entretingut parlant i comentant la jugada amb els companys que han fet la mitja, amb els coneguts d'aquí i d'allà mentre gaudim del festí que hi ha allà disposat per els que van arribant. De tot; beguda i menjar. I, sobretot, bon rotllo amenitzat amb música.

El dia ha estat esplèndid. La ruta molt ben muntada i senyalitzada. Els avituallaments nombrosos i generosos i la temuda pluja no ha arribat però de bon grat l'hauria acceptat a la segona part de la marató.

Apali...

Fotos fetes durant la ruta